PREMI ILURO-2011 (IV) – GUARDONADA, CONCURSANTS I DISCURSOS FINALS.
En la 53 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, es varen presentar a concurs sis treballs: (novament, tiro de beta de Capgros.com). Els títols són els següents:
Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;
El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).
L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);
Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).
Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.
Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.
El secretari del Jurat, i ex-cap de l’Obra Social Ricard Navarro, va donar lectura a l’acte del jurat reunit el 26 d’octubre, tot indicant que per unanimitat, l’obra guanyadora era: L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);
Tal com ja s’ha esmentat al principi, la Dra. Montserrat Gurrera, en el moment de recollir la medalla commemorativa –i el document acreditatiu dels 9.000 €, (que tot s'ha de dir, que no es parla, no es concursa per amor a la història. Els calers són un bon estimul), en breu discurs a l’auditori, va manifestar, desprès dels agraïments de rigor a la família, arxius i biblioteques i també al seu director de tesi, que amb aquest estudi ha intentat reflectir “com durant el segle XIX la xarxa escolar a Mataró va anar creixent” gairebé des de zero fins esdevenir “molt complexa”. Segons Gurrera, aquest fet va ser possible gràcies a la implicació de múltiples agents, des de l'administració municipal i estatal, les congregacions religioses, passant per altres institucions ciutadanes, fins a arribar al 1868 amb el decret d’ensenyament obligatori, tot i que no va ser fins al segle XX en que va ser obligatori".
I seguint la tradició, instaurada no se quin any, una breu explicació – afortunadament el Dr. Pladevall no es com el Dr. Nadal que s’enrullava com una persiana, per ser la indiscutible “vedette” de l’esdeveniment – de les diferents obres presentades, que segons el president del Jurat, “totes mereixen la seva publicació”. (No em resisteixo a continuar fent comentaris: Tercera alternativa pel premi Iluro: Sense premi i publicació de les obres. A veure qui es presentaria –jejejeje)
PREMI ILURO-2011 (V)– RESUM DE LES OBRES:
Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;
Dr. i Mossèn Pladevall: “És un títol que no saps gaire de que ve. Es tracta d’una història de la província marítima de Mataró fins a Tossa de Mar. És un treball que ha fet pensar molt, però és un tema que ja ha estat treballat. L’autor ha anat a l’arxiu de Cartegena i ha trobat molt de material. Un treball ben fet, de pes amb tot el seu sentit”.
El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).
Novament el Dr. Pladevall: “Treball molt reduït a El Masnou, estudiant 28 anys del municipi. L’autor va agafar l’arxiu local i el va buidar. Una tasca de 430 folis. HI surt tot. Una història molt meritòria”
L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868) - GUANYADORA,
El president del Jurat va manifestar respecte a l’obra guardonada: “Té 2 volums. 700 folis. Obra de pes i més per a mi que resideixo a tres llocs i m’ha havia d’emportar els treballs d’un cantó a l’altra. Abraça del 1808 al 1868, o sigui de Napoleó a Isabel II. Durant aquest període, la influència de la ciutat passa a ser molt notòria: d’agrícola a industrial, fet que va provocar la duplicitat del nombre d’habitants. Hi ha aspectes que es poden ampliar, doncs és un temps de formació de la ciutat. Es construeixen col•legis de prestigi... És un treball extraordinari”.
Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).
D’aquesta obra, que ja es va presentar l’any passat, Mossèn Pladevall va manifestar enguany, tot fent en principi una glosa de la figura de Puigblanch “La Reinaxença catalana comença amb ell. Una manifestació important la seva Oda al Fanatisme. Un liberal exiliat a Londres on va morir al 1840. Agafa un manifest de París i ens el descriu a l’obra. La seva Oda parla dels cantons de Castella. Un bon autor. Hi ha un treball important que enriqueix la història de Mataró”
DE LA MATEIXA OBRA, L’ANY 2010 VA MANIFESTAR: “Falta aprofundir en moltes més coses. Divideix el treball en tres trossos i parla del liberalisme de Puigblanch i d’una poesia diferent, culta. Es una edició critica del text, però li manca contingut”.
