Sunday, June 10, 2007

BIENNAL TORRES GARCÍA -CRÒNICA EN CONSTRUCTIVISME (I): L’OBRA PREMIADA


Antoni Perna López de l’Hospitalet de Llobregat amb l’obra “Tardor” va guanyar la segona edició del premi Torres García Ciutat de Mataró, organitzat per l’Associació Sant Lluc per l’Art i dotat amb 6.000,00 € (abans d’impostos), que va ser lliurat el passat 7 de juny, a la sala d’actes de Caixa Laietana.

El Jurat format per Josep Ma. Cadena,. Daniel Giralt Miracle, Josep Guinovart, Ramon Manent, Arnau Puig, Francesc Rodón, Pilar Vélez i Antoni Luís, president de l’ASLL, també va decidir concedir quatre Guardons a: Laia Bedós Bonaterra de Blanes (Girona), Josep Pastor Roca de Terrassa, Mercè Sebastià Noguera de Barcelona i Javier Soria Ortega de Valencia.

Segons indica D. Giralt Miracle, historiador i crític tant en el programa de mà com en el catàleg de les obres seleccionades: ... “No reivindiquem un passadisme de la perfecció tècnica (...) sinó que apostem per l’evolució en el sentit més darwinià del mot, és a dir, en tot allò que fa referència a l’evolució de les idees, dels gustos, de les tècniques, de les estètiques dels comportaments...” , s’entén que la concepció actual de l’art busca noves definicions, fregant constantment el concepte d’imatge trencadora, davant el desenvolupament in crescendo de les arts plàstiques.

No obstant, l’obra guardonada mostra tant en la idea, composició, cromatisme i execució formes anodines de l’abstracció, ratllant inexorablement la simplicitat, de tal forma que molts dels presents entesos i neòfits vàrem mostrar una bona dosi de perplexitat davant d’una exposició on moltes de les obres seleccionades superen de llarg a l’obra premiada i a algunes de les guardonades, on va predominar la manca de sorpresa frapant, i el retorn a conceptes i formes ja usats, provocant tant indiferència com cert refús.

En detriment d’originalitat, de la imaginació i de l’ agosarament, els artistes guardonats basen les seves obres en l’ús de diverses eines pictòriques (la tècnica per sobre de l’essència artística), destacant per la seva complexitat de realització a Javier Soria Ortega per “Mil líneas, mil entornos”, tècnica mixta sobre taula amb incisions a buril i acabat en resina.

És clar, però, que qui subscriu aquesta crònica, al igual que molts dels assistents a l’acte de concessió del premi, és una insignificant mortal digne tan sols del menyspreu dels deus (en aquest cas que formen el jurat), que en cap moment han manifestat, d’una manera clara i explícita, les raons de la concessió tant del premi com dels guardons. Seria d’agrair que en una propera biennal que el jurat s’expressés no tan sols en el veredicte sinó també les motivacions.

2 comments:

Anonymous said...

Aquest quadre i d'altres (entre ells algun accesit) no cumpleixen les Bases del Premi: no van emmarcats tal com exigeix el punt num.3...

Anonymous said...

es veritat,no esta emmarcat, quan era una condicio imprescindible per enviar el quadre.
perque uns si i els altres no?
tot aixo em sona a premi ja resolt abans de veredicte.
em sembla que l'amplitud de mires i les ganes d'obrir les portes es queden en un pur simulacre.
es una pena, realment.