Friday, June 06, 2008

JOSEP FADÓ: UN CONCERT FET A MIDA


Amb la finalitat de recaptar fons per a la reparació de la teulada de l’església de Sant Josep, dissabte 31 de maig, va tenir lloc un concert multitudinari per part del reconegut tenor mataroní Josep Fadó, acompanyat al piano per Xavier Martín.

Passió per la música es va titular el concert, amb un programa molt variat, a mida pel gran públic, on hi van tenir cabuda tan el lied, com la cançó catalana, napolites, romances de sarsuela i cançó espanyola.

El rector de la parròquia de Sant Josep, i arxiprest de Mataró, Mn. Jordi Cussó, amb un tarannà més semblant a un presentador de telenotícies que no al de la vocació que representa, es va dirigir al públic per tal d’explicar com va sorgir la idea del concert, gràcies a la vinculació del tenor amb la parròquia, per la qual cosa es va oferir a ajudar en qualsevol activitat, tenint en compte que ell és cantant i els seus compromisos artístics. “Feia un any i mig que no s’havia pujat a la teulada, i es va observar el seu mal estat. Creiem doncs, que és un bon motiu per la col·laboració d’en Josep”.

Mn. Cussó va agrair a Caixa Laietana i als seus representants, Miquel Gelabert i Ricard Navarro –l’entitat d’estalvi col·laborarà en la reparació de l’espadanya - la seva presència i la del regidor Francesc Teixidó, en representació de l’alcalde Barón.

Finalment, Mn. Cussó agraint a J. Fadó i al pianista Xavier Martín l'oportunitat de l'esdeveniment, va convidar a apagar els mòbils, tot i que durant el concert, algun se’n va sentir.

Tot seguit, Josep Fadó tenint com a escenari l’altar de Sant Josep, també ple de públic, va llegir la traducció al català de la primera peça del programa An die musik, un lied de F. Schubert.

Tenint en compte que l’acústica de l’església de Sant Josep dispersa el so, impedint apreciar amb tota magnitud l’esforç vocal i musical dels intèrprets, la veu de Fadó és potent i nítida, ben cultivada, amb un frasseig i harmonia molt sòlids, densament homogènia en tots els registres, especialment en els aguts, la qual cosa li permet una soltesa i dinamisme en les Napolitanes, mentre que en el lied o en la romança de sarsuela, els seus registres perden color, degut a un excessiu vibrato.

Així, en el An die musik, li va mancar el lirisme i l’especial musicalitat que desprenen aquest tipus de composicions, però que Fadó ho va resoldre professionalment, amb un excel·lent acompanyament de piano, mentre que en Damunt de tu només les Flors Frederic Mompou i Romanç de Santa Llúcia d’Eduard Toldrà, el tenor va demostrar un bon domini vocal, un acurat frasseig i una riquesa de matisos que el públic va apreciar amb forts aplaudiments.

Un moment especial d’aquest concert va ser el dedicat al compositor mataroní Augustí Coll i Augulló, del qual l’historiador i arxiver mataroní Nicolau Guanyabens, en va fer una semblança biogràfica, tot fent referència a l’emotiu moment del seu funeral, el 22 de març de 1944. “Vivia al carrer de Cuba i era un vellet estimat a Mataró. Va morir en una situació precària”.

Coll i Augulló va fer estudis musicals a Barcelona, amb el mestre Morera, va tenir grans vinculacions amb els Cors Clavé i amb l’Orfeó Català, va ser el fundador de l’Orfeó Mataroní i l’any 1911, l’ànima de la Banda Municipal, que als matins dels diumenges tocava al parc obres de grans compositors, entre ells Wagner.

Guanyabens també va explicar com una de les seves composicions In Memoriam dedicat a la mort dels seus tres fills infants, es toca repetidament cada Divendres Sant a la processó de Cartagena. “Celebrem que Josep Fadó incorpori una obra d’aquest compositor”

I així va ser com a través de la veu del tenor, l’auditori va descobrir melodia plena de dolçor i tendresa que Fadó va transmetre amb especial encís, mostrant amb una tessitura perfectament treballada, amb emoció i sentiments únics.