Sembla que ni les correccions d’enguany li han donat opció a premi. No deu ser catedràtic el que ha presentat el treball.
Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.
Pel president del Jurat: “l’autor no sap ben bé la biografia. Joan Pujol escrivia poesia tant en castellà com en català. Va traduir a Ausias March, de qui va seguir el seu estil. Es també una obra important”
(És important però l’autor no sap ben bé la biografia. En que quedem?
Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.
“En Julià Gual va haver de marxar a l’exili amb la seva esposa. Un intel•lectual amic de la literatura. En Pere Pagés era escrivent en una empresa. Havia publicat varies caricatures, que varen anar a petar a la família Gual. Una obra que valdria la pena que es publiqués per la curiosa amistat existent entre els dos personatges. Llàstima que no es publiqui perquè la gent hi disfrutaria”
(Una altra nota de cronista accidental: Em sembla que aquest llibre es va presentar l’any passat, sota el títol Mataró a mitjans del segle XX, però el comentari del Mossén-president del jurat no s’avé amb el d’aquest any. Ho faig constar, però em puc equivocar)
Finalment, el Dr Pladevall va manifestar que li era bonic fer de jurat, perquè a través de les obres presentades, tothom hi aporta la seva visió. “Quasi tot es bastant contemporani, però enriqueix la història de la vostra comarca. Les obres que es publiquen son de pes i de mèrit. L’autora guanyadora podria comprimir-la per dedicar a altres besants dins el mateix llibre. Estic content de ser home de terra endins i ara coneix-ho gent que estudia amb aquest mèrit. Hi ha obres que mereixerien ser publicades”
LA FORMA EN QUE S’HA TRANSCRIT EL PARLAMENT DEL PRESIDENT DEL JURAT ÉS LITERAL.
En la 53 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, es varen presentar a concurs sis treballs: (novament, tiro de beta de Capgros.com). Els títols són els següents:
Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;
El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).
L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);
Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).
Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.
Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.
El secretari del Jurat, i ex-cap de l’Obra Social Ricard Navarro, va donar lectura a l’acte del jurat reunit el 26 d’octubre, tot indicant que per unanimitat, l’obra guanyadora era: L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868);
Tal com ja s’ha esmentat al principi, la Dra. Montserrat Gurrera, en el moment de recollir la medalla commemorativa –i el document acreditatiu dels 9.000 €, (que tot s'ha de dir, que no es parla, no es concursa per amor a la història. Els calers són un bon estimul), en breu discurs a l’auditori, va manifestar, desprès dels agraïments de rigor a la família, arxius i biblioteques i també al seu director de tesi, que amb aquest estudi ha intentat reflectir “com durant el segle XIX la xarxa escolar a Mataró va anar creixent” gairebé des de zero fins esdevenir “molt complexa”. Segons Gurrera, aquest fet va ser possible gràcies a la implicació de múltiples agents, des de l'administració municipal i estatal, les congregacions religioses, passant per altres institucions ciutadanes, fins a arribar al 1868 amb el decret d’ensenyament obligatori, tot i que no va ser fins al segle XX en que va ser obligatori".
I seguint la tradició, instaurada no se quin any, una breu explicació – afortunadament el Dr. Pladevall no es com el Dr. Nadal que s’enrullava com una persiana, per ser la indiscutible “vedette” de l’esdeveniment – de les diferents obres presentades, que segons el president del Jurat, “totes mereixen la seva publicació”. (No em resisteixo a continuar fent comentaris: Tercera alternativa pel premi Iluro: Sense premi i publicació de les obres. A veure qui es presentaria –jejejeje)
PREMI ILURO-2011 (V)– RESUM DE LES OBRES:
Homes i dones de mar a la Catalunya dels segles XVIII-XIX;
Dr. i Mossèn Pladevall: “És un títol que no saps gaire de que ve. Es tracta d’una història de la província marítima de Mataró fins a Tossa de Mar. És un treball que ha fet pensar molt, però és un tema que ja ha estat treballat. L’autor ha anat a l’arxiu de Cartegena i ha trobat molt de material. Un treball ben fet, de pes amb tot el seu sentit”.
