Seguidament, Antoni Luis president de l’Associació Sant Lluc per l’Art (ASLL), va adreçar-se als presents, amb les salutacions i agraïments de rigor, tot informant de la participació de 247 artistes, dels quals n’han estat escollits 40 per a l’exposició (l’any 2009 en varen ser 239).
Desprès d’una breu salutació en castellà en deferència tant a la representant oficial del govern del Paraguay com a artistes de fora de Catalunya, Luis va remetre el seu discurs a l’escrit del programa de mà i del catàleg, tot indicant que “un esdeveniment artístic com aquesta biennal, té llarga vida assegurada (...), precisament enfortir el futur de l’art a casa nostra, i en particular aquest premi de pintura, quina millora en la seva dotació és un horitzó que no podem perdre de vista, a fi de que no es tracti d’un guarniment brillant però transitori. (...)” (copiat del programa de mà).
Tot seguit a la seva intervenció, com a secretari del jurat, Antoni Luis va procedir a la lectura del veredicte i al lliurament de guardons.
Val a dir que per anar a recollir un premi de 9.000 € (no se si lliures d’impostos o no), i que no és “moco de pavo”, els artistes anaven disfressats d’artistes, és a dir, com si estiguessin dins el seu estudi o taller de treball: nets, però en estil perdulari, o sigui, vulgars,
Ja se que això fa molt bohemi, queda molt progre, però dona molt mala imatge del mateix premi. I de ben segur que algun lector dirà que d’això no se’n fa cas, i que soc molt primmirada. Se me’n refot perquè el que no suporto és la vulgaritat però molts membres de l’ASLL anaven amb la roba del diumenge, com abans, perquè l’acte s’ho mereix. Fins in tot els iaios del jurat anaven nets i polits. Potser caldrà dir al futurs guanyadors: “Por favor, ir vestidos con decoro”.
Com a novetat d’enguany, Pep Andreu, (amb vestit i corbata), dins la seva tasca de presentador, va establir un diàleg amb els premiats, per tal de donar a conèixer les característiques del seu treball, mentre a través d’una pantalla es veien les obres guanyadores. Veritablement un encert aquesta novetat, on fins i tot Pep Andreu va estar a l’alçada de les circumstàncies. (En les seves intervencions televisives, es sol enrrollar com una persiana, amb un excessiu protagonisme, sense recordar que és el moderador, no el tertulià)
No comments:
Post a Comment