Un retrat que mostra tota una època, tot un concepte d’entendre la cultura, o amb més amplitud les humanitats. El Parnàs, ens transporta al Mataró dels anys quaranta, en plena postguerra i on una forma de fer oposició al règim imposat era la cultura. Admirador de J.S.Bach, de F.Liszt, de Miquel Ángel, G. Verdi, el Greco, Cézzane, Miguel de Cervantes, etc. Jordi Arenas respectava profundament la intel·lectualitat dels seus amics: Salvador Esquerra, Elisabeth Larembeur, Carlos Conde, Marià Ribas, Jordi Puiggalí, Josep Reniu, etc.
De tots ells va fer esbossos que són els que s’exposen, perfilant mil·limètricament les seves personalitats que l’artista captava amb tota la seva essència, i amb el mestratge que el caracteritzava quan es tractava del retrat.
Un quadre homenatge que ens permet entendre la gran sensibilitat artística d’Arenas, que també es manifesta a través del gran cortinatge morat i de la solemnitat del marc emprat: un temple gòtic per a la cultura.
De tots ells va fer esbossos que són els que s’exposen, perfilant mil·limètricament les seves personalitats que l’artista captava amb tota la seva essència, i amb el mestratge que el caracteritzava quan es tractava del retrat.
Un quadre homenatge que ens permet entendre la gran sensibilitat artística d’Arenas, que també es manifesta a través del gran cortinatge morat i de la solemnitat del marc emprat: un temple gòtic per a la cultura.
No comments:
Post a Comment