L’obra de Codina convida a la reflexió, a la introspecció del ser humà en la seva evolució, buscant l’equilibri entre el pas del temps i l’envelliment que aquest pas comporta.
Els seus quadres, de mig i gran format, van sense títol, simplement numerats. La majoria són en tècnica mixta sobre paper, tot i que també trobem grafits amb cera, i parafina sobre paper, tècnica mixta sobre tela, amb la qual cosa ens demostra l’artista la constant recerca en tècniques, tot i que ara presenta més obra sobre tela.
Amb una traç a vegades marcat, en molts casos difuminat, i amb una matisació de blancs que van des del to de marbre i les seves betes, fins al trencat, amb grisos i alguns vermells senyalant les taques, varius cicatrius de la pell, observem un tractament del cromatisme, dins un sol color, variat i desenvolupat.
Obres com les números 17-19, 52 al 55, del 56 al 59 , la 61, la 66, etc., mostren com la tasca de Codina durant aquests dos anys ha estat rotunda, obeint a una disciplina de reflexió i a una profunda evolució pictòrica, amb un sentit de la composició i de la plàstica extraordinaris, sintetitzant i conciliant obsessions, com el pas del temps, amb una obra sense virulències, tranquil·la i calmada – tarannà habitual en l’artista – que ens ha de portar amb serenor, a l’envelliment progressiu i conscient d’un acabament de la vida.
Els seus quadres, de mig i gran format, van sense títol, simplement numerats. La majoria són en tècnica mixta sobre paper, tot i que també trobem grafits amb cera, i parafina sobre paper, tècnica mixta sobre tela, amb la qual cosa ens demostra l’artista la constant recerca en tècniques, tot i que ara presenta més obra sobre tela.
Amb una traç a vegades marcat, en molts casos difuminat, i amb una matisació de blancs que van des del to de marbre i les seves betes, fins al trencat, amb grisos i alguns vermells senyalant les taques, varius cicatrius de la pell, observem un tractament del cromatisme, dins un sol color, variat i desenvolupat.
Obres com les números 17-19, 52 al 55, del 56 al 59 , la 61, la 66, etc., mostren com la tasca de Codina durant aquests dos anys ha estat rotunda, obeint a una disciplina de reflexió i a una profunda evolució pictòrica, amb un sentit de la composició i de la plàstica extraordinaris, sintetitzant i conciliant obsessions, com el pas del temps, amb una obra sense virulències, tranquil·la i calmada – tarannà habitual en l’artista – que ens ha de portar amb serenor, a l’envelliment progressiu i conscient d’un acabament de la vida.
No comments:
Post a Comment