PREMI ILURO-2011 (III) – XERRADA
El Dr. Alcoberro, va il•lustrar als assistents amb una conferència que ell mateix ja havia donat a l’any 2007, amb motiu de l’exposició “Per Bruixa i Metzinera”, que el Museu d’Història va organitzar en aquelles dates.
Un tema curiós però que tampoc va matar gaire, per la qual cosa, amb sense permís de Capgros.com, i aprofitant-me de l’excel•lent resum de Viern Bueno, “copio i enganxo” el seu text, tot dient que la totalitat de la xerrada i informació sobre la mostra, es pot trobar en el següent enllaç:
http://www.es.mhcat.net/content/view/full/2338
Alcoberro ha contextualitzat aquest fenomen en els períodes de crisi econòmica que travessava Europa durant aquella època, als quals cal sumar-hi les reformes catòliques i protestants i la fundació dels estats moderns, que van generar forts episodis d'intolerància cap als comportaments diferents a l'oficialitat. Segons el conferenciant, el “retrat robot” de les afectades a Catalunya per aquesta persecució van ser dones grans, soles, analfabetes, immigrants -moltes procedien de França- i desarrelades, i amb comportaments més o menys “estranys.
Al contrari que a l'Estat espanyol, on sorprenentment la presència de la Inquisició va frenar la persecució desmesurada de la bruixeria a través del que es coneix com a “Edicto de silencio”, a Catalunya es van donar episodis importants d'aquest fenomen, “La cacera de bruixes va ser un fenomen general i específic de Catalunya”, ha dit l'historiador. Entre els anys 1616 i 1622, es calcula que unes 400 persones van ser executades en els processos que es van donar, sobretot, a comarques com Osona, el Vallès o Bages. L'esquema es repetia a tots els pobles: l'arribada d'un “endevinaire” o “saludador”, un il•luminat que assegurava que podia identificar les bruixes, a qui les autoritats es creien i procedien a la detenció de les dones assenyalades per ell. S'iniciava llavors una onada de pànic col•lectiu, i una pressió popular que acabava accelerant les detencions. Les dones acusades de bruixeria, abans de ser executades, eren torturades i obligades a denunciar altres dones, cosa que donava extensió a la cacera com una taca d'oli arreu del territori.
El Dr. Alcoberro, va il•lustrar als assistents amb una conferència que ell mateix ja havia donat a l’any 2007, amb motiu de l’exposició “Per Bruixa i Metzinera”, que el Museu d’Història va organitzar en aquelles dates.
Un tema curiós però que tampoc va matar gaire, per la qual cosa, amb sense permís de Capgros.com, i aprofitant-me de l’excel•lent resum de Viern Bueno, “copio i enganxo” el seu text, tot dient que la totalitat de la xerrada i informació sobre la mostra, es pot trobar en el següent enllaç:
http://www.es.mhcat.net/content/view/full/2338
Alcoberro ha contextualitzat aquest fenomen en els períodes de crisi econòmica que travessava Europa durant aquella època, als quals cal sumar-hi les reformes catòliques i protestants i la fundació dels estats moderns, que van generar forts episodis d'intolerància cap als comportaments diferents a l'oficialitat. Segons el conferenciant, el “retrat robot” de les afectades a Catalunya per aquesta persecució van ser dones grans, soles, analfabetes, immigrants -moltes procedien de França- i desarrelades, i amb comportaments més o menys “estranys.
Al contrari que a l'Estat espanyol, on sorprenentment la presència de la Inquisició va frenar la persecució desmesurada de la bruixeria a través del que es coneix com a “Edicto de silencio”, a Catalunya es van donar episodis importants d'aquest fenomen, “La cacera de bruixes va ser un fenomen general i específic de Catalunya”, ha dit l'historiador. Entre els anys 1616 i 1622, es calcula que unes 400 persones van ser executades en els processos que es van donar, sobretot, a comarques com Osona, el Vallès o Bages. L'esquema es repetia a tots els pobles: l'arribada d'un “endevinaire” o “saludador”, un il•luminat que assegurava que podia identificar les bruixes, a qui les autoritats es creien i procedien a la detenció de les dones assenyalades per ell. S'iniciava llavors una onada de pànic col•lectiu, i una pressió popular que acabava accelerant les detencions. Les dones acusades de bruixeria, abans de ser executades, eren torturades i obligades a denunciar altres dones, cosa que donava extensió a la cacera com una taca d'oli arreu del territori.
Gràcies Biern, Gràcies Capgros !!!
No comments:
Post a Comment