Sunday, March 26, 2006

CONFERÈNCIA: El centre de Mataró: rehabilitat o reinventat?"



La segona de les xerrades programades dins el cicle “Fora del Ramat”, organitzades per l’Associació Cultural Alarona, va tenir lloc el passat dissabte, 25 de març a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria. Presentada per Gener Salicrú, estudiant de música i historiador de l’art i Ramon Reixach, professor del GEM i guanyador de l’edició 2005 del Premi Iluro de monografia històrica, el públic, al voltant d’una trentena de persones, va assistir a una conferència dinàmica i il·lustrativa sobre la transformació del centre històric mataroní i els criteris aplicats a la mateixa.

Salicrú va iniciar el seu torn fent especial incidència en l’arquitectura tradicional que es troba en els cascs antics de la ciutats al seu valor antropològic, turístic i per descomptat, històric. “L’arquitectura tradicional s’adapta a les necessitats de l’home, i les distribucions de les cases obeeixen a la vida familiar. El cascs antics de les ciutats tenen valor sentimental, artístic i documental”.

Fent referència a Manuel Saradeig, que considera el carrer com un museu a l’aire lliure, Salicrú va reflexionar sobre l’estètica cases ben construïdes i adornades”: “No és un valor afegit als ciutadans més nostàlgics o romàntics” Tal com van reflectir Francisco de Zamora al 1785, - l’arquitectura de la ciutat com a valor deliciós- el mateix Baró de Malda en les seves cròniques i altres autors del segle XVIII, “Mataró era una ciutat que agradava, que era visitada. Les façanes de les cases eren ordenades, i algunes blanquejades i amb un filet de color”. Addison, escriptor i polític anglès del segle XVII, ja va parlar del gust romàntic per determinats llocs i el fet de despertar innumerables idees.

Sobre les restauracions, Salicrú va matitzar que poden mantenir el conjunt però que cal anar amb molta cura doncs “a vegades són molt fantasioses. El valor sentimental, les emocions que pot provocar un casc antic es deriven en la imaginació. Passar per un indret ens pot recordar una fotografia, una pel·lícula, o un quadre. Els cascs antics són rics i culturals i poden provocar al passejant una sensació de benestar”.

Amb ajut de mitjans informàtics, Salicrú va mostrar als presents retalls de diaris amb articles sobre Olesa de Montserrat o Riudoms on els ajuntaments mostren preocupació per la conservació del centres històrics. Si més no, però, a través d’una diapositiva d’una casa del Cami Ral, 309 i el permís per enderrocar-la, els presents vàrem poder comprovar com per motius econòmics va desaparèixer un habitatge de principis del segle XX, al·legant que la seva construcció era dels anys seixanta. La normativa indica que una construcció nova ha de superar o igualar el valor de l’anterior. El contrast d’aquesta normativa es pot trobar al Camí Ral, 392, una casa de finals del segle XIX, amb una estètica acurada i adaptada a l’ambient de la ciutat, que actualment és un bloc de pisos anodí, uniforme, i molt rectes.

Iguals desgavells arquitectònics es poden trobar al conjunt de cases de la Ronda Prim, números 55 al 60 bis, d’estil modernista, construïdes per Emili Cabañes.

Pel que fa a altres contrades, Salicrú va indicar que als EEUU, donen gran valor a la conservació i que el Consell d’Europa té interès en la preservació dels centres històrics. “A les ciutats té molt de valor el catàleg del Patrimoni i els diferents graus de protecció d’ambients (nivell D), elements aïllants (protecció C) estètic, documentals, d’espai, etc. i la incorporació d’elements contemporanis dins el casc antic. Un exemple contrastat és el bufet d’advocats situat a la plaça de les Tereses cantonada carrer Sant Benet. Malgrat tot, Mataró concentra un dels graus més grans de rajoles sota els balcons de Catalunya.

Per altra banda, mentre els cascs antics resulten “invadits” de traces d’arquitectura contemporània, a llocs com Bellnou, a la Roca del Vallés, on hi ha situada l’àrea comercial “La Roca Stores”, es recrea una arquitectura tradicional, de poble mediterrà com a façana dels establiments comercials. No obstant, encara es conserven certs indrets on l’arquitectura conserva la seva coherència, malgrat no estar protegida: El carrer Montserrat, el Torrent i la Ronda Alfons XII-Prim són els exemples més clars. I on també es poden veure diversos estils és a la Illa de Can Cruzate, situada a la plaça de l’Ajuntament: es conserva el finestral del segle XVI, la residència del que en el segle XVII era el cònsol de França, els llindars de pedra, etc.

Amb el desig de que la ciutat no deixi perdre el patrimoni arquitectònic tradicional que encara queda Salicrú va finalitzar la seva intervenció, deixant pas a Ramon Reixach, que amb el mateix ajut informàtic, va mostrar als presents tot un seguit d’exemples de construcció d’arquitectura tradicional mataronina “dins la qual existeix un fil conductor al llarg dels segles. Es per tant una arquitectura dinàmica”. Un exemple ben clar es troba a la plaça Sta. Maria: Planta baixa, pis, golfes i sense balcons. Reixach, amb una diapositiva entre l’abans i l’actual edifici del Museu de Mataró, mostra als presents la mateixa arquitectura abans esmentada, i que al segle XVI parteix del món rural; no obstant al XVIII i XIX, el tarannà constructor és més urbà: cases urbanes per gent de ciutat. Els primers balcons apareixen a Mataró al segle XVIII.

Can Palauet, l’actual seu de l’Arxiu Municipal i Comarcal, edifici que ha sofert grans modificacions, mostra una finestra gòtica que no és original. No obstant, la creació d’unes golfes per a arxivar documentació manté una mena d’ús original al que tenia en el segle XVI aquesta estança: servia com a magatzem de mercaderia essent la planta baixa, primer i segon pis com a residència. També es fa esment de la porta original de l’edifici, catalogada, que va ser enderrocada, i que encara no s’ha restaurat, malgrat la sentencia del Tribunal.

El carrer Bonaire presenta bons exemples de la ja esmentada arquitectura tradicional mataronina: la casa número 32 té estructura rural, però amb la incorporació de balcons, portal rodó amb dovelles de pedra picada, i façana amb “carteles”. També es troben exemples idèntics al carrer Moles, o carrer Nou. L’actual farmàcia de Can Pascual. “L’arquitectura evoluciona, fent servir recursos tradicionals” va manifestar Reixach.

Un altre exemple és a Can Godayol, construïda al 1772: Planta baixa-primer i segon pis, sense golfes amb finestres i sense balcons. Era una ampliació de l’estructura tradicional, que també s’eixamplava amb un, dos o tres cossos. Can Falquer, situada al carrer Sant Francesc d’Assis, cantonada la Coma o la que havia estat la Impremta Minerva, al carrer Barcelona, són bons exemples de casa de dos cossos. I de tres cossos, conserva encara Mataró uns quants exemples: La que havia estat seu del Banco Atlantico a la plaça de l’Ajuntament, i que possiblement pot ser derruïda, és de tres cossos, amb planta baixa, primer i segon pis i cornisa, l’actual secció per a infants i joves de la llibreria Robafaves és un edifici de tres cossos amb esgrafiat.

Finalment, la xerrada va concloure amb un petit col·loqui entre els assistents que vàrem manifestar la disconformitat amb els actuals criteris arquitectònics de Mataró, propugnats des de l’Ajuntament, i la incertesa de la resta de patrimoni que encara queda.

No comments: