I en acabar, li va tocar a l’autor del llibre, Xavier Alarcón, que lògicament va començar el seu parlament amb els agraïments de rigor, als seus pares, a Elisabet de Dòria per la seva intuïció i idees de maquetació, als membres del Museu Arxiu de Santa Maria, etc.

Va reconèixer que ell sol no hagués fet mai aquest llibre, si no hagués comptat amb un bon ajut. Es va mostrar molt satisfet de l’edició del volum, tot reivindicant el seu catolicisme, que també li ha permès fer una realització molt acurada i precisa de la temàtica a tractar, gràcies també al Museu Arxiu.

“Sense el Museu Arxiu de Santa Maria no es podria fer la història de Mataró. És l’actual arxiu de la ciutat. La història de la Setmana Santa és molt important, però no té reso”.

Alarcón va reconèixer que quan es va dir que es celebrava el V Congrés a Mataró, “vaig veure el cel obert. És la meva”. En referència directa al llibre, “he intentat fer un llibre amè. La història no té perquè ser feixuga. No té perquè ser en llibre de 1000 pàgines com fa ell” (senyalava al Dr. Ramon Reixach). “Fa 25 anys de la Comissió Setmana Santa, i les noves generacions de confrares no en tenen ni idea del patrimoni cultural que hi ha al darrera. Quan les generacions de fa 25 anys desapareguin, qui serà qui informara?”

Per a Xavier Alarcón, feia falta aquest llibre, per tal de donar a conèixer la relació de la Setmana Santa dels anys 20 als anys 40 del segle XX, i que les diferents confraries i germandats coneguessin la història de les seves entitats.

“Em faria il·lusió que s’ho llegeixin els confrares per tal d’agafar idees. Hi ha molts actes que es poden fer”.

Finalment Alarcón va indicar que el volum és un llibre viu, “que no deixa de ser un llibre de missa”, que segueix el cicle litúrgic catòlic, doncs “les processons no substitueixen la litúrgia”.

I acabades les intervencions, el president de la Comissió Setmana Santa Mataró, Josep Jubany, va informar als presents que “EL LLIBRE S’HAVIA EDITAT EN MOTIU DEL Vè CONGRÉS i que per tant no estaria a l’abast dels presents, SINÓ QUE ES FACILITARIA ALS CONGRESSISTES AL MATEIX.

I tan content, obre un torn de precs i preguntes i aquesta cronista accidental, sempre aprenent de la vida, no se’n va estar de mostrar la contradicció que es plantejava el fet de presentar un llibre sense volum, i que no es podria ni llegir ni adquirir. Alguns comentaris més al respecte per part del public assistent, sorprés i un tant indignat, varen obligar a intervenir al Sr. Xavier Alarcón, qui va indicar que de ben segur que es prepararia una nova edició, doncs sabia que la llibreria Robafaves n’havia demanat.

No obstant, com una gran majoria dels presents era gent de Fe i per tant de missa, de ben segur que l’Esperit Sant va ajudar a apaivagar l’enuig i l’esdeveniment va acabar ben pacíficament, tot explicant Xavier Alarcón algunes anècdotes que el llibre reflecteix, i la copa de cava de rigor.

Serveixi com a colofó final que per a la realització d'aquesta crònica sobre l'exposició i la “presentació” del llibre, la lectura del volum ha estat altament edificant, molt il·lustrativa, perfectament entenedora, amena i curiosa de llegir. La lectura d'aquest volum podrà permetre a més d'un – si és que el poden adquirir o llegir, inepedenment dels que l'autor en reparteixi– contemplar la Setmana Santa i els seus Misteris, des de l'òptica del coneixement, la tradició i la Fe.