Cròniques Mataronines va traslladar a Argentona, per assistir a la inauguració de l’exposició Passeig pel còmic, organitzada per Kim Queralt, dibuixant, col·leccionista i expert en la matèria.
La mostra es va inaugurar el passat 10 de setembre, a la sala d’exposicions de la Casa Gòtica d’Argentona, i va comptar tan sols amb la presència institucional de la regidora de Joventut i Festes, Míriam Agama, qui va excusar l’absència de l’alcalde Pep Masó i del regidor de cultura, Ferran Armengol.
Els discursos, inexistents, van ser simples frases de benvinguda i agraïment als presents per part de la regidora, tot cedint immediatament la paraula a Kim Queralt, qui breument va explicar que l’exhibició de material abraça des del 1902 (un exemplar del Cu-Cut cedit per l’artista Pere Màrtir Brasó) fins al actuals Manga, on hi ha una sèrie del mateix organitzador. Queralt, també va agrair al públic assistent, la seva presència, a les persones que han cedit material, la seva aportació, i a Cristina Villa de la regidoria de cultura, la seva col·laboració en el muntatge de la mostra.
Passeig pel còmic, és molt més que una “caminada” per diferents formes, tècniques, contrastos, cromatismes, idees o enfocament d’entendre la il·lustració impresa. És un viatge en el temps y en el record, en un espai reduït però escollit d’una sala d’exposicions.
És un reflex de l’evolució de la societat, i si bé trobem el ¡Cu-cut! com un còmic satíric, que amb imatges i text, donava l'opció que el missatge arribés gràficament a una població amb poc nivell d’alfabetització, el salt en el temps ens presenta a Jorge y Fernando o El hombre enmascarado, les Azañas Bélicas, el TBO, el Capitán Amèrica, Capitán Trueno, Flash Gordon, i altres súper herois, Tarzán, còmics femenins com La Florita, Susana o Golondrina, Pulgarcito, etc. fins arribar a Maus, V de Vendetta, Madriz, Corto Maltés, i un llarg etc.
Fins arribar pràcticament als anys vuitanta, el còmic suposava l’expressió de valors i sentiments com l’afany d’aventura, de descobriment, de lluitar pel Bé, de defendre a éssers o persones en perill davant els malvats, o una crítica social soterrada en base a la literatura infantil, com podien ser els personatges dibuixats per Escobar, Ibañez, Ayné i tota una excel·lent generació de dibuixants.
Les traces i el cromatisme emprat eren nítids, amb fermesa, buscant l’expressió simple, però explícita de la bondat o la maldat, de la por o de l’enginy, de la picardia o de l’astúcia, etc.
A partir dels anys vuitanta, sorgeix una idea de còmic més sofisticada, més complexa a nivell artístic, més imaginativa i de fort impacte visual, que pràcticament redueix el text a la mínima expressió, tot i l’existència d’un guió. El treball del dibuixant és exhaust en molt casos per tal de definir als personatges protagonistes – i més en l’àmbit de ciència ficció - però amb complicats vestuaris i entorns, i amb bones dosis d'erotisme.
El còmic va passar d’anar destinat pròpiament al públic infantil a l’adult, creant-se tot un fenomen social que ha donat pas a una indústria editorial potent, i de molts adeptes i col·leccionistes.
Passeig pel còmic es una exposició de retorn al passat, a través de records del futur, i a la que aquesta cronista també ha tingut el plaer de contribuir, aportant alguns exemplars heretats, gràcies a la deferència i interès de Kim Queralt.
La mostra que romandrà oberta fins al proper 12 d’octubre, disposa també d'un espai de lectura i consulta.
La mostra es va inaugurar el passat 10 de setembre, a la sala d’exposicions de la Casa Gòtica d’Argentona, i va comptar tan sols amb la presència institucional de la regidora de Joventut i Festes, Míriam Agama, qui va excusar l’absència de l’alcalde Pep Masó i del regidor de cultura, Ferran Armengol.
Els discursos, inexistents, van ser simples frases de benvinguda i agraïment als presents per part de la regidora, tot cedint immediatament la paraula a Kim Queralt, qui breument va explicar que l’exhibició de material abraça des del 1902 (un exemplar del Cu-Cut cedit per l’artista Pere Màrtir Brasó) fins al actuals Manga, on hi ha una sèrie del mateix organitzador. Queralt, també va agrair al públic assistent, la seva presència, a les persones que han cedit material, la seva aportació, i a Cristina Villa de la regidoria de cultura, la seva col·laboració en el muntatge de la mostra.
Passeig pel còmic, és molt més que una “caminada” per diferents formes, tècniques, contrastos, cromatismes, idees o enfocament d’entendre la il·lustració impresa. És un viatge en el temps y en el record, en un espai reduït però escollit d’una sala d’exposicions.
És un reflex de l’evolució de la societat, i si bé trobem el ¡Cu-cut! com un còmic satíric, que amb imatges i text, donava l'opció que el missatge arribés gràficament a una població amb poc nivell d’alfabetització, el salt en el temps ens presenta a Jorge y Fernando o El hombre enmascarado, les Azañas Bélicas, el TBO, el Capitán Amèrica, Capitán Trueno, Flash Gordon, i altres súper herois, Tarzán, còmics femenins com La Florita, Susana o Golondrina, Pulgarcito, etc. fins arribar a Maus, V de Vendetta, Madriz, Corto Maltés, i un llarg etc.
Fins arribar pràcticament als anys vuitanta, el còmic suposava l’expressió de valors i sentiments com l’afany d’aventura, de descobriment, de lluitar pel Bé, de defendre a éssers o persones en perill davant els malvats, o una crítica social soterrada en base a la literatura infantil, com podien ser els personatges dibuixats per Escobar, Ibañez, Ayné i tota una excel·lent generació de dibuixants.
Les traces i el cromatisme emprat eren nítids, amb fermesa, buscant l’expressió simple, però explícita de la bondat o la maldat, de la por o de l’enginy, de la picardia o de l’astúcia, etc.
A partir dels anys vuitanta, sorgeix una idea de còmic més sofisticada, més complexa a nivell artístic, més imaginativa i de fort impacte visual, que pràcticament redueix el text a la mínima expressió, tot i l’existència d’un guió. El treball del dibuixant és exhaust en molt casos per tal de definir als personatges protagonistes – i més en l’àmbit de ciència ficció - però amb complicats vestuaris i entorns, i amb bones dosis d'erotisme.
El còmic va passar d’anar destinat pròpiament al públic infantil a l’adult, creant-se tot un fenomen social que ha donat pas a una indústria editorial potent, i de molts adeptes i col·leccionistes.
Passeig pel còmic es una exposició de retorn al passat, a través de records del futur, i a la que aquesta cronista també ha tingut el plaer de contribuir, aportant alguns exemplars heretats, gràcies a la deferència i interès de Kim Queralt.
La mostra que romandrà oberta fins al proper 12 d’octubre, disposa també d'un espai de lectura i consulta.
1 comment:
Una bona exposició. Normalment el còmic no te espais ni recolzament per actes així. El còmic (la historieta) és tot un art.
Llàstima del poc interès de les "forçes vives", quan no estem en époques d'aconsseguir rèdits... Això, però, passa arreu.
Salut, Marta!
Post a Comment