OFICI DE FESTA MAJOR: MISSA DE LES SANTES-2011
Benvolguts y desconeguts lectors,
M’adreço novament a les vostres persones, i en particular a la vostra vista, per veure si dono una mica de marxa a les meves abandonades Cròniques (no tinc perdó, ho reconec), però la meva tasca com a crític (www.cuadrosdeunaexposicion.com) ,com a documentalista a www.artinternacional.com i com a corresponsal de la revista Gal-Art (www.gal-art.es) , em tenen completament absorbida, i tot i que en gaudeixo molt, renoi, trobo a faltar l’escriure en català, i sobre tot, despotricar a gust (això no es molt català, però és habitual sentir-ho per les nostres contrades), sobre els diversos esdeveniments socials i culturals de la trista i apàtica ciutat de Mataró, i més ara que s’ha quedat sense Caixa Laietana. Au, 150 anys a parir!!!.
I per tant, com que aquest mes d’agost ha estat de “molto laboro” en crítiques, degut a l’excelsa activitat de juliol – tothom s’ho diu - em prenc ara al mes de setembre un respir, i reinicio novament una secció encara més abandonada: Cròniques Endarrerides. I perquè aquest blog és meu i de ningú més, i les Santes fa un mes llarg que han passat – JA HO SEEEEEEEEE, però això és com els bombons Nestle, perquè avui es avui - ho faig amb l’Ofici de Festa Major, que aquest any ha estat del tot mogut, tot i que d’ençà de la tortada dels Maulets a en Remigio, quan era regidor, sempre hi ha una bestiesa o una altra el dia d’anada a Ofici, com si no hi hagués cap altre lloc millor.
M’adreço novament a les vostres persones, i en particular a la vostra vista, per veure si dono una mica de marxa a les meves abandonades Cròniques (no tinc perdó, ho reconec), però la meva tasca com a crític (www.cuadrosdeunaexposicion.com) ,com a documentalista a www.artinternacional.com i com a corresponsal de la revista Gal-Art (www.gal-art.es) , em tenen completament absorbida, i tot i que en gaudeixo molt, renoi, trobo a faltar l’escriure en català, i sobre tot, despotricar a gust (això no es molt català, però és habitual sentir-ho per les nostres contrades), sobre els diversos esdeveniments socials i culturals de la trista i apàtica ciutat de Mataró, i més ara que s’ha quedat sense Caixa Laietana. Au, 150 anys a parir!!!.
I per tant, com que aquest mes d’agost ha estat de “molto laboro” en crítiques, degut a l’excelsa activitat de juliol – tothom s’ho diu - em prenc ara al mes de setembre un respir, i reinicio novament una secció encara més abandonada: Cròniques Endarrerides. I perquè aquest blog és meu i de ningú més, i les Santes fa un mes llarg que han passat – JA HO SEEEEEEEEE, però això és com els bombons Nestle, perquè avui es avui - ho faig amb l’Ofici de Festa Major, que aquest any ha estat del tot mogut, tot i que d’ençà de la tortada dels Maulets a en Remigio, quan era regidor, sempre hi ha una bestiesa o una altra el dia d’anada a Ofici, com si no hi hagués cap altre lloc millor.
No comments:
Post a Comment