Una branca de l’art de Pòlimnia, concretament la dècima, va tenir el passat 30 de juny a “El Racó” del Casal Nova Aliança, el seu protagonisme, gràcies al tàndem Fradera – Ubach. La xerrada “El sistema poètic decimal”, va il·lustrar a la vintena de persones presents sobre una basant de la poesia, poc cultivada en l’actualitat.
Organitzada pel “Caliu – Haribala”, Enric Pons, promotor juntament amb Lluís Felipe del conjunt de conferències “Coneixem Mataró, parlem de Mataró”, de forma planera i casolana, va fer esment en la presentació, de la presència habitual de Josep Fradera en esdeveniments i activitats culturals, a partir dels anys quaranta, i en l’actualitat, com a membre encara actiu dels “Amics de la Ciutat”. “Si a la vida, hi afegíssim una dècima i un poema, seria molt millor”, va concloure Pons en referència a Fradera.
De Xavier Ubach, va ressaltar la seva tasca com a rapsoda i pintor, i recordant les paraules de Joan Torres “un treball molt important per Mataró”.
Va acabar la seva presentació recordant les xerrades de fa cinquanta anys, on es parlava de cultura i joventut, i de la promoció que se'n feia per part de Ricard Bonamusa, present a l'acte. El cinema era un dels molts temes que es tractaven en El Caliu durant la temporada.
De forma amena i instructiva, Fradera va introduir la conferència recordant l’existència de la dècima, denominant-la com una ordenació quatrimetral d’una obra, i que encara es poden veure mostres del seu treball a les auques que es venen per les Santes a Santa Maria, que consten de 48 rodolins.
Fent esment al fet de que va resultar guanyador d’un parell de concursos, té la costum Fradera, des de fa trenta anys, de felicitar als clients, i ara als amics, amb un sonet creat per ell, a imitació d’autors com Brasaire, Sereo, etc.
Les dècimes més antigues que es coneixen a Espanya, provenen de l’any 1650, gràcies a Vicente Espinel, creador de “la espinela”.
A Catalunya va ser Francesc Vicenç García, més conegut com el Rector de Vallfogona qui des del 1607, va cultivar l’art de la dècima, tant des de la basant profana com religiosa. Gran amic de Lope de Vega, es diu que es van conèixer al carrer i per casualitat a Madrid, quan Felip IV, sabedor de la fama de García, el va fer venir a la cort d’Espanya, fet que li va provocar no poques enveges.
Abans de passar a les diferents dècimes, Fradera va acabar la seva introducció fet esment a Pitarra i la consideració que tenia per l’obra poètica del Rector de Vallfogona, i Calderón de la Barca i els primers i coneguts versos “La vida es sueño”, que la veu de Xavier Ubach va il·lustrar al igual que la resta de dècimes creades per Fradera, amb perfecta claredat i timbre i domini i modulació acurats.
“La primera dècima que vaig fer, va ser dedicada a J.Vicenç Foix, l’any de la seva mort, com a petit homenatge”. I tot seguit, i sempre amb sentit de l’humor, uns versos dedicats al Nadal, i al consumisme de la festa, i al vi al que considera el millor invent del món, en detriment de la roda.
Al seu germà Carles Fradera, traspassat encara molt jove, també li va dedicar un record poètic, al igual que a Belissa, o millor dit, a Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que va desembarcar a Mataró per casar-se per poders amb Carles d’Àustria, a principis del segle XVIII fet històric aquest que va ser fil argumental, de la seva obra: “1708 Proveïdor de la Real Casa”, que va guanyar el premi Joan Santamaría l’any 1972.
Tot un seguit d’entitats i personatges també varen van ser protagonistes de les dècimes de Fradera: als actors de la Sala Cabañes, al Cor Madrigalista, a l’escola Anxaneta, de la que en va ser promotor, a la seva muller, Maria Barceló, a la subhasta del peix de Roses, a Cala Calitjà, on la família Fradera hi té una casa d’estiueig, a l’any 1948 en commemoració del centenari de la sortida del primer tren d’Espanya, de nou al seu germà Carles amb qui conjuntament varen fer uns goigs, ell posant el text i Carles els dibuixos, doncs era excel·lent ninotaire, a Sant Jordi, a petició de la seva filla que va organitzar un concurs poètic i finalment a Pere Calders i la seva obra “Antaviana”, versos que varen arribar a l’autor qui, va respondre a través d’una carta que Fradera va llegir als presents, i que guarda amb cura i afecte.
