La pintura militar és una branca molt especialitzada, que requereix tant perspectiva com detallisme. Només es pot trobar en estaments relacionats amb el món castrense o museus dedicats a aquest àmbit.
I veritablement quedar relegada a un espai tan concret, limita la percepció que el public en general en pot fer, de la seva qualitat, plantejament i sobre tot, pel gran moviment o acció que una obra d'aquest tipus ofereix.
En el magnífic catàleg editat per la Fundació Caixa Laietana, i que va ser lliurat durant la data de la inauguració, ja se'ns informa de les influències pictòriques que Josep Cusachs va rebre de mestres com Jean Louis David, que va ser pintor oficial de Napoleó, o d'Antoine Jean Gros, el seu millor deixeble.
Si més no, però cal destacar altres noms com Jean Louis Ernest Meissonier o Alfons M de Neuville. I s'en fa esment, doncs com a grans artistes, abocats a un aspecte tant concret de l'art, són absolutament desconeguts per la gran majoria del públic.
Cusachs presenta una pintura disciplinada, ferma, precisa, sense gaires variacions pel que fa al cromatisme – l'ambient militar tampoc necessita de de gran diversitat de tons – però el pintor va fer molt més que pintar un quadre; va fer una crònica. Actualment són els seus quadres, son document gràfic privilegiat de com es vivia l'ambient militar a l'Espanya del segle XIX.
L'obra Situació difícil, pintada l'any 1887, un oli s/tela de format mig, és absolutament frapant, doncs sap reflectir a la perfecció la tensió dels soldats esperant els esdeveniments i la incertesa dels mateixos, perfectament expressada en la boira lateral.
Desfilada al camp davant el rei Alfons XIII, (0li s/tela-1906-format gran), defuig de floritures, no hi paisatge pràcticament i presenta una situació austera, sense la grandesa pròpia d'una desfilada organitzada, essent el primer pla dels equins quelcom que l'espectador veu casi únic terme. Amb prou feines es defineix la figura del rei.
Per l'espectador actual, amb visió cinematogràfica, Bateria de muntanya (Canons Plasència), una obra del 1886, format mig, també oli s/tela, li suposa quelcom de conegut dels films d'ambient militar. Magnífica situació dels soldats, el detall dels uniformes, el moviment del cavall i fins i tot l'expressió dels soldats en primer terme.
Naturalment, moltes altres obres, dibuixos i esbossos, com també cartells, però pel que fa l'obra militar de Cusachs, no vull deixar de destacar Carga de cavalleria, del 1897, un oli s/tela de gran format senzillament únic, si ho comparem amb el munt d'escenes que hem vist del mateix tipus en molts films. Dues formes d'explicar la història, amb absoluta concordancia.
L'obra civil de Cusachs, dedicada preferentment al retrat, és també impressionant, especialment, el dedicat a la seva mare, de l'any 1890, un oli s/tela, entre mig i petit format, que captiva profundament a l'espectador, mostrant serenor i dedicació.
Tot hi pintar dins un estil clàssic, Cusachs no deixava de tenir certes innovacions, i així es pot veure a: Noi recolzat a la paret del jardí (1884, oli s/tela format mig), on es poden entreveure tocs d'impressionisme, gràcies a la magnitud del paisatge descrit, deixant al marge la figura del noi, quasi imperceptible.
Àvia amb mocador o Retrat de noia, ambdós sense data, també mantenen aquest toc impressionista, dins l'evocació d'un encís, doncs les formes son perfectament definides, però embolcallades dins un aura nostàlgica i tremendament humana.
Els retrats de la seva esposa o de la reina Maria Cristina i el petit Alfons XIII, són absolutament contrastants, doncs el primer mostra com Cuschs és artista i home, essent la visió de la seva muller d'una gran distinció, fet que el va captivar. L'espectador veu més la dona que l'obra en si. El retrat de la reina regent és formal, quasi militar, fet exprés. L'anima de l'artista queda limitada i es dedica a pintar el que veu. És bo aquest contrast doncs podem apreciar la gran qualitat del mestre, que gaudeix de l'art, tal com va sentir la vida castrense.
Aquesta mostra només es pot definir d'una manera: Una exposició magnífica.
No comments:
Post a Comment