ALBERT ROMERO: NEUTRALITAT

Paper nivi de blancor infinita. Un paisatge urbà i una gran sensació d’amplitud, tan sols amb una solitària figura humana. Un cistellet de pa i un retrat femení, amb el cap baix. Romero és simple però meticulós i detallista fins a l’extrem, i si bé en pintura resolt a la perfecció qualsevol temàtica que es plantegi, en el dibuix resulta distant a l’ull de l’espectador. Treballant sempre a llapis, el seu traç, més difuminat, dona sensació d’inseguretat, de mancança de fermesa, tot i que en el retrat, la seva expressió té és més aplomada. No si troba tan bé en l’essència de l’art, i el seu tarannà realista queda excessivament neutre. Però curiosament, en el conjunt de la mostra, és un contrast que denota interès, i del que l’espectador no en pot defugir.