A continuació, Josep Jubany, president de la Comissió Setmana Santa de Mataró va accedir al seu torn de paraula, tot parlant del XVè aniversari de la mateixa, i de com amb el pas dels anys, a través de la seva organització la processó general de Divendres Sant s’ha constituït en un esdeveniment que mou a l’entorn de 50.000 persones en tot Mataró. “Hem fet història i volem continuar fent història. I si parlem d’història hem de dir que cada una de les imatges té història des de la seva creació..."
Abans dels agraïments de rigor, Jubany va fer esment de diverses característiques del congrés a celebrar el proper cap de setmana.
I finalment el torn de discursos va acabar amb el del segon tinent d’alcalde de la ciutat, Francesc Teixidó, en substitució de l’alcalde, absent pels motius esmentats i a qui va excusar.
I la veritat és que aquesta cronista accidental no havia tingut ocasió d’escoltar al “tocaio” de cognom en funcions oficials. I espera sincerament que no es presenti cap més oportunitat de tornar-lo a escoltar, perquè va ser ensopit, avorrit i inaudible, doncs el xicot parla tan baix que des de les alçades de l’Ateneu, les ondes de la seva parsimoniosa veu no arribaven.
Va començar tot dient que: calia fer una explicació en conjunt sobre els actes de Setmana Santa, tot el funcionament de la mateixa, el fet d’acollir Mataró el V Congrés i etc., etc., perquè l’atenció ja es va perdre, demès afegir-hi el “passotisme discursal” del públic assistent, cansat del mateix tarannà, i que es va posar a fer la discutida, com si estigués al cafè. Mala educació? Falta de respecte?. Total, el Teixidó el que va dir era poc i lo poc que va dir no valia res i passem de polítics.
En referència a l’exposició, pot semblar que l’Ateneu s’hagi convertit en una “sucursal” de la litúrgia catòlica – cal recordar que a principis de desembre, les figures del pessebre varen tenir cabuda al mateix espai, i ara ho fan les imatges de Setmana Santa – i davant els temps tan anticlericals que s’estan vivint, poder contemplar els diversos ornaments, estendards, la Verònica de Jordi Arenas, rebutjada en el seu moment per ser massa dona i poc “verge”, els “Armats per un tubo”, vestits processionals, túniques, mantells meravellosament brodats i sobre tot imatges com la del Misteri de l’oració de l’Hort, o els angelets que formaren part d’aquella rebutjat pas de la “Verònica” i un esplèndid reportatge fotogràfic d’antigues processons, es absolutament frapant, tant per la perfecte harmonia de tot el conjunt expositiu com perquè silenciosament, tots tenim la nostra Fe, i sentiments religiosos més profundament arrelats dels que molts poden demostrar.
Abans dels agraïments de rigor, Jubany va fer esment de diverses característiques del congrés a celebrar el proper cap de setmana.
I finalment el torn de discursos va acabar amb el del segon tinent d’alcalde de la ciutat, Francesc Teixidó, en substitució de l’alcalde, absent pels motius esmentats i a qui va excusar.
I la veritat és que aquesta cronista accidental no havia tingut ocasió d’escoltar al “tocaio” de cognom en funcions oficials. I espera sincerament que no es presenti cap més oportunitat de tornar-lo a escoltar, perquè va ser ensopit, avorrit i inaudible, doncs el xicot parla tan baix que des de les alçades de l’Ateneu, les ondes de la seva parsimoniosa veu no arribaven.
Va començar tot dient que: calia fer una explicació en conjunt sobre els actes de Setmana Santa, tot el funcionament de la mateixa, el fet d’acollir Mataró el V Congrés i etc., etc., perquè l’atenció ja es va perdre, demès afegir-hi el “passotisme discursal” del públic assistent, cansat del mateix tarannà, i que es va posar a fer la discutida, com si estigués al cafè. Mala educació? Falta de respecte?. Total, el Teixidó el que va dir era poc i lo poc que va dir no valia res i passem de polítics.
En referència a l’exposició, pot semblar que l’Ateneu s’hagi convertit en una “sucursal” de la litúrgia catòlica – cal recordar que a principis de desembre, les figures del pessebre varen tenir cabuda al mateix espai, i ara ho fan les imatges de Setmana Santa – i davant els temps tan anticlericals que s’estan vivint, poder contemplar els diversos ornaments, estendards, la Verònica de Jordi Arenas, rebutjada en el seu moment per ser massa dona i poc “verge”, els “Armats per un tubo”, vestits processionals, túniques, mantells meravellosament brodats i sobre tot imatges com la del Misteri de l’oració de l’Hort, o els angelets que formaren part d’aquella rebutjat pas de la “Verònica” i un esplèndid reportatge fotogràfic d’antigues processons, es absolutament frapant, tant per la perfecte harmonia de tot el conjunt expositiu com perquè silenciosament, tots tenim la nostra Fe, i sentiments religiosos més profundament arrelats dels que molts poden demostrar.
No comments:
Post a Comment