Sunday, April 23, 2006

CONCERTS A VALLDEMIA


Dins els actes organitzats per a la celebració del 150è aniversari de la fundació del Col·legi Maristes Valldemia, la direcció del centre ha apostat per la música, a través dels seus “Concerts a la Capella”, que no tan sols configuren un magnífic esdeveniment a la esmentada commemoració, sinó permeten la promoció de joves intèrprets.

En la presentació de l’acte, el president dels Antics Alumnes de Valldemia va fer esment de la intenció d’aquest concerts en quant a la promoció de joves músics però amb la complicitat del públic. Prat, va recordar també a Honorat Vilamanyà i als “Chicos del Coro” que en temps passats, també van formar part de Valldemia

Dins el marc incomparable de la Capella d’aquest col·legi, plena de gom a gom per un públic entusiasta, Helena Ribera, Júlia Planas, Joan Cortés, Georgina Blanch, Gustavo Legido i Juanjo Martínez, varen oferir un vetllada musical, amb gran variació d’estils i d’interpretacions.

Les primeres actuacions varen anar a càrrec de Helena Ribera (guitarra) i Júlia Planas (viloncel). Aquestes estudiats de primer d’ESO, que de ben segur deuen tenir bones qualificacions en els seus estudis de l’art de la musa Euterpe, oferiren actuacions on la bona voluntat va tenir més presència que la qualitat musical. No s’ha de desmerèixer, però, un Cant dels Ocells interpretat per Planas, de ritme massa ràpid, però d’execució precisa. No obstant, es d’esperar que la direcció de l’àrea de música del col·legi, les tingui en compte per a properes ocasions, fet que suposem els hi permetrà superar el nerviossisme d’aquest concert.

Joan Cortés amb Fandango en Mi i Soleá en Mi Dórico Flamenco, de Serra, va demostrar tot i els seus vint anys, un bon domini de la guitarra flamenca, en peces curosament interpretades. Es va notar un bon treball d’assaig i rigor, fet que permet afirmar que ens podem trobar, amb els anys, davant d’un magnífic intèrpret.

Per la seva banda Georgina Blanch, va oferir una versatil actuació, amb peces Satie, Mozart, Burgmüller i Enya. Te major domini de Mozart, mentre que amb Satie i Burgmüller el ritme va ser més lent, i amb certa inseguretat, provocat per una excessiva atenció a la partitura, quan la concertista deixava entreveure un bon coneixement i preparació de les peces. Interessant la transcripció per piano de From Where I Am d'Enya

El Preludi opus 3 nº 2 de Rachmaninoff, va ser la peça triada per Gustavo Legido per iniciar la seva actuació. Va saber transmetre la passió, emoció, intensitat i el vibrato de l’autor amb precisió, mestratge i sentiment per la música. Les obres Renacer i Salto, del propi Legido, varen ser una perfecta demostració de sensibilitat i alhora domini i coneixement de l’instrument, i de l’art de la composició. Perfectament poden emmarcar-se com a bandes sonores de pel·lícules, especialment Salto, que va recordar a les composicions Michael Nyman.

La vetllada va acabar amb les cançons interpretades per Juajo Martínez acompanyat de Legido. Nueva Vida, La hora de la verdad, Linda li configuren una expressió més recitativa que rítmic, i que s’engloba dins el pop rock espanyol. A destacar la peça final De acuerdo, un tango molt adequat a l’estil de Martínez.

1 comment:

Anonymous said...

Ja era hora que a Mataró es fes alguna activitat de promoció dels que estudien música clàssica.
No n'hi a prou amb la Casa de la Música.
Llàstima que poca premsa s'ha fet ressó d'aquest acte.