Pictòricament parlant, l'any acaba i comença el següent amb una gran exposició, i és la Fundació Caixa Laietana la que porta a terme aquesta tasca, a través de les seves antològiques. Si fa un any va ser la de Manuel Cusachs, aquest 2009/2010 (fins al dia 31 de gener), la Sala d'Exposicions de l'entitat d'estalvi, situada a la plaça Santa Anna, ofereix una magnífica, extraordinària i suggerent retrospectiva d'Alfred Opisso.
Comissàriada per Pere Pascual, i amb un escàs marge de temps (tan sols un mes i mig per organitzar-la), la mostra recull obra de totes les èpoques i expressions del pintor, la qual cosa permet copsar no tan sols evolució tècnica i temàtica, sinó la gran personalitat de l'artista, la seva gran qualitat com a tal i la seva capacitat per portar a l'espectador a una especial visió del món, amb les seves il·lusions i desitjos.
El torn d'intervencions el dia de la inauguració, 22 de desembre 2009, va anar a càrrec del president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau, qui va qualificar l'exposició “d'extraordinària, d'un gran artista que vaig tenir la sort de conèixer i admirar com artista i com a persona”
Donant les gràcies a les filles del pintor per les aportacions realitzades a la mostra, va recordar quan de tant en tant es trobava al Sr. Opisso al tren, i li ensenyava entusiasmat la darrera joguina que havia adquirit als encants – n'era un gran col·leccionista.
“Aquesta exposició és un retrobament amb la personalitat del genial artista”. Boter de Palau va fer esment en general a les persones que han aportat obra per l'exposició, al igual que a la mateixa, el fons de Caixa Laietana també hi ha col·laborat. “I més en aquestes dates de Nadal que a tothom li agrada veure penjat el quadre a casa”.
Tot mostrant una especial deferència i agraïment a Pere Pascual per la tasca duta a terme en “l'obra fascinant d'Opisso, en una recerca de la història de l'art, en les vivències i en el veïnatge...”, i recordant al pare del comissari de la mostra, Pere Pascual, Boter de Palau va finalitzar el seu parlament tot remarcant que aquesta exposició “mostra l'Opisso més conegut però també més inèdit. És l'exposició més important en quantitat i qualitat que s'hagi fet mai, i desitjant Bones Festes i Bon Any, no sense abans esmentar que “... es tracte d'un artista estimat a Mataró i destinat a perdurar en l'art català”.
Tot seguit, va prendre la paraula el comissari de la mostra, el conegut crític d'art Pere Pascual, qui molt orgullosament va mostrar la seva gran satisfacció per aquesta exposició retrospectiva, en caràcter antològic, i per la qual li ha estat un gran honor ser comissari. “Tots tenim unes vivències personals i artístiques d'Opisso”.
Pascual va posar èmfasi en el fet que a aquest artista no se li ha fet justícia, ni ha un àmbit institucional ni popular, quan ha estat un dels grans pintors del segle XX a la nostra ciutat. Tot agraint a les persones, entitats i famílies la seva aportació a la mostra, va explicar que en la mateixa s'exhibeixen un total de 100 obres “tota una trajectòria. És una gran exposició, de qualitat, i també és una mostra de coneixement i de retrobament. Fa 25 anys que es va fer una retrospectiva a la biblioteca i dos anys al Capgros i a Ca l'Arenas...”
El comissari de l'exposició va descriure la composició de la mateixa, on es poden trobar obra referent als cafès de Paris, als arlequins i el seu particular encís pel món del circ i de l'espectacle, retrats, etc. “amb uns plantejaments fora mida (...) una rara avis”
Característiques de l'obra d'Opisso per a Pascual són obres de formació de paisatge a Paris, i un especial arrelament en el dibuix i en el retrat. “L'època més coneguda, la dels Arlequins i el cafè de Paris”. Dins les diverses estructures pictòriques d'Opisso, va destacar com a nexe comú de totes elles la llibertat. Arlequins, gitanos zingars, un entorn que li era atractiu, però que no deixava de mostrar un cert desencís a través de les seves mirades o faccions.
Finalment, Pascual com sempre amb un parlament àgil i explicit, va destacar que l'espectador està davant d'una pintura d'ofici, i també d'una pintura d'ofici. Imitant als presentadors de circ “Senyores i senyors, passin i vegin. Aquesta exposició s'ha fet amb un element indispensable: ell no treballava per la fama, sinó per la glòria. S'ha començat a escriure un primer recull de la glòria d'Alfred Opisso”.
Grans aplaudiments a la presentació de Pere Pascual, però l'acte comptava amb la presència de l'alcalde i evidentment, no va quedar més remei que posar orelles a les seves breus paraules, afortunadament.
“Estic commogut. És una exposició de redescobrir a un artista molt desconegut”. I tot seguit va fer un ràpid balanç del final del 2008 al del 2009. “Va acabar amb l'exposició d'Eduard Comabella (però es va descuidar de dir que també hi havia les mostres de Josep Cusachs i Manuel Cusachs), la biennal Torres García amb Marc Llacuna com a guanyador i ara Opisso. També és l'any que ens va deixar Pepe Novellas”.
I Tot encoratjant a treballar de cara a l'any 2010 “ha de ser l'any del fons Bassat i de la Nau Gaudí, i l'any de exposar una antològica de Pepe Novellas”, va felicitar les Festes i desitjar als presents que el 2010 sigui profitós (En el moment de fer aquesta crònica – 20 de gener-2010, per a ell no n'és gaire de profitós, doncs ja se sap que l'han imputat en el tema de Can Fabregas).
Per aquesta critica vocacional i cronista accidental, l'exposició és sublim, única, i per descomptat, interessantíssima, digne de ser portada fora de les contrades maresmenques. Un MNAC o fins i tot un Thyssen serien llocs perfectament adequats per exhibir l'obra d'aquest gran artista, i per les referències, gran persona. Seria aquesta una forma de fer sortir Mataró de si mateixa, a través d'un dels valors culturals més tradicionals i gran fermesa: L'ART.
La mostra permet obtenir un catàleg de la mateixa, amb textos de Pere Pascual i fotografies de Ramon Manent. Un cop visionat, es nota que s'ha realitzat amb excessiva premora de temps, fet que fa disminuir la seva qualitat, doncs si poden copsar algunes errades, que no haurien d'haver-se permès. Tot i això, és d'agrair que s'hagi recollit en format llibre l'obra d'aquest genial artista.
A les paraules de Pere Pascual, que comparteixo en la seva totalitat, tan sols afegiré que l'art és l'esforç d'encarnar la visió interior, recorrent a la forma expressiva d'una Bellesa que en si mateixa pot semblar inexpressable. No tothom aconsegueix percebre-la amb tota nitidesa. Però Opisso ha estat un dels pocs artistes que va saber-la captar. Qui busca i estima la Bellesa, a través del llenguatge de l'art, s'acosta a lo Diví. I l'obra pictòrica d'Opisso aconsegueix aquesta finalitat.
No comments:
Post a Comment