I bé, com cada any, pimpollada com sempre, i amb el paraigua a la mà – el dia abans havia caigut un xàfec del tot recalcitrant i per primer cop el dia 27 de juliol la temperatura era agradable – anava cap a Ofici, desprès de maleir des del més profund del meu ésser, els maleïts – valgui la redundància – petards de les matinades, que des de les 7 del mati donaven la tabarra. Se’ls hi enrrefot la gent gran, malalta, la calor habitual, etc., Au, sempre a tocar els pebrots a partir de les 7 del matí.
Doncs bé, a ¼ de 10 ja era a la basílica – la tradició exigeix puntualitat - i molta estona abans, els voltants de la mateixa ja estaven plens de tota una colla de galifardeus que de protestar en saben molt i de pencar em sembla que molt poc – i de passada dir que no semblaven de la vila, sinó vinguts de fora – amb cartells a la mà i crits de “Felip Puig dimissió”.
I per què aquesta colla de sapastres els hi va donar pel Puig? Doncs perquè era el polític de torn convidat aquest any. Sembla que la Generalitat estava de rebaixes i ens fa facturar en Puig, que pels voltants de finals de maig es va donar a conèixer per donar xarop d’estopa als “indignats” “apalancats” (això tampoc és català, però també ho diem) a la Plaça Catalunya, que protestaven contra el Sistema.
I bé, ja acomodada entre els primers bancs de la Nau Central de Santa Maria – els bons contactes amb el MTV (Mataró de Tota la Vida), donen els seus fruïts en aquests cassos – i mentre s’esperava l’entrada de les digníssimes atrocitats – ai, perdó, autoritats – les salutacions de rigor, que també són tradició d’un cop l’any, però aquest any, sense música d’orgue, la qual malauradament ningú escolta, perquè tothom xerra pels descosits.
I finalment varen tocar les 10 del matí, i els qui manen (?) varen entrar en tromba, i sense massa ordre – prèviament ho havien fet els consorts – i ben escridassats pels bordegassos de l’exterior. Per ser la primera Missa de les Santes de Joan Mora com a alcalde, va ser lluïda la cosa!!.
Doncs bé, a ¼ de 10 ja era a la basílica – la tradició exigeix puntualitat - i molta estona abans, els voltants de la mateixa ja estaven plens de tota una colla de galifardeus que de protestar en saben molt i de pencar em sembla que molt poc – i de passada dir que no semblaven de la vila, sinó vinguts de fora – amb cartells a la mà i crits de “Felip Puig dimissió”.
I per què aquesta colla de sapastres els hi va donar pel Puig? Doncs perquè era el polític de torn convidat aquest any. Sembla que la Generalitat estava de rebaixes i ens fa facturar en Puig, que pels voltants de finals de maig es va donar a conèixer per donar xarop d’estopa als “indignats” “apalancats” (això tampoc és català, però també ho diem) a la Plaça Catalunya, que protestaven contra el Sistema.
I bé, ja acomodada entre els primers bancs de la Nau Central de Santa Maria – els bons contactes amb el MTV (Mataró de Tota la Vida), donen els seus fruïts en aquests cassos – i mentre s’esperava l’entrada de les digníssimes atrocitats – ai, perdó, autoritats – les salutacions de rigor, que també són tradició d’un cop l’any, però aquest any, sense música d’orgue, la qual malauradament ningú escolta, perquè tothom xerra pels descosits.
I finalment varen tocar les 10 del matí, i els qui manen (?) varen entrar en tromba, i sense massa ordre – prèviament ho havien fet els consorts – i ben escridassats pels bordegassos de l’exterior. Per ser la primera Missa de les Santes de Joan Mora com a alcalde, va ser lluïda la cosa!!.
No comments:
Post a Comment