“Dos joves revolucionaris i evolucionaris, un crític i l’altre artista”. Amb aquestes paraules va presentar Antoni Luís als dos protagonistes del col·loqui, l’historiador i fundador del grup Dau al set, Arnau Puig i el polifacètic artista Josep Guinovart, col·laborador també de l’esmentat grup pictòric.
Més que un col·loqui va ser una mena de lliçó magistral molt casolana, on el públic va riure les gràcies d’un Arnau Puig que en tot moment va portar la batuta, i on Guinovart, hi fa afegir unes quantes dosis d’humor barrejades dins alguns dels seus comentaris.
En l’inici de la seva intervenció, Puig va indicar una sèrie de dades biogràfiques de l’artista, tot destacant a continuació “dramatisme absolut” com a constant en la vida de Torres García, i la seva “preocupació per teoritzar i plasmar en textos i publicar”. Una altra basant va ser, segons Puig, “una certa necessitat de docència o predicació”, i va senyalar com a punt important de la vida de Torres l’any 1890 on desenvolupa la seva obra.
En aquest punt, Guinovart va expressar la seva opinió sobre el fet de que el simbolisme es la clau del Noucentisme: “És el signe de l’emplaçament de Catalunya”, a la qual cosa va comentar Puig que a la plàstica modernista, Espanya aniria endarrerida, i que el simbolisme és “la ruptura de l’impressionisme. Separa el color de l’anècdota. Una de les possibilitats del simbolisme és el sentit propi del color” .
Davant aquestes afirmacions, Guinovart va preguntar quina era la ruptura entre el simbolisme i el constructivisme, doncs el preocupava el canvi brutal del concepte, a la qual cosa, Puig va respondre que en Torres García va ser el motor de l’escola de la llibertat.
“Quin va ser el significat de Torres García per Mataró?”, va preguntar Guinovart, doncs ell personalment no en podia dir res, i la resposta de Puig va fer referència al fet que Torres va fer una art pròxim al futurisme.
Tot seguit, Arnau Puig va procedir a la lectura d’algunes de les frases pronunciades per Torres García, per tal de comentar-les: “La nostra ordenança i el nostre camí”, significa per Puig situació del punt on es poden adquirir coneixement exacte de les coses. “La manca d’aquest ordre és la misantropia. Si no s’ordena el caos en que et trobes, tes un misantrop”
Una altre frase comentada va ser : “L’art ha d’estar influït per un sentiment religiós”. Recordant que Torres García va estudiar a l’institut Sant Lluc de Barcelona, i la formació religiosa que implica, va recordar a Modigliani que aporta la paraula transferència a aquesta definició, a la qual cosa, Guinovart va afegir l’existència d’una vocació per captar l’aspecte religiós.
“L’artista és qui intuïtivament ha d’aprendre”. “I així se n’adona que es tracta d’una pintura religiosa intuïtivista i no formalista intuïtiva", va comentar Puig. Altres frases que es varen comentar varen ser: “Les obres d’art són historia”, “l’obra d’art és un instrument d’educació” (captació i comprensió) i finalment, el col·loqui va acabar fent esment del descobriment per part de Torres García dels juguets de fusta, i de com marcat per la seva trajectòria dramàtica, se li va cremar la fàbrica de juguets que va instal·lar a Nova York, i de com desprès de diverses vicissituds, retorna a l’Uruguai uns anys desprès del 1894, on a Barcelona en commemoració del tercer centenari del descobriment d’Amèrica, l’ajuntament de la ciutat va fer portar uns tòtems del Canadà: “L’art és la simplicitat com la dels tòtems de Barcelona” va ser una de les altres frases de Torres García.
Més que un col·loqui va ser una mena de lliçó magistral molt casolana, on el públic va riure les gràcies d’un Arnau Puig que en tot moment va portar la batuta, i on Guinovart, hi fa afegir unes quantes dosis d’humor barrejades dins alguns dels seus comentaris.
En l’inici de la seva intervenció, Puig va indicar una sèrie de dades biogràfiques de l’artista, tot destacant a continuació “dramatisme absolut” com a constant en la vida de Torres García, i la seva “preocupació per teoritzar i plasmar en textos i publicar”. Una altra basant va ser, segons Puig, “una certa necessitat de docència o predicació”, i va senyalar com a punt important de la vida de Torres l’any 1890 on desenvolupa la seva obra.
En aquest punt, Guinovart va expressar la seva opinió sobre el fet de que el simbolisme es la clau del Noucentisme: “És el signe de l’emplaçament de Catalunya”, a la qual cosa va comentar Puig que a la plàstica modernista, Espanya aniria endarrerida, i que el simbolisme és “la ruptura de l’impressionisme. Separa el color de l’anècdota. Una de les possibilitats del simbolisme és el sentit propi del color” .
Davant aquestes afirmacions, Guinovart va preguntar quina era la ruptura entre el simbolisme i el constructivisme, doncs el preocupava el canvi brutal del concepte, a la qual cosa, Puig va respondre que en Torres García va ser el motor de l’escola de la llibertat.
“Quin va ser el significat de Torres García per Mataró?”, va preguntar Guinovart, doncs ell personalment no en podia dir res, i la resposta de Puig va fer referència al fet que Torres va fer una art pròxim al futurisme.
Tot seguit, Arnau Puig va procedir a la lectura d’algunes de les frases pronunciades per Torres García, per tal de comentar-les: “La nostra ordenança i el nostre camí”, significa per Puig situació del punt on es poden adquirir coneixement exacte de les coses. “La manca d’aquest ordre és la misantropia. Si no s’ordena el caos en que et trobes, tes un misantrop”
Una altre frase comentada va ser : “L’art ha d’estar influït per un sentiment religiós”. Recordant que Torres García va estudiar a l’institut Sant Lluc de Barcelona, i la formació religiosa que implica, va recordar a Modigliani que aporta la paraula transferència a aquesta definició, a la qual cosa, Guinovart va afegir l’existència d’una vocació per captar l’aspecte religiós.
“L’artista és qui intuïtivament ha d’aprendre”. “I així se n’adona que es tracta d’una pintura religiosa intuïtivista i no formalista intuïtiva", va comentar Puig. Altres frases que es varen comentar varen ser: “Les obres d’art són historia”, “l’obra d’art és un instrument d’educació” (captació i comprensió) i finalment, el col·loqui va acabar fent esment del descobriment per part de Torres García dels juguets de fusta, i de com marcat per la seva trajectòria dramàtica, se li va cremar la fàbrica de juguets que va instal·lar a Nova York, i de com desprès de diverses vicissituds, retorna a l’Uruguai uns anys desprès del 1894, on a Barcelona en commemoració del tercer centenari del descobriment d’Amèrica, l’ajuntament de la ciutat va fer portar uns tòtems del Canadà: “L’art és la simplicitat com la dels tòtems de Barcelona” va ser una de les altres frases de Torres García.
No comments:
Post a Comment