Sunday, April 23, 2006

CONFERÈNCIA SOBRE EL MOVIMENT “COMUNIONE E LIBERAZIONE”


El passat divendres, 21 d’abril i organitzada per l’associació cultural Alarona, va tenir lloc a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, davant d’una malauradament, escassa assistència, una xerrada sota el títol "Cultura, missió i caritat. Presència dels catòlics en la societat actual: una experiència", a càrrec de Diego Giordani, un dels membres de “Comunió i Alliberament” a Barcelona, acompanyat de Lluís Seguí i Germà Fañanas.

Giordani, va introduir als presents en l’inici i desenvolupament d’aquest moviment, tot fent referència, en primer lloc, al funeral Luigi Giussani, el seu fundador. “El Duomo de Milà estava ple de gom a gom i hi varen acudir personalitats tant de la vida pública italiana com de l’estranger. Les exèquies varen ser ofriciades pel llavors cardenal Joseph Ratzinger”.

“Com un simple sacerdot va poder mobilitzar a una societat i a uns sindicats?. Quin va ser el motiu que ho va fer possible?”, va preguntar-se Giordani, reconeixent al mateix temps el fet que Giussani podia perfectament, haver-se refugiat en un cert espiritualisme i trobar-se dins un còmode clericalisme.

Giussani propugnava una “confrontació” dialèctica entre la gent quan afirmava que Jesucrist era clau tant per entendre el món com el futur: “Déu té que veure amb tota la realitat. Una persona no pot ser diferent en la seva vida pública i en la privada”. Fent esment als inicis d’aquest moviment, Giordani va traslladar als presents a l’any 1954, quan la societat italiana respirava un gran ambient catòlic. “Semblava una situació aparentment de triomf de l’Església, però la realitat interior era molt costumbrista i no incidia en la vida personal dels catòlics. La joventut parlava de Déu i de l’Església però sota un desconeixement total”.

El fundador de Comunió i Alliberament va observar les discussions dels joves comunistes al pati de l’escola, i com els unia la ideologia. Aquesta unió i vivesa no existia entre els cristians. Ni entre els components d’Acció Catòlica. HI havia apatia. És aquest el principi d’aquest moviment. Calia fomentar el diàleg i l’acció entre els cristians. “No podem confiar en el que nosaltres podem fer sinó en el que es troba en Crist”, va afirmar Giordani qui tot seguit va passar a definir el títol de la Conferència: "Cultura, missió i caritat.” “Són aquestes dimensions fonamentals per afrontar tot el que tenim al davant”.

Per Cultura, segons Giordani, s’entén la trobada que l’Home fa a la vida: “Déu va decidir entrar en el món per respondre a una exigència de bellesa i experiència. A on vaig, d’on vinc, Qui soc?. Preguntes que es fa l’ésser humà, per la qual cosa la resposta exhaustiva i total i per tant, es tracte de trobar el significat de tot. Senyar-se davant d’un plat de menjar és un gest de gran dignitat cultural”.

La dimensió caritativa, no fa referència al que es fa quan ens sobre temps, diners o energia. Neix del reconeixement del que un és. És pura iniciativa de Déu.

Pel que fa a la dimensió Missionera, aquesta està present des de l’inici del Moviment. A tots ens agrada explicar quelcom bell o que ens ha passat. És, també una forma d’expressar el que fem i que contribueix al desig de créixer humanament. El conjunt d’aquestes dimensions, no es troben en estat pur o aïllat. No hi ha un sol gest per si sol, sinó que tot gest té dimensió de caritat, de cultura i de missió. El treballar engloba aquests conceptes, com la Fe cristiana no té el seu origen en una teoria que desprès s’aplica sinó en l’esdeveniment de quen Crist es va fer home.

Giordani, finalment va informar als presents del que s’anomena al mitig anual de Rimini, unes jordanes on es troben personalitats de la política, de totes les tendències la qual cosa posa en evidència que la proposta cristiana és fascinant per la capacitat que té de dialogar amb el món sencer, i que les televisions públiques i privades li donen gran dimensió en hores de màxima audiència.

Tot seguit, va prendre la paraula Lluís Segui, que va parlar sobre la campanya “Temps per educar”. Com es pot ajudar a l’home d’avui?. És aquesta una necessitat que respon a la vida, a tenir un lloc on trobar-se, un futur. “L’educació de l’home a de conduir a la felicitat, dins la preocupació de servir a l’Església” – va dir Seguí – “Si la Fe no entrava en el diàleg i amb la cultura, la Fe no està viva. Tot el que la persona faci ha de ser per a tothom”. La web del moviment hi ha molta gent no catòlica adherida a la campanya, i unes 30 o 40.000 empreses, petites i grans participen del tema. “L’empresa també viu el cristianisme”

Finalment, Germà Fañanas, va parlar de la CDO (Companyia de les Obres), on tot explicant part de la seva vida, a través l’estada a un grup d’esplai i l’amistat i camaraderia que va captar entre dos monitors, de l’organització de grups d’esplai i de com li omplia la tasca, i de l’estudi de la seva carrera d’enginyer químic, i fins i tot del fet de conèixer a la que és la seva esposa, va trobar la Fe i el cristianisme. Reconeix que “La vida ha estat la pertinença a una comunitat. La CDO comporta el sentit de la vida i està atent al sentit i necessitat de les persones”. La CDO ajuda a portar projectes empresarials, a contactar idees i persones, a través de reunions, doncs reconeix que “La persona que treballa està molt sola”. Fins i tot disposa d’una petita borsa de treball.

L’acte es va acabar amb un petit torn de preguntes on es va ampliar la informació esmentada anteriorment i també es va posar de manifest que "El moviment no té cap vinculació amb cap partit i l’Estat no pot mai substituir la llibertat de l’home”

No comments: