Doncs si estimats i desconeguts lectors. Per primer cop a la història, es fa la presentació d’un llibre, però els presents a l’acte ni el van rebre ni el poden adquirir. Aquesta cronista accidental, però, va ser l’excepció. “bula papal”? Més aviat protesta i reivindicació del meu paper d’escriptora de relats locals.
Anem a pams, però. Amb l’assistència de menys públic que la setmana anterior, però del mateix caire – inclosos alguns mossèns i preveres - el dijous 17 de febrer, a les 19,30 de la tarda, va tenir lloc a l’Ateneu Caixa Laietana la segona presentació del llibre: Una història de la Setmana Santa a Mataró... Tingueu memòria i record, escrit per Xavier Alarcón i Campdepadrós, bibliotecari de la biblioteca episcopal del Seminari de Barcelona, i persona molt vinculada a l’entorn de germandats i confraries de Mataró. Pertany a l’ordre dels Servents de Maria (Servites) –que són laics – i conseqüentment, es congregant de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró (això tampoc es va dir, i però jo sí en faig esment).
(Parèntesi: I sí, segona presentació perquè la primera va ser al matí i destinada als setmanaris gratuïts i resta de mitjans de comunicació local (que bé que queda dir això), com si els plumifers fossin una mena de casta especial no poguessin assistir com un ésser mortal més a una presentació amb públic, per desprès fer un resum de la notícia, que amb l’excusa de la professionalitat periodística, en realitat en prou feines saben recollir l’entrellat de tot plegat. Però bé, que hi farem, tenim el que ens mereixem. Tanquem parèntesi).
L’ordre d’intervencions en la segona presentació, va comptar en primer lloc amb una petita introducció de Jordi Merino, membre de la Comissió Setmana Santa, i novament amb Josep Jubany, president de la mateixa, qui va expressar el seu orgull en la presentació del llibre, vinculat estretament amb la mostra que s’exhibeix, tot i que el treball de recerca històrica té autonomia pròpia: “Quan varem agafar el relleu del darrer congrés, es va plantejar el fet de fer el llibre, i ens vam dir per què no ho fa en Xavi?. No ens imaginàvem com sortiria, doncs la nostra Setmana Santa no és flor d’un dia, sinó que es ve treballant des del segle XVI”.
Passà tot seguit el torn de la paraula a Ramon Reixach, doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i, tal com va afegir Alarcón “tres vegades premi Iluro, que no es diu”.
En una llarga i un xic desorganitzada intervenció (fet sorprenent en Ramon Reixach), per l’esdeveniment que es tractava, quan li varen comentar de preparar el llibre – les paraules del Sr. Jubany no indicaven que Reixach fos el primer en rebre l’encàrrec – ell va recomanar de parlar amb Xavier Alarcón, pel seu tarannà i coneixement de l’entorn de la Setmana Santa, i per la seva metodologia i control.
Va confessar la seva sorpresa en veure per exemple les fotos dels Armats, dels portants de la Passió, etc.
Va explicar que el llibre segueix tres eixos històrics: abans de la Guerra Civil, desprès de la mateixa i la recuperació dels actes processionals a partir de mitjans dels anys 80 del segle passat, gràcies a l’empenta de la immigració andalusa.
“Abans de la guerra, l’organització de la Setmana Santa corria a càrrec dels diferents gremis professionals (pagesia, mariners, fusters, etc.) Desprès de la guerra foren les parròquies i els col·legis els encarregats de dur-la a terme. Durant els anys 80, les associacions de barris varen ser les que l’endegaren novament”.
No obstant, per a Reixach hi ha un fil conductor important: el llibre no cau en el folklorisme, i en certes afirmacions antropològiques, que darrerament han tractat la Setmana Santa com una “setmana de primavera” de la mateixa manera que les festes de Nadal les tracten com “el solstici d’hivern”, conseqüència també, d’una mala entesa de les conclusions del Concili Vaticà II.
Seguidament, el Dr. Reixach va procedir a la lectura del pròleg del llibre, tot començant amb la frase “tingueu memòria i record...” la deien els nens al principi de la Setmana Santa. I com que la lectura era llarga i tots els presents esperàvem llegir-ho en la calma de les nostres llars, doncs més d’un– aquesta cronista accidental la primera – s’entretenia amb el visionat d’una filmació que es projectava en la pantalla a la que els ponents donaven l’esquena però que el públic podia contemplar amb relativa comoditat.
Finalment, Ramon Reixach va acabar la seva extensa intervenció tot posant de manifest que “No hi ha cap llibre sobre la història de la Setmana Santa a Catalunya i que aquest és el primer”.
No comments:
Post a Comment