PREMI ILURO-2011 (II) – PRESENTACIÓ
Tot seguint el protocol establert d’auto-indicacions de rigor, presento al lector informe de fets i circumstàncies.
Ateneu Caixa Laietana, primer pis, ple a la sala gràcies a la presència d’un públic majoritàriament seguidor de l’esdeveniment, pertanyent al MTV (Mataró de Tota la Vida), jubilat i major de 70 anys, directa o indirectament relacionat amb l’esdeveniment. Assistència important de personal directiu de l’entitat bancària (calen omplir cadires). Hi manquen: artistes, comerciants, músics, escriptors, empresaris, periodistes, mestres, professor d’història, etc. I ... gent jove menor de 40 anys.
Presència de membres del consistori a part de l’alcalde Mora: José M. López – PP i Montse López – PSOE. Altres personalitats relacionades amb la política – varies entre elles Ramon Bassas o Ma. Josep Recoder, i del sub-director del diari El Punt, Emmanuel Cuyàs.
Absències: Membres de l’IMAC i del regidor de Cultura, Joaquim Fernández. També és notòria la no asistència del cap del grup municipal socialista i ex-alcalde: J.A. Baron, membres de la CUP, d’Iniciativa o de Plataforma per Catalunya, etc. A tots aquests, amb els nostres impostos els hi paguem el sou. Pot ser que ens facin una mica el "parabien", no? i aprenguin a "cultivar" la "parròquia".
Comença l’acte amb les paraules inicials de l’antic director general de Caixa Laietana, Josep Ibern, recentment substituït per Antonio Tomàs com a director comercial a Catalunya de Bankia (La Vanguardia, 5 de Novembre).
Ibern, exercint funcions de President de Caixa Laietana, tenint com a tasca el desenvolupament de l’Obra Social de l’entitat, i mostrant un tarannà nerviós, poc decidit i en pobre imitació al seu predecessor en aquestes tasca, Jaume Boter de Palau, va elucubrar sobre els 53 anys de premi i la Creu de Sant Jordi, per desprès informar als presents de la baixa, per dissolució del Consell, en el Jurat de Pilar González – per qui era un goig pertànyer al jurat com a gran aficionada a la història, segons va indicar Ibern - qui ha estat substituïda per l’actual president de Fundació Caixa Laietana: Jordi Bertran, de qui va glosar la seva figura, com a destacat membre d’entitats, titular de Gestoria Beltran i com a responsable del Col•legi de Gestors de Catalunya.
“Bertran també toca el violí, y pinta i dibuixa força bé” – va esmentar.
Amb certs agraïments de rigor, l’actual cap de l’Obra Social va manifestar que li era un plaer celebrar aquest Premi Iluro, que ni haurà per molts anys, que tot i la davallada financera, i de conseqüents fusions amb desaparició d’algunes entitats, s’han ajuntat amb un grup d’èxit. “Ens haguéssim pogut ajuntar amb una altra Caixa, però probablement aquest no seria el Premi Iluro de Caixa Laietana sinó el de Caixa de Pensions”.
El president de Caixa Laietana, va continuar la seva estrena com a pèssim orador, informant de la continuïtat de l’Obra Social duta a terme – ( Comentari de la informant: I jo em pregunto, i el Casal i el Centre Esportiu tancats amb personal reciclat a la biblioteca, no era foment de l’obra social?) i que l’adquisició d’accions de Bankia deixarà dividends per seguir fomentant les tasques pertinents de caire social (segon comentari de la informant: doncs ho tenim fotut això, perquè les accions de Bankia fluctuen a plaer, i no es que l’entitat bancària no s’estigui d’economies).
Finalment, va acabar la seva introducció tot presentant al conferenciant de torn, el doctor en història Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, que com va marcar la tradició creada a partir del 1979, va exposar a l’auditori, una xerrada que portava per el títol: “La cacera de bruixes a Catalunya. Segles XVI i XVII”:
Tot seguint el protocol establert d’auto-indicacions de rigor, presento al lector informe de fets i circumstàncies.
Ateneu Caixa Laietana, primer pis, ple a la sala gràcies a la presència d’un públic majoritàriament seguidor de l’esdeveniment, pertanyent al MTV (Mataró de Tota la Vida), jubilat i major de 70 anys, directa o indirectament relacionat amb l’esdeveniment. Assistència important de personal directiu de l’entitat bancària (calen omplir cadires). Hi manquen: artistes, comerciants, músics, escriptors, empresaris, periodistes, mestres, professor d’història, etc. I ... gent jove menor de 40 anys.
Presència de membres del consistori a part de l’alcalde Mora: José M. López – PP i Montse López – PSOE. Altres personalitats relacionades amb la política – varies entre elles Ramon Bassas o Ma. Josep Recoder, i del sub-director del diari El Punt, Emmanuel Cuyàs.
Absències: Membres de l’IMAC i del regidor de Cultura, Joaquim Fernández. També és notòria la no asistència del cap del grup municipal socialista i ex-alcalde: J.A. Baron, membres de la CUP, d’Iniciativa o de Plataforma per Catalunya, etc. A tots aquests, amb els nostres impostos els hi paguem el sou. Pot ser que ens facin una mica el "parabien", no? i aprenguin a "cultivar" la "parròquia".
Comença l’acte amb les paraules inicials de l’antic director general de Caixa Laietana, Josep Ibern, recentment substituït per Antonio Tomàs com a director comercial a Catalunya de Bankia (La Vanguardia, 5 de Novembre).
Ibern, exercint funcions de President de Caixa Laietana, tenint com a tasca el desenvolupament de l’Obra Social de l’entitat, i mostrant un tarannà nerviós, poc decidit i en pobre imitació al seu predecessor en aquestes tasca, Jaume Boter de Palau, va elucubrar sobre els 53 anys de premi i la Creu de Sant Jordi, per desprès informar als presents de la baixa, per dissolució del Consell, en el Jurat de Pilar González – per qui era un goig pertànyer al jurat com a gran aficionada a la història, segons va indicar Ibern - qui ha estat substituïda per l’actual president de Fundació Caixa Laietana: Jordi Bertran, de qui va glosar la seva figura, com a destacat membre d’entitats, titular de Gestoria Beltran i com a responsable del Col•legi de Gestors de Catalunya.
“Bertran també toca el violí, y pinta i dibuixa força bé” – va esmentar.
Amb certs agraïments de rigor, l’actual cap de l’Obra Social va manifestar que li era un plaer celebrar aquest Premi Iluro, que ni haurà per molts anys, que tot i la davallada financera, i de conseqüents fusions amb desaparició d’algunes entitats, s’han ajuntat amb un grup d’èxit. “Ens haguéssim pogut ajuntar amb una altra Caixa, però probablement aquest no seria el Premi Iluro de Caixa Laietana sinó el de Caixa de Pensions”.
El president de Caixa Laietana, va continuar la seva estrena com a pèssim orador, informant de la continuïtat de l’Obra Social duta a terme – ( Comentari de la informant: I jo em pregunto, i el Casal i el Centre Esportiu tancats amb personal reciclat a la biblioteca, no era foment de l’obra social?) i que l’adquisició d’accions de Bankia deixarà dividends per seguir fomentant les tasques pertinents de caire social (segon comentari de la informant: doncs ho tenim fotut això, perquè les accions de Bankia fluctuen a plaer, i no es que l’entitat bancària no s’estigui d’economies).
Finalment, va acabar la seva introducció tot presentant al conferenciant de torn, el doctor en història Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, que com va marcar la tradició creada a partir del 1979, va exposar a l’auditori, una xerrada que portava per el títol: “La cacera de bruixes a Catalunya. Segles XVI i XVII”:
No comments:
Post a Comment