Sunday, September 24, 2006

CONVIVÈNCIA PERFECTA: UN CASAL DE GENT GRAN I “LLIBRE VIU”


El tret de sortida de les eleccions municipals s’inicia oficialment quinze dies abans de la data de les votacions. No obstant, cal sondejar l’electorat i una bona forma de fer-ho és mesos abans, amb el que s’anomena la pre-campanya, on l’equip de govern, futurs alcaldables i regidors de l’oposició, fan acte de presència a tota mena d’actes, per tal de “treballar el vot”.

La inauguració el passat 23 de setembre del “Casal Municipal de la Gent Gran de Rocafonda-El Palau i de l’espai cedit a l’Associació Cultural Llibre Viu” (és així de llarg el títol que consta en la invitació), va ser perfectament explotada per l’actual cap de govern municipal, com a excel·lent plataforma electoral, aprofitant una tasca social i una iniciativa cultural innovadora.

Veïns, associats, polítics i gent relacionada amb Francesc Rogers, promotor incansable de “Llibre Viu”, va omplir de gom a gom el Casal, situat al carrer Colòmbia, 49 on l’Alcalde J.A Barón, va iniciar el torn de presentacions, cedint la paraula a Oriol Batista, regidor de Benestar Social del consistori mataroní.

En el seu discurs, Batista va parlar de nous equipaments públics pels barris “més equipaments, més cohesió social”. Destacant que quan es parla d’equipaments, no tan sols es fa referència a les construccions, sinó a activitats com les de Llibre Viu, o les que realitza l’Associació de Veïns de Rocafonda, Batista va fer esment de la importància que té per la regidoria de Benestar Social la gent gran, i els 10 casals d’avis que hi ha actualment en funcionament a la ciutat, dels quals 8 són municipals un de la generalitat i l’altre és privat però amb acords amb l’Ajuntament. “Els casals d’avis ofereixen serveis bàsics i permeten la relació social, a través d’activitats jocs, balls, excursions, o cursos d’informàtica i tallers de memòria”. Finalment, Batista, posant de relleu el valor afegit que significa l’associacionisme va finalitzar el seu parlament fent referència a Caixa de Catalunya i l’antic centre Sant Jordi, ara transformat en aquest Casal, on gràcies a un acord de col·laboració fins i tot compte amb un espai per jugar a la petanca.

Seguidament, el president del Patronat Municipal de Cultura, Joaquim Graupera, va prendre la paraula tot informant als presents de les converses amb Rogers durant un any “que ha estat difícil fins a trobar l’encaix. El sentit realitzable de Llibre Viu té la possibilitat de fer-vos millors a través de la literatura, una activitat per compartir”.

Francesc Rogers, tot seguit va manifestar la dificultat en donar una definició a Llibre viu, i sota una basant filosòfica, va preguntar-se entre altres, si la lectura és una activitat devaluada, tot i que “la tradició està en els llibres. Damunt les taules teniu la Història que és personal i la Profecia, que és el futur”. Rogers, no va desaprofitar l’ocasió per reivindicar una nou local com a dipòsit pels seus 60.000 volums que constitueixen el fons de Llibre Viu, més ordinadors, etc., i sense deixar el caire humanístic va acabar el seu discurs tot dient: “Llibre Viu vol conrear lectors que sentin curiositat per gratar dins el seu interior”, amb l’esperança (que també és el nom de la seva esposa) de que “gràcies a tots funcionarem”.

Un emocionat Juan Torres, president del Casal d’Avis de Rocafonda, va prendre la paraula a continuació destacant la seva satisfacció després de deu anys de lluita per poder obtenir el casal: “Es una realidad poder disfrutarlo, cuidarlo y respetarlo”. Recordant ara fa dos anys el tancament del centre Sant Jordi per l’escassa activitat, “espero que no vuelva a suceder”, va donar les gràcies a tots per la seva presència.

A continuació, Jordi Virgili, cap de programació de la Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, va posar de manifest “la importància que tots hi estiguem plegats. Un nou projecte és la suma de voluntats”. Donant rellevància a l’acord entre l’entitat d’estalvi i l’Ajuntament per la cessió d’aquest local, va informar als presents de la continuïtat dels acords amb al consistori, començant per col·laboracions en assessorament en cursos informàtics per a gent gran.

Finalment, l’alcalde va donar cloenda a l’acte agraint en primer a la cessió del local “ens plau treballar amb Caixa Catalunya que dona suport als Ajuntaments”. Igual d’agraït per poder explicar que des del consistories fa una tasca, va esmentar la preocupació del govern municipal per la convivència: “La gen gran podeu aportar coses. Es necessari que hi hagi casals d’avis perquè la gent gran pugui tenir trobades, tenir motivacions i estar vius respecte a les noves generacions”

Fent esment dels moments de canvi accelerat en la ciutat, de canvi en el paisatge econòmic, de la composició social de les famílies, etc. va seguir el seu discurs en castellà: “las cosas se resuelven trabajando y encauzando el futuro, buscando soluciones”. En referència a Llibre Viu, només dues ciutats més a Europa disposen d’un equipament similar: París i Londres, per la qual cosa, va agrair públicament a Rogers la seva iniciativa.

Les seves paraules finals varen anar adreçades a la seva satisfacció perquè fos Rocafonda la pionera doncs: “dona centralitat al conjunt de la ciutat. Cada barri té la seva interpretació de si mateix”, alhora que va recollir el testimoni de les reivindicacions de Rogers “treballem pel benefici de tots i administrem el que és de tots”, va anunciar la intenció de més projectes per Rocafonda i El Palau, donant per conclòs l’acte amb la seva felicitació.

2 comments:

Anonymous said...

La política sempre ha estat la tapa de la clavaguera. Un mal necessari perquè ningú ha inventat un sistema millor que ens estalviï aquest mal.

Anonymous said...

Benvolgut Anònim:

Són les persones que fan política. Un concepte més humanista i menys partidista, amb més sentit de ciutat que no de partit donaria als polítics una imatge propera, de treball i voluntat REAL de servei a la ciutat o a l'estat.

La democràcia, és qüestionada, i costa molt reconéixer que està fracassant. Confiem en les persones.