La versatilitat en l’adaptació de formats de Soriano, queda perfectament demostrada en aquesta exposició. Si ja vam tenir ocasió de veure’l a l’Ateneu Caixa Laietana dins la mostra anual “Quatre”, en mesures grans, a Ca l’Arenas presenta una sèrie de retrats agosarada i independent. La seva actitud vitalista i colorista, no està renyida amb una visió crítica de la societat actual i de totes les connotacions que l’envolten.
El mateix Soriano va explicar que, amb una formació clàssica que no vol abandonar, i que manté gràcies a les seves classes de belles arts, ha anat evolucionant cap a un camp molt personal, on les mirades dels seus retrats són claus per entendre la seva obra i la seva crítica: l’opressió del burka islamista, en contrast amb la seva visió personal d’un àngel; la imatge del seu gos, sense deixar de comptar amb els gats del carrer. Cares retratades de costat, de front, parcialment o deixant patent la seva admiració per la cultura mexicana respecta als lluitadors o la seva visió de la mort. Emocions i sentiments que l’espectador capta, es sorprèn i relfexiona.
Soriano porta l’art a la sang; capaç de dibuixar a la perfecció una Venus de Botticcelli, tria un estil basat en la il·lustració per exposar la seva visió particular de personatges del carrer, tan peculiars com habituals en el nostre entorn. També es pot comprovar en la seva web: http://www.sandrosoriano.com/
El mateix Soriano va explicar que, amb una formació clàssica que no vol abandonar, i que manté gràcies a les seves classes de belles arts, ha anat evolucionant cap a un camp molt personal, on les mirades dels seus retrats són claus per entendre la seva obra i la seva crítica: l’opressió del burka islamista, en contrast amb la seva visió personal d’un àngel; la imatge del seu gos, sense deixar de comptar amb els gats del carrer. Cares retratades de costat, de front, parcialment o deixant patent la seva admiració per la cultura mexicana respecta als lluitadors o la seva visió de la mort. Emocions i sentiments que l’espectador capta, es sorprèn i relfexiona.
Soriano porta l’art a la sang; capaç de dibuixar a la perfecció una Venus de Botticcelli, tria un estil basat en la il·lustració per exposar la seva visió particular de personatges del carrer, tan peculiars com habituals en el nostre entorn. També es pot comprovar en la seva web: http://www.sandrosoriano.com/
2 comments:
M'agrada el que fa en Soriano: és fresc, "modern" i diu més del que sembla a simple vista. A més, també se li nota que vé del camp del còmic i la il.lustració, disciplines que m'interessen molt. I encara que el seu estil i el meu són força diferents en la forma, m'hi sento bastant idèntificat en el fons.
Pel que fa a la resta de programació, aquest primer any del Centre d'Art, no m'ha emocionat massa. I ja no em fico en el tema de treballs d'alumnes, per no sortir-ne una mica "escaldat"...
Per cert, Marta, no se perquè, però el meu nom (a la capçalera) ha quedat "matxacat".
Pere-Màrtir
Post a Comment