El Masnou durant la primera etapa de la Restauració (1875-1903).
Novament el Dr. Pladevall: “Treball molt reduït a El Masnou, estudiant 28 anys del municipi. L’autor va agafar l’arxiu local i el va buidar. Una tasca de 430 folis. HI surt tot. Una història molt meritòria”
L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868) - GUANYADORA,
El president del Jurat va manifestar respecte a l’obra guardonada: “Té 2 volums. 700 folis. Obra de pes i més per a mi que resideixo a tres llocs i m’ha havia d’emportar els treballs d’un cantó a l’altra. Abraça del 1808 al 1868, o sigui de Napoleó a Isabel II. Durant aquest període, la influència de la ciutat passa a ser molt notòria: d’agrícola a industrial, fet que va provocar la duplicitat del nombre d’habitants. Hi ha aspectes que es poden ampliar, doncs és un temps de formació de la ciutat. Es construeixen col•legis de prestigi... És un treball extraordinari”.
Antoni Puigblanch (polític i acadèmic, filòleg i poeta), un cas insòlit i paradigmàtic en el Mataró del segle XIX. Oda al Fanatisme (1816-1834, c.).
D’aquesta obra, que ja es va presentar l’any passat, Mossèn Pladevall va manifestar enguany, tot fent en principi una glosa de la figura de Puigblanch “La Reinaxença catalana comença amb ell. Una manifestació important la seva Oda al Fanatisme. Un liberal exiliat a Londres on va morir al 1840. Agafa un manifest de París i ens el descriu a l’obra. La seva Oda parla dels cantons de Castella. Un bon autor. Hi ha un treball important que enriqueix la història de Mataró”
DE LA MATEIXA OBRA, L’ANY 2010 VA MANIFESTAR: “Falta aprofundir en moltes més coses. Divideix el treball en tres trossos i parla del liberalisme de Puigblanch i d’una poesia diferent, culta. Es una edició critica del text, però li manca contingut”.
Sembla que ni les correccions d’enguany li han donat opció a premi. No deu ser catedràtic el que ha presentat el treball.
Obra poètica catalana completa; L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró.
Pel president del Jurat: “l’autor no sap ben bé la biografia. Joan Pujol escrivia poesia tant en castellà com en català. Va traduir a Ausias March, de qui va seguir el seu estil. Es també una obra important”
(És important però l’autor no sap ben bé la biografia. En que quedem?
Julià Gual – Pere Pagès, una relació d’amistat, mataronina i catalana. Retrats d’una època.
“En Julià Gual va haver de marxar a l’exili amb la seva esposa. Un intel•lectual amic de la literatura. En Pere Pagés era escrivent en una empresa. Havia publicat varies caricatures, que varen anar a petar a la família Gual. Una obra que valdria la pena que es publiqués per la curiosa amistat existent entre els dos personatges. Llàstima que no es publiqui perquè la gent hi disfrutaria”
(Una altra nota de cronista accidental: Em sembla que aquest llibre es va presentar l’any passat, sota el títol Mataró a mitjans del segle XX, però el comentari del Mossén-president del jurat no s’avé amb el d’aquest any. Ho faig constar, però em puc equivocar)
Finalment, el Dr Pladevall va manifestar que li era bonic fer de jurat, perquè a través de les obres presentades, tothom hi aporta la seva visió. “Quasi tot es bastant contemporani, però enriqueix la història de la vostra comarca. Les obres que es publiquen son de pes i de mèrit. L’autora guanyadora podria comprimir-la per dedicar a altres besants dins el mateix llibre. Estic content de ser home de terra endins i ara coneix-ho gent que estudia amb aquest mèrit. Hi ha obres que mereixerien ser publicades”
LA FORMA EN QUE S’HA TRANSCRIT EL PARLAMENT DEL PRESIDENT DEL JURAT ÉS LITERAL.
No comments:
Post a Comment