Mataró, capital de comarca i cap de partit, i origen del primer ferrocarril de España, no té orquestra ni tan sols conservatori.
Granollers, capital del Vallés Oriental, amb una potent activitat econòmica basada en la indústria i el comerç, disposa des de l’any 2002 d’una formació cambrística de primer ordre, tal com ho va demostrar davant d’un públic que omplia bona part de la platea del Foment Mataroní el passat dissabte, 17 de maig.
Amb la presència entre el públic de l’alcalde J. Antoni Barón i esposa – els miracles es repeteixen, – i amb un programa amb obres de W.A. Mozart i Joseph Haydn, l’auditori present va gaudir d’una excel·lent i magnífica vetllada, d’alt nivell musical, per a satisfacció d’aficionats i entesos.
Com sol ser habitual, el musicòleg i locutor de Catalunya Música Joan Vives va ser l’encarregat de dur a terme el pre-concert talk, tot explicant les característiques del moviment cultural sturm und drang, que va abraçar tota la segona meitat del segle XVIII, en contraposició a la Il·lustració i com a precedent del Romanticisme del segle XIX.
Vives va destacar una de les màximes figures d’aquest moviment, el poeta i escriptor Johann Wolfgang von Goethe, i “Wherter”, com a obra representativa - el protagonista acaba suïcidant-se i fou “exemple” per a molts seguidors del moviment.
“A patir del 1770, any de naixement de L.V. Beethoven, Mozart va iniciar una sèrie d’obres amb una especial llum i vivacitat. Una simfonia no diu res, però ja va se l’inici del sturm und drang”
Vives va parlar en primer lloc de la simfonia número 44 de Haydn, coneguda com Fúnebre, en tonalitat en mi menor: “Durant aquest període, son poques les obres amb aquest to baix, mentre que durant el Romanticisme, hi moltes més”
Segons Vives, amb al sobrenom Fúnebre, es podia pensar en una peça de caire melangiós, i és ben al contrari, “cops, salts, interrupcions brusques, i encara no ha arribat el Romanticisme”. Un dels moviments d’aquesta simfonia, l’Adagio, és el que Hadyn va deixar dit que volia que toquessin en el seu funeral, i tal com es va poder comprovar, “és dolç, serè, preciosista...” no es pas un moviment on la tristor hi tingui un pes específic.
Pel que fa a la primera obra del programa, la simfonia nº 29, K 186, no conté gaires elements propis del sturm un drang, però s’intueixen.
En referència a la segona part del programa, va estar composta per una de les obres més conegudes de Mozart, especialment pel seu primer moviment, l’Allegro con brio, doncs va formar part dels títols de crèdit del film Amadeus de Milos Forman. Es tracte de la simfonia nº 25 en sol menor K 183.
Una obra, segons Vives, que abraça amb tota plenitud el moviment sturm un drang, Abans, però de comentar l’obra, el musicòleg va fer referències comparatives a les dues anteriors, on perfectament es distingia Mozart de Haydn, aquest últim molt més expressiu en sentiments i emocions, amb una paleta musical molt més amplia.
Vives va posar en antecedents al públic de com als voltants del 1770, el rei Lluis XIV de França va traslladar-se del Louvre a Versalles, un lloc allunyat uns cinquanta quilometrés de la capital del Sena, envoltat de fangars i embassaments, ideal pel rei sol per allunyar-se de l’aristocràcia de l’època.
Seguint aquest tipus de corrent, el príncep Nikolaus Esterházy, que tenia un castell a castell de Burgenland en la localitat de Eisenstad, també va fer un trasllat de residència, a la localitat situada a la planura hongaresa, a l’extrem del llac Neusiedl “La vida al nou emplaçament no va ser un dels períodes més feliços pel compositor austríac, però musicalment va ser excel·lent”.
Finalment, en referència a l’obra de la segona part del programa, aquesta va ser l’inici d’una llarga, però molt fructífera etapa a Salzburg per Mozart, supeditat a les ordres del príncep - arquebisbe Colloredo, que no volia que el compositor viatgés – acabava d’arribar d’Italia – i com que era qui mantenia a Mozart, aquest va claudicar.
“La simfonia número 25 es una obra compacte, que es pot emmarcar dins una sola unitat, doncs el seu moviment final Allegro, torna a agafar part dels acords inicials del primer moviment. És una composició de joventut i ben centrada”.
