Coincidint amb 75è aniversari de l'escultor, l'abans Patronat Municipal de Cultura, ara IMAC, ofereix als mataronins – i als que no ho son també, és de suposar – a les sales del Museu de Mataró i a la sala 1 de Ca l'Arenas, una retrospectiva en homenatge a l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé.
Un nombrós públic, prou coneixedor de l'obra de l'artista, va assistir a la inauguració el passat 17 de desembre, aquest cop amb la presència del regidor de cultura Sergi Penedès i fins i tot el cap del grup municipal de Ciu Joan Mora (ben mirat, li tocava estar-hi).
El president de l'IMAC, poc dotat per l'oràtoria, - i amb el temps no millora - va voler aquest cop assegurar-se el tret, i tot portant el discurs preparat, que no vol dir que fos ben expressat, va informar als assistents del fet anteriorment esmentat, tot i que la data real de l'aniversari es va produir al mes d'agost. “Es tracte d'una retrospectiva extensa de la seva obra, tot i que se'n troba a faltar. Aquesta síntesi pot ser un bon reconeixement per veure el seguiment de la seva obra, de diverses procedències i orígens”.
Penedès també va explicar la gran quantitat d'obra que disposa l'artista – ell n'hauria aportat molta més – però les limitacions de l'espai han marcat la tria de l'obra. L'exposició abraça des de fases d'experimentació artística fins a l'obra més recent, de forma i manera que l'espectador acabi per reconèixer que el que veu “es un Cusachs”. L'obra ha estat comissariada per Maria Cusachs, filla de l'artista, amb la qual cosa “presenta una visió subjectiva i de proximitat del seu pare”.
La mostra ha estat organitzada en blocs, i seguint diversos eixos de l'evolució de Manuel Cusachs, tant pel que fa a la tècnica, com a la matèria, formes, expressió artística, etc.
Tot fent esment a que la mostra de Ca l'Arenas té una tendència més personal i íntima, i que Mataró té situades sis escultures de Cusachs en diversos indrets de la ciutat – Plaça de l'Ajuntament, carrer d'en Pujol, Parc Central, etc. Penedès va finalitzar el seu discurs amb els agraïments de rigor a l'artista, a la seva filla i al personal de l'IMAC – com si no fos la seva feina – per la tasca realitzada, no deixant de fer esment de que Cusachs “és l'artista contemporani més important i un dels artistes innovadors en el panorama artístic contemporani”.
Tot seguit el torn de paraula va ser per l'escultor, que va aprofitar ben bé el moment per despatxar-se a gust de com havia anat el muntatge de l'exposició.
Agraint degudament al IMAC i al Museu l'organització de la mateixa, respecte a l'obra presentada va dir “hagués baixat 2 camions més d'obres. El Museu de Mataró ha sintetitzat i reduït. Ha fet un “tast”".
En referència a la tasca de la seva filla, Maria, com a comissària – no li agrada gens aquesta paraula – no se n'està de dir que s'ha col·locat una obra de cada època, tot i que de la seva primera, de quan era aprenent de dibuixant de Manuel Cuyàs o de Ricard Opisso, no hi ha res. “S'ha supimit per falta d'obra. Havia d'anar a Andorra, però hi ha hagut problemes del govern i fins a finals del 2009-2010 no es podrà exposar. És una exposició de setanta-cinc anys – 75 anys de no se què...”
Cusachs tot fent esment a la llibertat del seu ofici va dir: “La llibertat es pot expressar en l'art, si se sap bé l'ofici. El meu art té un sentit de llibertat totalment. Mai hi ha hagut velaitats d'avantguardismes ni res. Dominar l'ofici o la matèria, introduir vida dins un material fred com la pedra o el bronze...”
Tot parlant dels seus retrats i de les escultures de molts d'ells, així com també del dibuix de caricatures, Manuel Cusachs va acabar la seva intervenció tot dient: “Si dins aquesta matèria hi veieu un sentit de vida, és la fita que hauré aconseguit”.
I efectivament, dins les escultures de Cusachs hi ha vida, hi ha creació, hi ha tasca dura i entregada, hi ha amor per l'art, i art per amor al sentit més pur de la potencia expressiva d'un artista.
Les seves escultures tenen una estranya fascinació. Models del 1976 o la sèrie Dansa del mateix any captiven misteriosament. Hi ha sinuositat i lleugeresa en l'obra escultòrica de Cusachs, tot i que en el retrat i en els seus busts la fidelitat i la captació de l'esperit del personatge és absoluta.
El “tast” com diria el mateix escultor de l'obra pictòrica, la trobem en Nu de noia i màscara – 1975 carbó s/paper – Noia del quimono del 1974 (oli s/tela) o Noia andalusa - 1971 carbó s/paper – Obra d'una maduresa on també es denota la sinuositat de l'escultura.
La sèrie Escultura i Poesia, demostra l'exquisida sensibilitat de l'artista, que bo i treballant materials freds, sap donar-li el caliu i alhora la força de qui dona la vida a través de la bellesa de l'art.
Si més no, però hi ha una obra escultòrica que resulta absolutament frapant: El pas del temps, de l'any 1977, feta en bronze. Impacte perquè quan va ser creada aquesta peça, Cusachs estava en plena maduresa, i ja planteja artísticament la fase d'envelliment. És una obra plena de serenor i bellesa, alhora que agoserada, i amb una força expressiva única. En realitat, tot l'obra de l'escultor té una estranya força que sense més remei atrau com un imant.
En aquesta crònica, també vol ver un “tast” de l'obra perquè l'interessant es veure-la i contemplar-la. Mataró mostra una oportunitat única: dues generacions amb cent anys de diferència, d'entendre l'art. Josep Cusachs – Manuel Cusachs.
El visitat i espectador pot contemplar amb pocs metres de distància, el pas de la història a través de la pintura i l'escultura, i conseqüentment, pot veure tot un repàs a l'evolució de la societat.
No comments:
Post a Comment