Tuesday, December 16, 2008

EL COGNOM CUSACHS, A LA MÀXIMA POTENCIA: ATENEU CAIXA LAIETANA: JOSEP CUSACHS i CUSACHS (I)




Si al 2007 l'Ateneu Caixa Laietana tancava l'any amb l'Armari Blanc de Manuel Cusachs, al 2008 fa doblet amb al mateix cognom, però amb dues generacions de diferència, les del pintor nascut al 1851 Josep Cusachs i Cusachs, a qui dedica la darrera mostra del trimestre, - que romandrà oberta fins al proper 8 de febrer de 2009 - amb motiu del centenari del seu traspàs, l'any 1908, i que al llarg de la seva trajectòria, es va especialitzar en el retrat i en la pintura militar.

El passat dijous 11 de desembre, aproximadament una cinquantena de persones varen ser presents a l'esdeveniment, on majoritariament si podien trobar amics i parents de l'artista, famílies que han cedit obra per aquesta exposició, militars bons coneixedors de la vida i obra de Josep Cusachs i CAP, NINGUNO, AUCUN, NO BOBY, KEIN artista de nom de la nostra ciutat, (ni el mateix fotògraf que ha retratat la mostra, Ramon Manent), a excepció de Manuel Cusachs, com tampoc hi va haver-hi cap representació institucional, a excepció del director del Museu de Mataró, Carles Marfà.

No és el primer cop que en una mostra d'aquest tipus, “l'artisteo” local fa el buit de forma tan poc cortès. Recordo fa uns anys la dedicada al pintor Mikaelian, o darrerament l'Eròtica del Vidre. Evidentment soc coneixedora que en el mateix moment, altres inauguracions tenien lloc, i que hi ha imprevistos o gestions programades prèviament – el cas del president de la ASLL, representat per la seva esposa i la secretària de l'entitat - però no tothom estava en aquestes exposicions, ni tenia gestions, ni tampoc es van presentar desprès. El món cultural local té molt poc d'humanístic.

Jaume Calçapeu, membre del departament de Comunicació i Obra Social de l'entitat d'estalvi, va ser l'introductor a l'esdeveniment, tot informant de la tasca realitzada per Elisabet de Dòria, com a responsable de la mostra, del torn d'intervencions dels diferents parlaments i excusant l'absència de Ricard Navarro, cap de l'obra social, motivada per circumstàncies imprevistes.

Jaume Boter de Palau, com a president de Caixa Laietana, va encetar el torn d'intervencions manifestat que el desig d'aquesta exposició és el d'aprofundir en l'obra de Josep Cusachs, que ha estat possible gràcies a la col·laboració tant de persones com d'institucions (L'Inspección General del Ejercito de Barcelona, el MNAC, Museu de Mataró, Rafael Osorio, Francisco Segovia Barrientos, Conxa Virgili, etc. També es va adreçar al crític d'art Josep Ma. Cadena, agraint-li la seva col·laboració, així com la del biògraf del pintor Pedro Mora Piris.

Tot fent esment d'una sèrie de dades biogràfiques de l'artista, que es poden consultar al programa de la mostra, Boter de Palau va passar tot seguit a parlar del seu tarannà: “ens trobem davant d'un pintor militar del segle XIX, que als divuit anys volia fer carrera a l'exercit” . No va passar per alt l'admiració del pintor pel general Prim, descrivint seguidament alguna de les obres presents a l'exposició com la del retrat de Maria Cristina i Alfons XIII de petit, que des del 1891 fins al 1931 va estar al Saló de Sessions del consistori mataroní, i el de l'esposa de l'artista, una dama barcelonina, elegant i distingida que el va impactar.

De la seva vida militar, el president de Caixa Laietana en va fer resó de la seva participació en la tercera guerra carlina, i de com de l'experiència bèl·lica en va treure profit artístic, amb les seves obres dedicades tant als homes que formaven part de l'estament militar com d'altres elements, destacant el mestratge en dibuixar els cavalls “ningú els ha reproduït amb tanta exactitud i realisme”. Posant èmfasi amb la brillantor de la seva carrera militar i artística, tot i que li va tocar viure temps convulsos, Boter va acabar el seu discurs fent un repàs per l'obra exposada en els tres àmbits de l'Ateneu: primera planta, retrat, segona planta obra militar i l'Àmbit Zero on es mostren esbossos de diferents obres, i dibuixos i fotografies de la seva vida. “Mataró ha tingut la fortuna de tenir artistes notables amb importants trajectòries. Noms amb llum pròpia”.

