CRÒNIQUES DE DESEMBRE (II)

MARC LLACUNA: PRIMARY COLOURS (I)

Fins al proper 31 de gener, la sala del Col·legi d'Aparelladors de la plaça Xammar 2, de Mataró, acull la darrera exposició de Marc Llacuna: I si en despertar descobreixes que t'has convertit en un llangardaix, organitzada per l'Associació Sant Lluc per l'Art i comissariada per Teresa Roig.

Inaugurada el passat 18 de desembre, la mostra exposa prop d'una dotzena d'obres, utilitzant la tècnica oli s/ tela i realitzades en peces desmuntables en diversos colors, unides mitjançant agulles de cap, fet que permet a l'espectador crear la seva particular visió, al marge de l'obra presentada per l'artista.

Durant la inauguració, tant Antoni Luis, President de l'ASLL, com Pere Pascual, critic d'art, varen prendre la paraula per tal de glosar i explicar l'obra de Llacuna.

Luis, començant amb els agraïments de rigor, va destacar la fluïdesa de la relació Llacuna-ASLL, “però la diferència és el temps: els més de 60 anys de la Sant Lluc i els 30 de Llacuna. Fa temps que anem fent carrera”.

Luis, sense guió escrit – són comptades les ocasions que no el porta – va reafirmar les apostes que la Sant Lluc fa envers la gent jove, essent Llacuna un exemple, però “aquesta mostra compte amb més riscs”. Fent referència al “destacable resultat reeixit” de Llacuna, del “gran treball de creativitat i esforç”, del creixement de la seva importància com artista al haver guanyat el Torres García, prèvia selecció en les dues edicions anteriors, “aquesta mostra ens permet veure altres registres d'en Marc. La Teresa Roig ja va apostar per ell en la primera mostra de joves valors de la Sant Lluc”, Antoni Luis va acabar el seu parlament, preguntant-se per la significació del títol de la mostra, i remarcant el fet de veure l'evolució de Llacuna a través d'aquesta exposició: “En lloc de convertir-se en un llangardaix, és un falcó que vola molt alt”.

Tot seguit, Pere Pascual, en substitució de Teresa Roig, qui per motius laborals no va poder estar present a l'esdeveniment, va explicar als presents que diàriament té per costum mirar el calendari per saber quin és el sant del dia i així poder felicitar a l'amic o conegut de l'onomàstica. “Avui és 18 de desembre, i és la Mare de Déu de l'Esperança o Nuestra Señora de la expectación del parto, i avui assistim a un naixement”.

Pascual va remarcar la importància del pas del temps de l'artista “però aquesta és l'evolució definitiva de la seva obra”.

Recordant com “l'obra que va presentar a la primera biennal Torres García, estava carregada de línies. La línia era més simple (...) i en la tercera i guanyadora, el color surt fins a una primera línia...”, proposant la disjuntiva d'anar “a l'arcàdia de les línies o a l'abstracció del color” , sense deixar “els circuits que recorden moviments”, va destacar de Llacuna que “no són les seves petites obres, sinó que són flames que donen la sensació que es puguin moure. Marc ens ha arribat al moment en que deixa a l'espectador que munti l'obra, i que la munti com vol, quan la contempli a casa. L'obra es pot canviar sempre que hi ha una reflexió. No és una obra estàtica, sinó plena de moviment”.

Finalment, Pascual va referir-se al títol de l'exposició “Llacuna és un llangardaix perquè ha canviat la pell, com els animals invertebrats, segueix les necessitats, els moments. És una exposició que ens porta a un nou pas d'en Marc Llacuna”.

La presentació es va acabar amb l'artista, agraint al públic la seva presència, i convidant a cava i croquetes.