El lluïment del pianista Xavier Martín va arribar amb Alfonsina y el Mar de Ariel Ramirez y Félix Luna, i posteriorment amb el conegut tema de la banda sonora de la pel·lícula Love Story compost per François Lai.

La interpretació d’ambdues peces va ser exquisida, i bo i la distorsió de so, es va poder apreciar com intensitats i subtileses eren perfectament remarcades en ambdues obres, amb una tècnica impecable, i equilibri en les matitzacions, element aquest que també es va fer notar amb l'acompanyament al tenor; en cap moment disonàncies.

Fadó va demostrar el seu virtuosisme amb la cançó popular italiana, i així amb Musica proibita de Stanislao Gastaldon , Core n’grato de Salvatore Cardillo, i Mattinata de Ruggero Leoncacallo, aquestes dues napolitanes compostes originariament per a Enrico Carusso, va fer les delícies del públic, amb una interpretació brillant, amb gran seguretat i domini, i excel·lent timbre en determinats registres.

El concert es va acabar amb dues romances de sarsuela i una cançó espanyola: Bella Enamorada, pertanyen a l’obra “El último romántico” de Soutullo y Vert, la popular No puede ser de “La tabernera del Puerto” de Pablo Sorozabal i Granada d’Agustín Lara.

Si bé al igual que amb lied, Fadó va resoldre amb correcció les dues romances, notant-se però una mancança en l’estil i el frasseig, Granada va resultar absolutament espectacular, vibrant, omplint les parets de la parròquia d’una veu potent i cultivada, plena de magnificència, que va posar al públic en peus, amb aplaudiments intenssísims.

Els bisos, com no podia ser: L’emigrant poema de Mn. Jacint Verdaguer musicat per Amadeo Vives, una interpretació digne i acurada, molt sentida, i de nou Granada.

En conjunt, Josep Fadó va demostrar una gran preparació i experiència, interpretant un programa amè i variat, per a satisfacció del gran públic, y una professionalitat que permet afirmar, que ens trobem davant d’una veu digne dels grans coliseus internacionals, on l’auditori no deixa de ser molt més exigent. El temps, esperem que doni la raó.

2 comments:

Anonymous said...

Sra Marta Teixidó, no sé si el seu nivell de coneixements de música l'avalen per fer algun dels comentaris que fa sobre el senyor Fadó. El que si li diré és que demostra poca coneixença sobre el tema, doncs dir que va cantar àries d'òpera o que L'emigrant (valgui a dir que va cantar de manera exquisita) és de la sarsuela Cançó d'amor i de guerra demostra que no està a l'altura. Crec que va ser un molt bon recital i que sembla mentida que hagin de ser els Srs. de Sant Josep els que ens permetin poder gaudir del Sr. Fadó i no altres entitats de Mataró com el Foment o el mateix Patronat de Cultura.

MARTA TEIXIDÓ said...

Resposta a Anónim.

Benvolgut senyor o senyora, doncs no s'identifica.

Agreixo sincerament la crítica a la meva crònica. Efectivament, el Sr. J. Fadó no va cantar àries d'operà. Mes avall indico les diferents NAPOLITANES, i algunes caràcteristiques. Va ser aquest un text que vaig preparar de bon principi, i que desprès se'm va passar per alt corregir.

Però veig que Vostè no ha llegit el text sencer, doncs insisteixo, parlo de NAPOLITATES.

Igualment agraiexo la crítica en referència a la Canço d'Amor i de Guerra. LAPSUS DE MEMÒRIA. Una és humana, i a vegades va massa atabalada. Es tracta d'un poema de Mn. Jacint Verdaguer Musicat per Amadeo Vives. Aquest text ja ha estat degudament corregit.

Prego accepti les meves disculpes, i de nou agraeixo els seus comentaris. Tan sols en una cosa discrepo: El recital va ser desigual. J. Fadó té una bona i gran veu i donarà grans moments, però aquest va ser un recital a mida pel gran públic, sense cap menyspreu per part meva, doncs la iniciativa ja val la pena.