Sunday, April 16, 2006

DOCUMENTS GRÀFICS A L’ENTORN DE LA GUERRA CIVIL


El Museu de Mataró i la 2a.planta de l’Ateneu Caixa Laietana presenten fins als propers 14 i 7 de maig respectivament, dues exposicions relacionades específicament amb el sector republicà de la Guerra Civil: El Camp de la Bota i La Maternitat d’Elna.

El camp de la Bota, muntatge a càrrec de Francesc Abad amb la coordinació del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya i La Maternitat d’Elna organitzada pel Programa per al Memorial Democràtic, també de la Generalitat, partint de la base de la recuperació d’un àmbit molt específic i concret de lo que s’anomena memòria històrica, volen parcialment, donar a conèixer la duresa, la cruesa, l’infortuni, i el patiment que va causar, la Guerra Civil, tot i que, qualsevol conflicte bèl·lic, en qualsevol dels seus bàndols, és causant de terribles penúries, tal com va definir Vicente Blasco Ibañez en la seva novel·la “Los cuatro jinetes del Apocalipsis”: ... Su jinete movía sobre la cabeza una enorme espada. Era la Guerra. La tranquilidad huía del mundo ante su galope furioso: Los hombres iban a exterminarse.

Ambdues mostres presenten un muntatge colpidor. En la del Museu de Mataró, cartes a familiars, processos judicials o certificats de defunció conjuntament amb fotografies de moltes de les víctimes, mostren com a primer impacte visual, una imatge semblant a la dels ninxols de qualsevol cementiri, que es va ampliant amb aportacions de testimonis dels afusellats locals – uns monitors de televisió, a través d’entrevistes, aporten imatge i so a les històries dels familiars ajusticiats-, a mesura que la mostra s’exhibeix en diferents ciutats

El contrast del Camp de la Bota, situat entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, son les vistes aèries de la transformació d’aquest emplaçament, ara amb les instal·lacions del Forum 2004, del que va ser trist escenari d’afusellaments i tortures de molt abans de l’esclat del 1936 i fins al 1952. No obstant, amb posterioritat, famílies de gitanos varen passar o ocupar l’espai fins uns anys abans de la Barcelona del 92.

En La Maternitat d’Elna de l’Ateneu Caixa Laietana, llençols blancs cobreixen les parets, on plafons amb texts en català i francès conjuntament amb fotografies de l’època i fins i tot, un llit fet amb llistons de fusta, mostren al visitant les condicions del Castell de Bardau, a Elna, prop d’Argelers, sud de França, on gràcies a l’esforç d’Elisabeth Eidenbenz, d’origen suís i mestre d’escola, i l’obtenció de 30.000 francs suíssos, va poder reconstruir el casalot per donar cabuda a les dones prenyades que al 1939, que juntament amb marits i família, fugien de l’Espanya militar del general Franco, i que eren empresonades en camps de concentració, de condicions infrahumanes, i que quan es veien obligades a parir, eren traslladades a aquestes instal·lacions, on un cop havien donat a llum, també col·laboraven amb les tasques de manteniment i neteja.

La Maternitat va iniciar les seves activitats al 1939, i a les acaballes del 1941, va acceptar la col·laboració del la Creu Roja Suïssa. HI havia altres col·laboracions econòmiques, entre elles la de Pau Casals. No obstant, el règim de l’Alemanya nazi la va clausurar al1944. Ja havia salvat, però, la vida de 597 nadons.

De ben segur que la tasca de La Maternitat d’Elna hagués quedat en l’oblit, si no hagués estat per un artesà vidrier, François Charpentier, que buscant una ubicació per al seu taller de vidre, va topar-se Guy Eckstein qui li va explicar la història, fet que va permetre la rehabilitació tant de l’edifici com del record de la innegable tasca que va dur a terme.

No comments: