Des del passat 21 de febrer i fins el proper 13 d’abril d’enguany, l’artista, dissenyador i professor Josep M. Codina exposa a l’Ateneu Caixa Laietana, prop d’una trentena d’obres, principalment de gran i mig format, producte dels darrers dos anys d’estudi i evolució.
Amb la presència d’un molt nombrós públic, principalment col·legues de l’artista, família i amics, premsa en general i diferents entitats i associacions, l’acte va comptar amb l’alcalde de Mataró J.A. Barón, el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i la directora de la Fundació Cuixart, Raquel Medina.
El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va iniciar el torn de parlaments amb un discurs ple de sensibilitat per l’obra de l’artista L’itinerari vital ens deixa marge en el terreny de l’encís, de l’esperit i de la pròpia pell. Una arruga, una cicatriu.... Va destacar tot seguit com en l’obra de Codina, el més proper a l’home és la pell, i com ho mostra a un nivell molt íntim i personal. L’obra de l’artista s’ha d’entendre en clau autobiogràfica
Seguidament, va recordar la primera exposició de l’artista, a l’antiga sala de La Riera, al 1985, i de com no s’ha prodigat massa en exposicions a la nostra ciutat. Va destacar el fet d’haver estat distingit en les dues biennals Torres García, tot acabant el seu torn desitjant-li el millor dels èxits, i fent esment que per comprendre a Codina “hem d’entrar en la pell de l’artista”
Seguidament, Raquel Medina, historiadora de l’art va fer una anàlisi detallada i exhaustiva de l’obra de Codina. L’artista ens endin-se en un univers propi de les etapes de la vida i del pas del temps: arrugues, cicatrius taques que es distingeixen en cada persona. Cal·ligrafies dèrmiques que esdevenen protagonistes d’aquesta exposició i tota la trajectòria personal de l’artista.
Medina també va remarcar el fet de que l’exposició mostra signes d’un oceà translucid, tot destacant a continuació el canvis en el suport de l’obra: olis, grafitis, capes de seda i parafines. Ara torna a la tela. Torna a la superfície tópica”. Informant al públic de que algunes de les obres tenen una aparença supbreticia del color, el gran tema es la blancor, en trencats, en blancs suaus i matisos, fet que li va recordar tant en colors com en formes, els hàbits dels frares o monjos que pintava Zurbaran.
Medina va acabar el seu torn d’intervenció felicitant a l’artista, tot fent esment de com la pell embolcalla el cos i el cos l’esperit. Són matisacions de la vulnerabilitat de l’existència. Són un goig pels sentits.
Codina va ser el següent en prendre la paraula, en un discurs que portava preparat doncs la seva obra ha estat producte d’un diàleg molt intens i molt íntim i no vull que m’enganxi la por escènica.
Donant les gràcies al president de l’entitat d’estalvi per l’oportunitat, va manifestar la basarda que li feia la sala, degut a les seves dimensions. També va agrair a Glòria Bosch el seu pròleg en el catàleg, i a Raquel Medina les seves paraules. Fa trenta anys que presento quadres i poques han estat les vegades que he exposat a Mataró. Tan sols quatre vegades. Els motius no els se ni m’han interessant. Però aquest any, per raons públiques i privades he volgut exposar a Mataró.
Codina va indicar que l’exposició era producte de dos anys de tasca i que mostrava coherència interna de l’obra. Un pas més en la recerca del llenguatge pictòric. El temps es la meva obsessió, motiu d’inquietuds i reflexions.
Va acabar el seu discurs amb un sincer agraïment a la seva família pel suport donat a la seva obra.
Finalment, els discursos van concloure amb l’alcalde J.A. Barón, qui va excusar el seu retard com a conseqüència del trànsit.
Va insistir un cop més – no es la primera vegada que ho fa – en el seu compromís amb l’art. Va apreciar en Codina la seva coherència en l’obra, després de la seva primera exposició sense trencadisses, en una evolució constant de l’obra, en una trajectòria dilatada en el temps. És un artista conseqüent.
Barón va esmentar el fet de que els blancs guanyen al negre en referència a les exposicions de Josep M. Cusachs, Jordi Cuyàs, ara J.M. Codina en contrast amb Perecoll, present a la sala.
Els artistes de la ciutat continuen fent coses interessants. Es demostra el talent dels mataronins i mataronines. És el gran capital de que disposen: el talent.
Per a Barón amb els artistes d’aquesta ciutat es pot guanyar el futur. Som capaços i tenim el talent, les competències per fer-ho.
Les paraules finals de Barón varen anar destinades a destacar la tasca de la biennal Torres García, les exposicions de Novelles i ara de Codina, tot entenent que ares de potenciació de l’art mataroní, com administració a l’Ajuntament li toca donar-hi suport. Hi ha el compromís de fer tot el que sigui possible. Com veus la passió dels artistes que viuen per l’art, et veus obligat a buscar els recursos necessaris.
Va felicitar a J.M. Codina, tot agraint-li el seu treball com artista docent – Codina dona classes a l’Escola Pia Santa Anna – i el fet de transmetre la mateixa passió als seus alumnes.