Organitzada pel “Caliu – Haribala”, Enric Pons, promotor juntament amb Lluís Felipe del conjunt de conferències “Coneixem Mataró, parlem de Mataró”, de forma planera i casolana, va fer esment en la presentació, de la presència habitual de Josep Fradera en esdeveniments i activitats culturals, a partir dels anys quaranta, i en l’actualitat, com a membre encara actiu dels “Amics de la Ciutat”. “Si a la vida, hi afegíssim una dècima i un poema, seria molt millor”, va concloure Pons en referència a Fradera.
De Xavier Ubach, va ressaltar la seva tasca com a rapsoda i pintor, i recordant les paraules de Joan Torres “un treball molt important per Mataró”.
Va acabar la seva presentació recordant les xerrades de fa cinquanta anys, on es parlava de cultura i joventut, i de la promoció que se'n feia per part de Ricard Bonamusa, present a l'acte. El cinema era un dels molts temes que es tractaven en El Caliu durant la temporada.
De forma amena i instructiva, Fradera va introduir la conferència recordant l’existència de la dècima, denominant-la com una ordenació quatrimetral d’una obra, i que encara es poden veure mostres del seu treball a les auques que es venen per les Santes a Santa Maria, que consten de 48 rodolins.
Fent esment al fet de que va resultar guanyador d’un parell de concursos, té la costum Fradera, des de fa trenta anys, de felicitar als clients, i ara als amics, amb un sonet creat per ell, a imitació d’autors com Brasaire, Sereo, etc.
Les dècimes més antigues que es coneixen a Espanya, provenen de l’any 1650, gràcies a Vicente Espinel, creador de “la espinela”.
A Catalunya va ser Francesc Vicenç García, més conegut com el Rector de Vallfogona qui des del 1607, va cultivar l’art de la dècima, tant des de la basant profana com religiosa. Gran amic de Lope de Vega, es diu que es van conèixer al carrer i per casualitat a Madrid, quan Felip IV, sabedor de la fama de García, el va fer venir a la cort d’Espanya, fet que li va provocar no poques enveges.
Abans de passar a les diferents dècimes, Fradera va acabar la seva introducció fet esment a Pitarra i la consideració que tenia per l’obra poètica del Rector de Vallfogona, i Calderón de la Barca i els primers i coneguts versos “La vida es sueño”, que la veu de Xavier Ubach va il·lustrar al igual que la resta de dècimes creades per Fradera, amb perfecta claredat i timbre i domini i modulació acurats.
“La primera dècima que vaig fer, va ser dedicada a J.Vicenç Foix, l’any de la seva mort, com a petit homenatge”. I tot seguit, i sempre amb sentit de l’humor, uns versos dedicats al Nadal, i al consumisme de la festa, i al vi al que considera el millor invent del món, en detriment de la roda.
Al seu germà Carles Fradera, traspassat encara molt jove, també li va dedicar un record poètic, al igual que a Belissa, o millor dit, a Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, que va desembarcar a Mataró per casar-se per poders amb Carles d’Àustria, a principis del segle XVIII fet històric aquest que va ser fil argumental, de la seva obra: “1708 Proveïdor de la Real Casa”, que va guanyar el premi Joan Santamaría l’any 1972.
Tot un seguit d’entitats i personatges també varen van ser protagonistes de les dècimes de Fradera: als actors de la Sala Cabañes, al Cor Madrigalista, a l’escola Anxaneta, de la que en va ser promotor, a la seva muller, Maria Barceló, a la subhasta del peix de Roses, a Cala Calitjà, on la família Fradera hi té una casa d’estiueig, a l’any 1948 en commemoració del centenari de la sortida del primer tren d’Espanya, de nou al seu germà Carles amb qui conjuntament varen fer uns goigs, ell posant el text i Carles els dibuixos, doncs era excel·lent ninotaire, a Sant Jordi, a petició de la seva filla que va organitzar un concurs poètic i finalment a Pere Calders i la seva obra “Antaviana”, versos que varen arribar a l’autor qui, va respondre a través d’una carta que Fradera va llegir als presents, i que guarda amb cura i afecte.
No comments:
Post a Comment