Davant d’un públic vinculat directament amb la Sant Lluc i al món de l’art local – tot i faltaven moltes cares conegudes - que no va omplir del tot la sala – a les primeres files hi havia seients buits – al voltant de les 200 persones, (Mataró compte amb una població de 120.000 habitants), i per descomptat, amb l’assistència de membres de l’encara consistori socialista, i a diferència de l’edició 2009, personal de l’MAC Carles Marfà, director del Museu de Mataró, (que no es prodiga massa pels esdeveniments organitzats per Caixa Laietana), al igual que el regidor de cultura, Sergi Penedès – i com a membre de la “leal oposición” tan sols Joan Mora i Francesc Masriera (i ningú més això que estem en campanya electoral!!!), l’encara president de Caixa Laietana, Jaume Boter de Palau – per raons estatutàries, finalitza el seu mandat a finals de juny – va prendre la paraula tot donant la benvinguda als presents, per seguidament remuntar-se als orígens de la biennal, quan l’ASLL va fer la proposta d’organitzar aquest premi de pintura.
Boter de Palau, al principi es va mostrar bastant escèptic (i en el fons no anava errat), però desprès de vuit anys, no se’n va poder estar de felicitar a la Sant Lluc pels resultats obtinguts. I en aquestes que a mig parlament entre tot el Jurat en ple, interrompent lògicament al president de la Laietana que “naturalment deixem que seguin els membres del jurat”, per continuar dient que “Mataró és un referent en el món de l’art” (què més voldríem!!). I al igual que en el discurs de presentació del llibre de l’accèssit del Premi Iluro-2010 (de la qual menda lerenda ja farà l’oportuna crònica), va manifestar que no era el seu desig allargar-se massa “doncs han de parlar els artistes" va acabar la seva intervenció manifestant la seva satisfacció per aquesta biennal, i va tornar a informar (al igual que en el Premi Iluro), de l’autonomia de l’entitat de crèdit en referència a la seva obra social, a través de la Fundació Caixa Laietana, de la seva continuïtat, tot i la integració dins el grup BANKIA. (O sigui que al nom de Caixa Laietana, li queda poc temps. Tot serà Bankia),
“És aquest un dels meus darrers actes com a president, però espero que ens anirem veient des de la banda del públic”.
Boter de Palau, al principi es va mostrar bastant escèptic (i en el fons no anava errat), però desprès de vuit anys, no se’n va poder estar de felicitar a la Sant Lluc pels resultats obtinguts. I en aquestes que a mig parlament entre tot el Jurat en ple, interrompent lògicament al president de la Laietana que “naturalment deixem que seguin els membres del jurat”, per continuar dient que “Mataró és un referent en el món de l’art” (què més voldríem!!). I al igual que en el discurs de presentació del llibre de l’accèssit del Premi Iluro-2010 (de la qual menda lerenda ja farà l’oportuna crònica), va manifestar que no era el seu desig allargar-se massa “doncs han de parlar els artistes" va acabar la seva intervenció manifestant la seva satisfacció per aquesta biennal, i va tornar a informar (al igual que en el Premi Iluro), de l’autonomia de l’entitat de crèdit en referència a la seva obra social, a través de la Fundació Caixa Laietana, de la seva continuïtat, tot i la integració dins el grup BANKIA. (O sigui que al nom de Caixa Laietana, li queda poc temps. Tot serà Bankia),
“És aquest un dels meus darrers actes com a president, però espero que ens anirem veient des de la banda del públic”.
No comments:
Post a Comment