Desitjant a l'auditori un Feliç Nadal, va cedir la paraula al conegut crític d'art Josep Ma. Cadena, qui amb permís de l'edat, i desprès dels agraïments de rigor, com si estigués a la “vora del foc”, no se'n va estar d'explicar la seva particular experiència militar – soldat de 2ª d'artilleria, mateix cos que Cusachs, amb anys de diferència - la qual cosa li va permetre d'afirmar la importància dels equins en paratges concrets com els de Ceuta, fet que, amb posterioritat valoraria en la pintura de Cusachs i entrendria la seva admiració pels cavalls.

Desprès d'explicar els seus avatars com a redactor del Faro de Ceuta, finalment va passar a comentar l'obra exposada. “Cusachs, home civil que li agradava l'activitat militar, explicava molt bé el plantejament de grans batalles i maniobres, o l'enfrontament de dos exercits, tal com desprès s'ha vist a les pel·lícules. (...) Hi ha voluntat de ser militar, no ser cap prosopopeia”.

Cadena, però va reconèixer la mancança del pintor: “el que li falla és el paisatge, però va tenir col·laboradors com la d'en Vancells, que si era paissatgiste”.

Finalment, Josep M. Cadena va acabar la seva actuació, perdó, intervenció, tot comentant aspectes d' Alfons XIII, de com va lloar l'obra de Cusachs, i de com entenia la vida civil. L'anècdota final va ser “quan la seva mare el renyava o castigava per alguna malifeta, el futur monarca responia amb un ¡Viva la República! per tal de fer-la enfadar”.

El torn de parlaments va acabar amb el Sr. Javier Moralta, qui breument va donar vivament les gràcies a algunes famílies que han cedit obra per la mostra, a Fernando Torres i Francisco Segovia, coronels de l'exercit, per la seva tasca envers l'obra de l'artista, a Caixa Laietana i a Elisabet de Dòria per la seva cura i atenció en aquesta mostra i al mateix Josep Ma. Cadena, de qui va dir que cada dijous, des d'en fa deu, sopaven junts, i que en la data d'avui no seria una excepció.

Moralta, emparentat amb matrimoni a la família Cusachs, va parlar també de les moltes anècdotes que coneix de l'artista, de la casa del carrer Pujol, de les particularitats com a pintor, etc.

Igualment va felicitar les festes i va engrescar al públic present a assistir a la inauguració el proper dimecres, 17 de desembre, de l'exposició homenatge a Manuel Cusachs pel seu 75è aniversari.

3 comments:

Pere-Màrtir said...

Marta: que els artistes estem per pintar! Això de les inauguracions (i més de l'estil "semi-oficials") és per a politics, parents, amics, galeristes, coleccionistes, periodistes, crítics i d'altres autoritats (o no) en la materia... I en aquesta en concret, per rematar-ho, militars(!)

L'artista, en general, això dels parlaments inacabables, fotos, discursets i pastetes ho deixem per a millors ocasions. La setmana passada, per exemple, tocava en J.M. Codina al Cap Gros i en Txè al Espai Enblanc. I per cert, que en aquestes exposicions de dos artistassos de Mataró (vius encara...)no n'hi vaig veure gaire del personal esmentat.

Que consti que hi aniré a veure l'exposició d'en Josep Cusachs. Però en la intimitat i en la calma, és gaudeix millor de l'art.
Crec.

Salut!

Marta said...

Hola Pere Màrtir,

Si quan munteu exposicions voleu que el public assisteixi a la inauguració, com a forma de prendre contacte i demès de fer la discutida, també es bo rendir un homenatje públic a un artista, tot i que desprès privadament es pot tornar a veure la mostra.

En Codina va fer exposicio l'any passat, a l'Ateneu, aquest any a Ca l'Arenas i ara a l'Espai Capgros. I a totes ha tingut prop els col·legues. I a totes es fan discursos. En Txe Amat va estar la mar de content que el dia de la inauguració hi hagués tanta gent, doncs, qué més que correspondre?

La pintura militar té molta válua com a document històric, i per què no un home pot tenir vocació militar. Es tan respectable com la pictòrica.

Una salutació Pere Màrtir, i molt bones festes!!!

Pere-Màrtir said...

Si, clar que ens agrada que vingui gent a les nostres inauguracions (sobre tot les que ens paguem de les nostres malmeses butxaques).

Encara som vius i podem saludar, parlar i ensenyar l'obra amb aquell punt d'exhibicionisme que tenim... Però a les exposicions que es monten, repeteixo, "quasi-oficialment" i sense presència de l'artista per raons obvies, la presència la deixem per a les autoritats politiques, intelectuals i militars (je, je!). Al menys, jo. I pel que sembla molts d'altres.

Per cert, respecto la vocació militar, encara que si pot ser que sigui com aquell acudit d'en Zapata: "¡Que viva Zapata!", "¡Si, pero que viva muy lejos!"

Bon Nadal!