Amb la presència d’un molt nombrós públic, principalment col·legues de l’artista, família i amics, premsa en general i diferents entitats i associacions, l’acte va comptar amb l’alcalde de Mataró J.A. Barón, el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas i la directora de la Fundació Cuixart, Raquel Medina.
El president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, va iniciar el torn de parlaments amb un discurs ple de sensibilitat per l’obra de l’artista L’itinerari vital ens deixa marge en el terreny de l’encís, de l’esperit i de la pròpia pell. Una arruga, una cicatriu.... Va destacar tot seguit com en l’obra de Codina, el més proper a l’home és la pell, i com ho mostra a un nivell molt íntim i personal. L’obra de l’artista s’ha d’entendre en clau autobiogràfica
Seguidament, va recordar la primera exposició de l’artista, a l’antiga sala de La Riera, al 1985, i de com no s’ha prodigat massa en exposicions a la nostra ciutat. Va destacar el fet d’haver estat distingit en les dues biennals Torres García, tot acabant el seu torn desitjant-li el millor dels èxits, i fent esment que per comprendre a Codina “hem d’entrar en la pell de l’artista”
Seguidament, Raquel Medina, historiadora de l’art va fer una anàlisi detallada i exhaustiva de l’obra de Codina. L’artista ens endin-se en un univers propi de les etapes de la vida i del pas del temps: arrugues, cicatrius taques que es distingeixen en cada persona. Cal·ligrafies dèrmiques que esdevenen protagonistes d’aquesta exposició i tota la trajectòria personal de l’artista.
Medina també va remarcar el fet de que l’exposició mostra signes d’un oceà translucid, tot destacant a continuació el canvis en el suport de l’obra: olis, grafitis, capes de seda i parafines. Ara torna a la tela. Torna a la superfície tópica”. Informant al públic de que algunes de les obres tenen una aparença supbreticia del color, el gran tema es la blancor, en trencats, en blancs suaus i matisos, fet que li va recordar tant en colors com en formes, els hàbits dels frares o monjos que pintava Zurbaran.
Medina va acabar el seu torn d’intervenció felicitant a l’artista, tot fent esment de com la pell embolcalla el cos i el cos l’esperit. Són matisacions de la vulnerabilitat de l’existència. Són un goig pels sentits.
Codina va ser el següent en prendre la paraula, en un discurs que portava preparat doncs la seva obra ha estat producte d’un diàleg molt intens i molt íntim i no vull que m’enganxi la por escènica.
Donant les gràcies al president de l’entitat d’estalvi per l’oportunitat, va manifestar la basarda que li feia la sala, degut a les seves dimensions. També va agrair a Glòria Bosch el seu pròleg en el catàleg, i a Raquel Medina les seves paraules. Fa trenta anys que presento quadres i poques han estat les vegades que he exposat a Mataró. Tan sols quatre vegades. Els motius no els se ni m’han interessant. Però aquest any, per raons públiques i privades he volgut exposar a Mataró.
Codina va indicar que l’exposició era producte de dos anys de tasca i que mostrava coherència interna de l’obra. Un pas més en la recerca del llenguatge pictòric. El temps es la meva obsessió, motiu d’inquietuds i reflexions.
Va acabar el seu discurs amb un sincer agraïment a la seva família pel suport donat a la seva obra.
Finalment, els discursos van concloure amb l’alcalde J.A. Barón, qui va excusar el seu retard com a conseqüència del trànsit.
Va insistir un cop més – no es la primera vegada que ho fa – en el seu compromís amb l’art. Va apreciar en Codina la seva coherència en l’obra, després de la seva primera exposició sense trencadisses, en una evolució constant de l’obra, en una trajectòria dilatada en el temps. És un artista conseqüent.
Barón va esmentar el fet de que els blancs guanyen al negre en referència a les exposicions de Josep M. Cusachs, Jordi Cuyàs, ara J.M. Codina en contrast amb Perecoll, present a la sala.
Els artistes de la ciutat continuen fent coses interessants. Es demostra el talent dels mataronins i mataronines. És el gran capital de que disposen: el talent.
Per a Barón amb els artistes d’aquesta ciutat es pot guanyar el futur. Som capaços i tenim el talent, les competències per fer-ho.
Les paraules finals de Barón varen anar destinades a destacar la tasca de la biennal Torres García, les exposicions de Novelles i ara de Codina, tot entenent que ares de potenciació de l’art mataroní, com administració a l’Ajuntament li toca donar-hi suport. Hi ha el compromís de fer tot el que sigui possible. Com veus la passió dels artistes que viuen per l’art, et veus obligat a buscar els recursos necessaris.
Va felicitar a J.M. Codina, tot agraint-li el seu treball com artista docent – Codina dona classes a l’Escola Pia Santa Anna – i el fet de transmetre la mateixa passió als seus alumnes.
1 comment:
Felicitar al Josep M. Codina: per a mi és un molt bon artista.
Pel que fa als discursos politics de torn, com sempre xerrar per a no dir res, ni creure't res...
Quanta distància real hi ha entre els politics i els creadors!
Post a Comment