Granollers, capital del Vallés Oriental, amb una potent activitat econòmica basada en la indústria i el comerç, disposa des de l’any 2002 d’una formació cambrística de primer ordre, tal com ho va demostrar davant d’un públic que omplia bona part de la platea del Foment Mataroní el passat dissabte, 17 de maig.
Amb la presència entre el públic de l’alcalde J. Antoni Barón i esposa – els miracles es repeteixen, – i amb un programa amb obres de W.A. Mozart i Joseph Haydn, l’auditori present va gaudir d’una excel·lent i magnífica vetllada, d’alt nivell musical, per a satisfacció d’aficionats i entesos.
Com sol ser habitual, el musicòleg i locutor de Catalunya Música Joan Vives va ser l’encarregat de dur a terme el pre-concert talk, tot explicant les característiques del moviment cultural sturm und drang, que va abraçar tota la segona meitat del segle XVIII, en contraposició a la Il·lustració i com a precedent del Romanticisme del segle XIX.
Vives va destacar una de les màximes figures d’aquest moviment, el poeta i escriptor Johann Wolfgang von Goethe, i “Wherter”, com a obra representativa - el protagonista acaba suïcidant-se i fou “exemple” per a molts seguidors del moviment.
“A patir del 1770, any de naixement de L.V. Beethoven, Mozart va iniciar una sèrie d’obres amb una especial llum i vivacitat. Una simfonia no diu res, però ja va se l’inici del sturm und drang”
Vives va parlar en primer lloc de la simfonia número 44 de Haydn, coneguda com Fúnebre, en tonalitat en mi menor: “Durant aquest període, son poques les obres amb aquest to baix, mentre que durant el Romanticisme, hi moltes més”
Segons Vives, amb al sobrenom Fúnebre, es podia pensar en una peça de caire melangiós, i és ben al contrari, “cops, salts, interrupcions brusques, i encara no ha arribat el Romanticisme”. Un dels moviments d’aquesta simfonia, l’Adagio, és el que Hadyn va deixar dit que volia que toquessin en el seu funeral, i tal com es va poder comprovar, “és dolç, serè, preciosista...” no es pas un moviment on la tristor hi tingui un pes específic.
Pel que fa a la primera obra del programa, la simfonia nº 29, K 186, no conté gaires elements propis del sturm un drang, però s’intueixen.
En referència a la segona part del programa, va estar composta per una de les obres més conegudes de Mozart, especialment pel seu primer moviment, l’Allegro con brio, doncs va formar part dels títols de crèdit del film Amadeus de Milos Forman. Es tracte de la simfonia nº 25 en sol menor K 183.
Una obra, segons Vives, que abraça amb tota plenitud el moviment sturm un drang, Abans, però de comentar l’obra, el musicòleg va fer referències comparatives a les dues anteriors, on perfectament es distingia Mozart de Haydn, aquest últim molt més expressiu en sentiments i emocions, amb una paleta musical molt més amplia.
Vives va posar en antecedents al públic de com als voltants del 1770, el rei Lluis XIV de França va traslladar-se del Louvre a Versalles, un lloc allunyat uns cinquanta quilometrés de la capital del Sena, envoltat de fangars i embassaments, ideal pel rei sol per allunyar-se de l’aristocràcia de l’època.
Seguint aquest tipus de corrent, el príncep Nikolaus Esterházy, que tenia un castell a castell de Burgenland en la localitat de Eisenstad, també va fer un trasllat de residència, a la localitat situada a la planura hongaresa, a l’extrem del llac Neusiedl “La vida al nou emplaçament no va ser un dels períodes més feliços pel compositor austríac, però musicalment va ser excel·lent”.
Finalment, en referència a l’obra de la segona part del programa, aquesta va ser l’inici d’una llarga, però molt fructífera etapa a Salzburg per Mozart, supeditat a les ordres del príncep - arquebisbe Colloredo, que no volia que el compositor viatgés – acabava d’arribar d’Italia – i com que era qui mantenia a Mozart, aquest va claudicar.
“La simfonia número 25 es una obra compacte, que es pot emmarcar dins una sola unitat, doncs el seu moviment final Allegro, torna a agafar part dels acords inicials del primer moviment. És una composició de joventut i ben centrada”.
No comments:
Post a Comment