CONFERÈNCIA: "Què és el Carlisme? Ahir i avui d'una proposta"

Sota el títol “Fora del Ramat”, l’associació cultural Alarona de Mataró, organitza un seguit de conferències per tal de donar conèixer diversos aspectes socials i culturals produïts al llarg de la història. Presentat per Oriol Casals, membre l’ entitat, l’inici del cicle va tenir lloc el passat dissabte, 4 de març a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria amb una xerrada sobre el Carlisme, a càrrec de l’historiador Joan Xavier Quintana, master en arxivística i gestió documental, i que en l’actualitat està preparant diversos treballs sobre l’origen i l’evolució del nacionalisme, com Institucions, Política i Dret.

Quintana, davant un auditori d’unes vint i cinc persones, i amb un to planer del qui s’estrena com a conferenciant, va agrair la invitació i va plantejar el seu discurs sota la basant crítica cap a alguns historiadors com Josep Fontana o Pere Anguera que descarten el Carlisme com a opció política, considerant que estava integrat principalment per membres dels sectors mes depauperats de les classes populars, segons Anguera, que identifiquen evolució amb progrés.

Fent esment de Manuel Ardit, estudiós del període que va de l’antic règim al moviment liberal, Quintana es va declarar seguidor d’historiadors com Beningo, que permet amb les seves tesis identificar al Carlisme com un moviment de protesta contra la industrialització, és a dir, oposat al marxisme, tot i que aquest moviment també s'hi oposava, però des de la basant capitalista. Les velles formes de producció artesana manifestades en el segle XVIII i l’anomenat “ancien regime”, es contradeien amb una amb la revolució industrial del segle XIX, de productivitat en massa, llargues jornades de treball, insalubritat en les ciutats com a conseqüència d’un creixement exorbitant de les mateixes amb motiu de les noves indústries establertes, i de la immigració de la pagesia.

Basant-se en els pensaments de Karl Marx, el conferenciant va reflexionar sobre el model que família i societat que presentava l’ideòleg, a través de noves formes de llenguatge, i de missatges per a constituir un nou tipus de societat

“Segons J. Fontana, el Carlisme no té una doctrina definida, però el lema Deu, Patria i Rei ja constitueix una forma de descripció del moviment”, va afirmar Quintana. “Un ordre social que té com a nucli al Rei, que ha de seguir com a pauta de comportament els Furs, en relació ascendent o descendent de sobirà a poble o de poble a sobirà”. El paper de la religió dins el Carlisme es pot situar com ordre estructura les a pautes morals que l’individu ha de seguir.

La historiografia ha tingut la tendència de minimitzar els 170 anys de carlisme com a opció política viva. El 1839 s’acaba amb “el abrazo de Vergara” la primera guerra carlina, i desprès d’un període convulsiu, al 1868 amb la destitució d’Isabel II, el govern de Serrano i el General Prim varen buscar entre la noblesa europea un rei que es fes càrrec del tron espanyol. I varen recorre al Carlisme, demanant a Carles VII que acceptés el tron, seguint les regles del joc lliberal. Francesc Macià, militar, va fer lliurament de la seva espasa a Carles VII, fet que es contradiu amb la política que va seguir com a primer president de la Generalitat Republicana

Durant el primer govern de la República, que vol tenir bones relacions amb els carlins, pel moviment social que comporta, són moltes les forces que demanen suport al pretendent carlí d'aleshores, però davant la crema de convents i esglésies, i el tracte furibund que és dona a capellans, els carlistes amb una base catòlica potent, no segueixen la proposta republicana, i juguen un paper important, juntament amb altres elements i voluntats, en la conxorxa per l’esclat de la guerra civil. El general Franco, va aprofitar aquesta opció política per obtenir el suport necessari per al seu nomenament com a “caudillo”, però justament en els anys cinquanta, va ser el moviment carlista qui varen plantejar la primera oposició al règim del general Franco.

Amb la vinguda de la democràcia i la legalització dels partits polítics, molts carlins es varen situar en l’ampli ventall d’opcions polítiques que es varen plantejar, i el nou govern del Joan Carles I i Suárez varen legalitzar als carlins passades les primeres eleccions. No obstant, va començar a patir hores baixes, a la qual cosa si va afegir els fets de Montejurra del 1976, on Carlos Hugo de Borbón va fer un discurs encès a favor d’una nova societat, amb harmonia i convivència, i basant-se sobre tot en principis cristians - marxistes, va ser rebut molt malament pels sectors franquistes del Carlisme, acabant la trobada amb trets i ferits. En l’actualitat, el Carlisme disposa de pàgina web, i és manté com una opció política que recuperar la seva identitat, i que es vol allunyar totalment de vinculacions franquistes.

La conferencia va acabar amb un torn de preguntes, on es va qüestionar si Marx en el seu temps, havia defensat en algun moment el Carlisme, segons es va publicar en una revista de la Renania, les possibles vinculacions del Carlisme amb la Masoneria, la derivació del Carlisme, molt arrelat al País Basc, en la defensa de postulats aberzales o una reflexió on es demanava una anàlisi més en profunditat del catolicisme i la seva relació de postulat moral amb el Carlisme, i on Quintana va manifestar que independentment del criteri ideològic, és d’admirar i respectar el fet que el Carlisme defengués amb convenciment i fins i tot amb la vida dels seus seguidors, el territori i les seves arrels ideològiques.