Sunday, September 17, 2006

LA SANT LLUC DE L’ANIVERSARI. ANY 2006


La cita anual amb la temporada artística ens ve donada per la col·lectiva Sant Lluc, que enguany celebra el seu 60è aniversari.

El passat dijous, 14 de setembre, i dins la sala d’exposicions de l’Ateneu Caixa Laietana, es va inaugurar la mostra, amb un total de 73 obres entre pintures i escultures.

Amb la presència de Pilar Gonzàlez, en substitució del l’alcalde Joan A. Barón, i dels regidors Ma. José Recoder (Ciu) i Juan M. López (PPC), Jaume Boter de Palau, president de Caixa Laietana va encetar el torn dels discursos posant de manifest la celebració de l’aniversari “amb l’objectiu molt clar i referent molt clar de la diversitat artística”.

Fent esment de la presentació de 150 obres, de les quals n’han estat triades 75 en la recerca de l’equilibri i deixant als experts la paraula de la crítica, en una “mostra viva i autèntica”, Boter de Palau va recordar a Picasso, cent anys enrera, quan va pintar el quadre “Les senyoretes del carrer d’Avinyó” com exemple de “la recerca incansable dels artistes que continua fascinant i seduint”. Va finalitzat el seu discurs amb la creença de la continuïtat de la mostra, que sempre tindrà el suport de Caixa Laietana, però que està en les base i en l’embranzida l’ASLL, i felicitant al mateix temps a Jordi Puiggalí i Clavell, llicenciat en Belles Arts per l’homenatge que li ret l’entitat per a la seva contribució artística al llarg d’aquest seixanta anys.

Seguidament, Antoni Luis, president de l’Associació Sant Lluc per l’Art, va prendre la paraula, donant la benvinguda als presents (nombrós públic, especialment jove), i tot fent referència a la xifra rodona que representen els seixanta anys, i tal com constata el programa de mà de la mostra “seixanta anys dóna perquè hagin estat molts els artistes participants i les persones i entitats que han pres la responsabilitat i la feina de tirar endavant aquesta mostra col·lectiva”

Luis va continuar la seva intervenció destacant la joventut de l’entitat i de les seves forces per continuar endavant, tot confiant en que a través de l’Art, es pugui oferir els serveis de l’entitat als artistes i a la ciutat. Esmentant la posta en marxa del Centre d’Art Germans Arenas, seguidament va al·ludir a la concessió de mencions al joves creadors, i va nomenar als artistes homenatjats aquest any: Josep Munné, Joan Safont-Tria, Carlos Soriano i Marta Duran i va fer especial menció de Jordi Puiggalí “degà dels escultors i fundador de la Sant Lluc” i del traspàs del pintor Pere Viada “Immortal presència”, Miquel Gasau esmaltador i ceramista “sempre elegant i discret” i de Ioia Floriach, pintora que va tenir com a mestres a Jordi Arenas i Pablo Mañé.

Tot donant les gràcies al jurat d’enguany, (format per F. Rodón, Imma Fontanals, J. Puig Pla, R. Jordà i Miquel Faidella), A. Luis va acabar la seva intervenció amb bons desitjos i felicitacions pel futur de l’exposició i mostrant confiança amb l’art i amb l’esperit artístic. “Visca la Sant Lluc”.

La inauguració va concloure amb les paraules de Pilar González, que va disculpar a l’alcalde Barón, de visita a la ciutat de Lyon, i va felicitar a la Sant Lluc, tot i “reconeixent els seus dalts i baixos per aguantar la flama de la trobada”. Va al·ludir a la valentia i l’esperit dels joves creadors va felicitar als guardonats, i va fer incidència en els canvis de la ciutat des de la seva òptica econòmica i estructural, i posant el consistori els elements convenients, com ho ha fet amb Can Xalant o el Centre Germans Arenas. “Malgrat moments de desànim, continuarem arrancant la Sant Lluc” varen ser les paraules finals de la intervenció de González.

Seguidament, es varen repartir els obsequis als homenatjats, inclòs el conegut crític d’art Pere Pascual, i les mencions als joves creadors seleccionats en l’edició d’enguany: Anna Carbonell, Íngrid Ventura, Núria Palau i Alberto Romero Gil.

La Sant Lluc-2006 presenta un conjunt d’obra variada d’estils i conceptes, tècniques i presentacions, emmarcada dins una qualitat absolutament desigual (malgrat la tria del jurat). Així, trobem obres i autors que demés de gran aptitud tècnica conviden tant a la reflexió interna de la condició de l’ésser humà com als esdeveniments que ens envolten: Pere Martir Brasó “El bosc bremat -98”, Xavier Bassons “Infantesa”, A. Luis “Recerca”, Anna Perarnau i “Mirall” i Domingo Tomàs “ Nº 8 sèrie Iluminados”.

L’abstracció, tan agosarada en altres temps, té en aquesta mostra connotacions clàssiques i així trobem a Josep Serra amb “Composició 258" , Pilar Díaz Mariblanca “Collage”, o Ana Caballero amb “Cel Màgic”.

La representació del Sant Lluc de tota la vida és aquest any escassa. Tan sols trobem a J. Parés, S. Estrany, Josep Novellas, Emilia de Torres, Pere Viada “In Memoriam” i els homenatjats Carlos Soriano, i Marta Duran, a part de Joan Safont-Tria o Josep Munné. No obstant, una sorpresa: Perecoll, que defugint del negre a que ens té acostumats, presenta aquest cop “Personatges en blau”, un univers molt particular, expressat en la seva tècnica habitual.

La figuració i el paisatgisme urbà, segueixen els cànons del més estricte academicisme, sense menyspreu per l’obra i així treballs com “Grans velers a Rouen” d’Antoni Font, “Un diumenge a Ceret” de Cesc López, o l’hiper-realisme de “Pujada de Sant Domènec” de Juli Moragas no són originals ni filosòfics, però mostren al visitant una tècnica, acurada, un cromatisme viu i ben triat, qualitat artística i bon gust.

Cal destacar sempre la precisió i perfecció milimètrica de Pau Viader amb el seu “Calaceit”, l’evolució constant de Marisa Blasco amb “Altea”, una marina de variat cromatisme i traç ampla, Manuel Prieto i “Sèrie Velázquez nº 25”, un estil d’artesà inconfusible que domina a la perfecció la tècnica mixta, i uns sorprenents Antoni Gutiérrez i Marta Cuixart amb “Philadelphia” i “Vermells de nit” respectivament, obres de contingut intens que conviden a la perspectiva i visualització global de l’obra el primer i perplexitat cromàtica que no deixa gens indiferent la segona.

Finalment, l’escultura amb el protagonista d’enguany Jordi Puiggalí d’acreditat prestigi, mestratge provat i fidel seguidor del classicisme més pur i alhora més elegant i encisador. Rafael Codina amb “Transformació”, una peça de ferro forjat sinuosa, absolutament captivadora, i J.López Molina amb “Pensador”, frapant en el seu concepte de llibertat en l’home, o el reconegut Llucià González amb “Parella III”, sense oblidar al gran Manuel Cusachs són una demostració de la gran capacitat d’expressió de l’escultura, en la manifestació d’emocions, preocupacions o sentiments.

No comments: