Fins a finals d'aquest mes de gener, l'Espai Capgros ofereix la mostra Continuarà de l'artista Pere Màrtir Brasó.
Una obra molt esperada pels seus amics i amants de l'art, desprès de molts mesos de dalts i baixos en la seva salut, afortunadament perfectament superats.
Pere Pascual, desprès d'unes paraules d'agraïment de l'artista, com a cap de la secció d'art del setmanari, (queda bé això, oi?), i tal com va definir el mateix Pere Màrtir, l'únic critic d'art de la ciutat (fa molts anys que està en l'ofici, el títol li escau), va adreçar-se als assistents (tots bons amics i col·legues d'en Pere Màrtir, entre ells l'actor i director Hermann Bonnin), tot manifestant que aquesta és una exposició especial, i que li era una gran satisfacció poder-la presentar, pels motius físics abans esmentats. “Tots hem estat allà, al costat de la bombolla donant-li suport. L'artista, només és viu quan crea” .
El crític també va parlar del que representava aquesta exposició: “una aposta difícil i necessària, i ell que no accepta cap debilitat, ho acompliria”.
Per a Pascual, aquesta mostra és un retorn al còmic, alhora que considera que per l'artista és una exposició catàrtica, que implica tornar als orígens, doncs Brasó no fa el mateix art que fa un any. És un retorn al còmic, als Escobar o Ibañez que varen inspirar la seva faceta de pintor. Però evidentment, per a Pascual “No és un còmic de ninots. Utilitza una tècnica depurada, torna al rotring i al dibuix acabat, ple de detalls, d'icones i de sensacions. Continuarà és una amenaça joiosa. La paraula s'escriu al final d'un capítol i planteja un interrogant obert cap el pot ser. És un retorn al passat amb una tècnica del present i de futur (...) una obra més viva i més punyent”.
Finalment, el crític va acabar la seva àgil i brillant presentació, destacant en aquesta mostra l'humanisme d'en Pere Màrtir, doncs “parla d'ell mateix. Estic molt joiós del Continuarà”
Si bé Pascual en el seu discurs posa més èmfasi en la tècnica que en el contingut artístic, aquesta cronista accidental, (que de tant en tant fa crítica d'art, perquè en Pascual, no estigui tan sol en aquesta basant, com a unitat unipersonal i indivisible en una ciutat de 120.000 habitants), troba més frapant el missatge de Brasó, que efectivament és molt més humanista, perquè està centrat en l'home – la pròpia figura de l'artista, el seu contorn - i el seu caminar per la vida, a vegades buit de pes, a vegades carregat amb un sac.
Brasó, que prsenta prop d'una dotzena d'obres format mig i una de gran - sense deixar de ser crític, i fent gala del seu especial sentit de l'humor, i molt més analític, ens ofereix una imatge de renaixement, més espiritual, fins i tot més filosòfica, a la recerca del per què, dins un context enquadrat, de vinyeta de còmic, ben cert, ple de formes definides, però embolcallades dins una nebulosa.
El cromatisme, bàsic, i quasi únic: blancs, negres i grisos. Però la força destaca amb un vermell potent i trencador. És la lluita per la vida, per tirar endevant. I un nou element apareix en escena: el barret, que s'ha convertit en estrany complement indispensable.
Una exposició on les “vinyetes de còmic” marquen en realitat espais de temps, on pensament i sentiments flueixen nítidament... però sempre coberts d'un estrany vel transparent, que la tècnica amb aerosol difumina i expandeix.
Una mostra plena de significacions, per l'artista i per l'espectador. Veient l'obra de Pere Màrtir Brasó, no es pot deixar de pensar en les influències que pot tenir una malaltia en la vida d'un artista. Però, aquí hi ha una segona part. És d'esperar que Continuarà continuï per temps indefinit.
No comments:
Post a Comment