Tot seguit a la xerrada del Dr. Reixach, de nou Montserrat va prendre de nou la paraula per fer una breu introducció amb dades biogràfiques sobre Raül Prieto. “Nascut a Navalmoral de la Mata, província de Cáceres, va estudiar filosofia a la universitat de Salamanca, on va descobrir les teories estètiques del gran músic Sergiu Celibidache, la qual cosa el va fer decidir a estudiar música, decidint-se per l’orgue, perquè el considera l’instrument rei”.
Montserrat també va afegir que dins el seu periple, va decidir venir a Barcelona, oferint-se a la parròquia de Santa Maria com a organista. Als vint i dos anys formava part de les Joventuts Musicals i en l’actualitat a part de la seva carrera com a intèrpret d’orgue es assessor de l’Orquestra y Coros Nacional d’Espanya, i organista titular de la basílica de la Mercè a Barcelona. Va obtenir el títol superior a la ciutat de Sttutgart (Alemanya)
Prieto va començar la seva brillant i explícita exposició, amb l’ajut de materials informàtics al igual que en Ramon Reixach, tot parlant dels problemes que tenia l’orgue per al seu manteniment i conservació, amb xifres econòmiques que voltaven entre els trenta i els seixanta milions de les antigues pessetes. Finalment, però, l’alcalde de Mataró, J.A. Barón es va interessar pel tema, tot demanant consulta de que calia fer per arreglar l’instrument.
“Un orgue té una vida superior a la de l’home, i per tant no es poden utilitzar criteris personals en un instrument que ve d’abans i estarà desprès de nosaltres”.
Davant l’interès generat per l’orgue, es va decidir crear una comissió, de la que en formen part Ramon Oranies, organista de Montserrat, Pere Casulles, tècnic i especialista en gravació amb orgues – Prieto va fer un incís per explicar que en un concert va tenir problemes amb una nota que no deixava de sonar, la qual cosa va demostrar l’estat real de l’orgue) – Ludger Lohmann, assessor de grans orgues d’arreu d’Europa i el mateix Prieto.
“Es va plantejar un estudi en profunditat d’una màquina molt complexa, que en dates alternatives va trigar un període de tot un mes. A partir d’aquí, es va iniciar un dossier molt extens, que amb la durada de quasi un any, i sense cap pressa per part de l’Ajuntament, qui va facilitar tots els mitjans, obtenint dades precises extretes tant de documentació com de visites a altres orgues”.
Prieto també va fer esment de com a l’any 1961 un organista suís George Lhôte va fer un estudi seriós d’aquest orgue, de la que en va treure una conclusió que la comissió va confirmar: es tracte d’una joia de valor incalculable.
Montserrat també va afegir que dins el seu periple, va decidir venir a Barcelona, oferint-se a la parròquia de Santa Maria com a organista. Als vint i dos anys formava part de les Joventuts Musicals i en l’actualitat a part de la seva carrera com a intèrpret d’orgue es assessor de l’Orquestra y Coros Nacional d’Espanya, i organista titular de la basílica de la Mercè a Barcelona. Va obtenir el títol superior a la ciutat de Sttutgart (Alemanya)
Prieto va començar la seva brillant i explícita exposició, amb l’ajut de materials informàtics al igual que en Ramon Reixach, tot parlant dels problemes que tenia l’orgue per al seu manteniment i conservació, amb xifres econòmiques que voltaven entre els trenta i els seixanta milions de les antigues pessetes. Finalment, però, l’alcalde de Mataró, J.A. Barón es va interessar pel tema, tot demanant consulta de que calia fer per arreglar l’instrument.
“Un orgue té una vida superior a la de l’home, i per tant no es poden utilitzar criteris personals en un instrument que ve d’abans i estarà desprès de nosaltres”.
Davant l’interès generat per l’orgue, es va decidir crear una comissió, de la que en formen part Ramon Oranies, organista de Montserrat, Pere Casulles, tècnic i especialista en gravació amb orgues – Prieto va fer un incís per explicar que en un concert va tenir problemes amb una nota que no deixava de sonar, la qual cosa va demostrar l’estat real de l’orgue) – Ludger Lohmann, assessor de grans orgues d’arreu d’Europa i el mateix Prieto.
“Es va plantejar un estudi en profunditat d’una màquina molt complexa, que en dates alternatives va trigar un període de tot un mes. A partir d’aquí, es va iniciar un dossier molt extens, que amb la durada de quasi un any, i sense cap pressa per part de l’Ajuntament, qui va facilitar tots els mitjans, obtenint dades precises extretes tant de documentació com de visites a altres orgues”.
Prieto també va fer esment de com a l’any 1961 un organista suís George Lhôte va fer un estudi seriós d’aquest orgue, de la que en va treure una conclusió que la comissió va confirmar: es tracte d’una joia de valor incalculable.
L’organista va explicar com Lhôthe en el seu estudi tan sols va recomanar una certa modernització per adaptar-lo als nous temps, però sense modificacions excessives. No obstant, no es van tenir en compte els seus suggeriments, i a l’any 1974, seguint una moda establerta a Europa desprès de la segona guerra mundial, en la reconstrucció d’orgues destruïts com a conseqüència del conflicte bèl·lic, i on les tendències neo-clàssiques van tenir prioritat, considerant l’orgue de l’època de Bach com el millor, fet que per alguns instruments va ser molt positiu, però per altres no, l’orgue Estadella va patir una seriosa transformació, motivada per la necessitat de conservació i pels temps i de moda dels anys setanta.
Es va re-utiltizar material de l’any 1927 – tal com el públic va poder observar a través de fotografies, comparant un tub de l’any 1927 amb un de l’any 1974.
L’any 1990, l’orgue va patir una modificació en la seva transmissió. “En el órgano actual existe un conflicto estético y técnico insalvable. Es necesario recuperar el carácter original para mantener la substitución histórica. Hay que devolverle su valor estético”.
Prieto va afegir que l’orgue es recuperable, doncs en la reparació de l’any 1974, tan sols es va modificar un 20% del material de l’any 1927. “No se trata de reconstruir el órgano de 1927, sino de recuperarlo con criterios históricos”.
La conferència va acabar amb un torn de preguntes i respostes,
No comments:
Post a Comment