Friday, July 28, 2006

PLAÇA PERE MÀRTIR VIADA


Dins els actes del “Sant Pere més Alt – Art al carrer”, organitzats pels Dimarts del Llimoner i l’Associació per Sant Lluc per l’Art, el passat dissabte, 22 de juliol el president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, va inaugurar la plaça Pere Màrtir Viada, situada al costat de la muralla dels genovesos, reminiscència del renaixement mataroní, en homenatge al conegut i bohemi pintor mataroní, traspassat ara fa un any.

En una informal taula rodona posterior, i sota l’atenta mirada de conegut personal del Patronat de Cultura, companys i col·legues d’en Viada com Pere Pascual, (PIC) crític d’art, Josep Novelles, pintor i Manuel Patricio, poeta varen departir sobre la seva figura, coincidint tots tres en el seu anècdotari, en l’excel·lent relació que el pintor mantenia amb l’alcohol, en detriment de l’aigua.

Viada va ser l’impulsor del primer Sant Pere més Alt, (abans de ser plaça, la seva família hi vivia), que va tenir lloc l’any 1969, com a conseqüència de l’estada del pintor a París, durant el maig francès de 1968, dies que va poder gaudir gràcies Titit Puig, neta de Puig i Cadafalch, en aquelles dates, catedràtica a la Sorbona de Paris, que el va allotjar, sense càrrec, però rebent un pagament en “espècies” per part del pintor, segons va manifestar Pere Pascual.

Juntament amb Viada, hi va col·laborar amb el projecte en Nico, propietari aleshores de la galeria Tertre, i sense gaires problemes “per part de l’Ajuntament i del seu regidor de cultura de les hores, Lluís Soler Fonrodona, tot i la seva vinculació política, es va tirar endavant l’idea de portar l’art al carrer”, va comentar Manuel Patricio.

Pascual va fer distinció entre el Viada home i artista. Pel que fa a l’home, coincidint amb Patricio en que “el Pere era el Pere i se li perdonava tot”, va informar als presents del vincle familiar amb Viada – cosins segons- essent una relació molt ferma. Viada va endegar dos negocis, però amb desenvolupament fallit: un bar i una discoteca a la Ronda Exterior.

A nivell artístic, la seva entrada dins aquest món va coincidir amb les exposicions que a finals dels cinquanta, i durant els seixanta, el Museu de Mataró va mostrar sobre l’avantguarda de l’art de l’època: Tharrats, Tapies, Alcoy, etc. “El tarannà de Viada i circumstàncies personals varen fer que la seva carrera artística fes dalts i baixos”, va comentar Pascual, i va definir el seu art com: “personal, ple d’iconografies, de formes i d’elements. Per ell no hi havia la veritat absoluta; defenia amb la mateixa convicció l’art abstracte que el figuratiu”

Pel que fa a la mostra, cal reconèixer que el nivell era baix predominant el figuratiu sobre l’abstracte, notant-se la mancança de noms reconeguts. No obstant, cal valorar positivament aquest tipus d’exposicions, com a primer pas per a artistes novells, sigui quina sigui la seva edat, que encara no han assolit les cotes necessàries per entrar dins les col·lectives, però que si veritablement senten l’art, també cal donar una oportunitat per mostrar la seva obra al públic, encara que el passat 22 de juliol fos escàs, per la coincidència d’altres actes organitzats com a prèvia de la Festa Major d’enguany.

A part de la mostra de pintura, el Sant Pere més Alt 2006 es va complementar amb la parada de llibres “Llibre Viu” d’en Rogés, concerts de Rock i de Jazz, sopar a la fresca dansa oriental, comptes per adults, i l’endemà, dia 23, una simultània d’escacs organitzada pel Club d’Escacs Mataró i un recital de poemes de Manuel Patricio a càrrec de Carles Soriano amb motiu de l’exposició “Venecia: ombres i llums” de Manuel Contreras, a la sala El Racó del Casal Aliança.

No comments: