CRÒNIQUES DE DESEMBRE (III)

EL DARRER CONCERT DE LA TEMPORADA 2009

El Foment Mataroní va tancar la temporada musical amb un programa “de campanillas”, però de pobres resultats.

Poetes, paraula i música era el títol del concert que el 18 de desembre del 2009 va donar per conclosa la programació musical del Foment. Moisès Bertran com a compositor, Emma Vilarassau i Joan Berlanga com a rapsodes i les sopranos Rosa Mateu i Laura Alonso, varen intervenir en un programa on poemes de R. Tagore, J.S. Papasseit, Miquel Martí i Pol, L. Forest, Josep Janés, Garcilaso de la Vega, Pablo Neruda i J.P.Serna, donaven joc a la música i la paraula.
I la platea del Teatre, quasi es va omplir de gom a gom... en realitat no per l'interès del programa, sinó per veure a la Vilarassau “en vivo y en directo”.

Però malauradament, el conjunt del programa va ser decebedor i fred... i mai ben dit que fred, perquè les sopranos varen obligar a tancar la calefacció, degut a la remor de les turbines dins l'escenari, i això va provocar que més d'un espectador es quedés com un pollet enrrabanat.

I va ser decebedor perquè ni la música de Moisès Bertran es va poder gaudir amb tota la intensitat i qualitat que les seves escasses vingudes a Mataró ens té acostumats – cal recordar que és director del Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia, amb seu a Bogotà – ni la Vilarassau va saber recitar – és limitava a llegir, sense cap mena d'entonació ni sentiment, fins i tot afegiria una gran falta d'assaig – i la veu de les sopranos era de tessitura molt aguda, i més aviat cridaven que no cantaven, desafinant més d'un cop.

Qui realment va estar a l'alçada de les circumstàncies i amb una veu magnífica, plena de tons càlids i envellutats va ser Joan Berlanga, que sí va demostrar preparació i professionalitat.

Una idea encertada, mal desenvolupada, que no ha de desmèreixer en absolut l'excel·lent treball de Bertran, on les escasses ocasions que les cridaneres veus de les sopranos el deixaven, va demostrar profunditat i imaginació, amb girs impregnats d'un viu color musical, captant perfectament de cada poema, cadències, imatges, sensacions, emocions. Especialment destacable Trois Chançons de l'Acadie de L. Forest, amb traducció al català de Cristina Vinyes (Mes oiseux de mer, Toi, tu est mon pays i Ton secret est ouvert) on poesia sense rima conjugava perfectament amb la especial idiosincràsia de la música de Bertran, obra aquesta composada el 1997.

I en contraposició a la contemporaneïtat de Forest, Tres poemas de amor, compostos entre el 2006 i 2007, formats per Escrito está en el alma de Garcilaso de la Vega, El viento en la isla de Pablo Neruda y Abrázame fuerte y no tendré miedo de J.P. Serna. Tres poemes pertanyents a diferents edats i fins i tot segles, i que musicalment, Bertran va saber donar la brillantor i lluïment, amb domini absolut d'intensitats i matitsos plens de color, tot remarcant subtileses i desitjos.

Llàstima de les sopranos, que si bé es varen esforçar, les seves veus, excessivament metàl·liques i fredes, poc elegants i escassa sensibilitat, afogaven la tècnica i el cromatisme musical de Bertran, fent que el concert resultés del tot deslluït.

No obstant, cal felicitar al Foment Mataroní pel seu esforç encomiable en una ciutat que està d'esquena a la cultura i l'humanisme. Es d'esperar que la temporada 2010 ens porti també satisfaccions, bo i la crisi, tal com així ho va a donar entendre Antoni Vilà, vice-president del Foment Mataroní, qui en les seves breus paraules de presentació va indicar a l'auditori que el desig de l'entitat es mantenir el grau de qualitat de la programació i d'intèrprets.