Però en Puig semblava molt tranquil, no se si gaudint o no de l’esdeveniment, però curat de tot espant, mentre l’alcalde Mora no se si escoltava o feia veure que escoltava, però semblava inspirat... sense misticismes, eh!!!
I entre el sermó i l’inici de l’eucaristia, una nena que portava molt de bronzo a les cames i als braços – això vol dir que pencar poc i moltes hores de platja - es va situar en el lateral dret de la nau central amb el cartellet de rigor de Puig Dimissió!!, provocant el conseqüent enuig per part dels fidels que li varen recriminar la seva conducta.
Però la nena, poc respectuosa amb el lloc i desconeixedora total del que significa una missa, no es sentia aludida i anava alçant el cartellet, fins que un senyor de l’Administració de Les Santes, la va convèncer d’abandonar la seva postura. La va fotre fora, vaja.
La Missa va continuar fins a final, indicant als fidels a on es repartiria la Comunió – en Condina (Jabón La Oca), semblava una hostessa de vol – i nova desfilada d’atrocitats, ai, ja se que son autoritats, però és que m’encanta dir-ho!!!, de abelletes de color púrpura i blanc – o sigui cúria sacerdotal – tot això mentre es cantaven els goigs de les Santes, fidels, processó de les relíquies, aquest cop a càrrec dels Capsgrossos, i... de segurates que la basílica n’estava minada. Podien ser de la secreta però dissimulaven poc.
I una any més la Missa de Mn. Blanch. Encara que sigui amb retard, cal felicitar a Lluís Carné pel seu entusiasme i excel•lent direcció musical, on a nivell de veus, la soprano va ser de tessitura fluixa, la mezzo excel•lent amb una veu elegant, al igual que algunes àries del tenor, i sempre correcte el baix (demano disculpes, però és que amb el full que trobem als bancs, l’anonimat de les veus principals de la Missa és ben palpable, i servidora no es coneix el percal).
Els que manen i els que no, tots desprès cap a l’Ajuntament, de ballaruques al Saló de Sessions, noble sala que mai ha estat destinada al ball. Però ni en Mora ni en Puig se’n van estar. Una mica patètic tot plegat.
I entre el sermó i l’inici de l’eucaristia, una nena que portava molt de bronzo a les cames i als braços – això vol dir que pencar poc i moltes hores de platja - es va situar en el lateral dret de la nau central amb el cartellet de rigor de Puig Dimissió!!, provocant el conseqüent enuig per part dels fidels que li varen recriminar la seva conducta.
Però la nena, poc respectuosa amb el lloc i desconeixedora total del que significa una missa, no es sentia aludida i anava alçant el cartellet, fins que un senyor de l’Administració de Les Santes, la va convèncer d’abandonar la seva postura. La va fotre fora, vaja.
La Missa va continuar fins a final, indicant als fidels a on es repartiria la Comunió – en Condina (Jabón La Oca), semblava una hostessa de vol – i nova desfilada d’atrocitats, ai, ja se que son autoritats, però és que m’encanta dir-ho!!!, de abelletes de color púrpura i blanc – o sigui cúria sacerdotal – tot això mentre es cantaven els goigs de les Santes, fidels, processó de les relíquies, aquest cop a càrrec dels Capsgrossos, i... de segurates que la basílica n’estava minada. Podien ser de la secreta però dissimulaven poc.
I una any més la Missa de Mn. Blanch. Encara que sigui amb retard, cal felicitar a Lluís Carné pel seu entusiasme i excel•lent direcció musical, on a nivell de veus, la soprano va ser de tessitura fluixa, la mezzo excel•lent amb una veu elegant, al igual que algunes àries del tenor, i sempre correcte el baix (demano disculpes, però és que amb el full que trobem als bancs, l’anonimat de les veus principals de la Missa és ben palpable, i servidora no es coneix el percal).
Els que manen i els que no, tots desprès cap a l’Ajuntament, de ballaruques al Saló de Sessions, noble sala que mai ha estat destinada al ball. Però ni en Mora ni en Puig se’n van estar. Una mica patètic tot plegat.
No comments:
Post a Comment