FOMENT MATARONÍ – VI CICLE DE CONCERTS:MAGNÍFIC RE-INICI DE TEMPORADA. ( i II) CONCERT.

Moorside suite de Gustav Holst, composta de tres moviments: Scherzo, Nocturne i March, va ser la primera obra del programa, que gràcies a l'excel·ent treball d'intepretació, demostrant estudi i assaig, de l'orquestra Terrassa, 48, dirigida per Quim Termes, va transportar als presents a l'essència més explícita de la música anglesa, i del tarannà britanic: elegant, harmónica i amb una especial calidesa.

Tranctant-se d'una peça per a banda militar, es deixen sentir els tocs de disciplina, envoltats de certes reminiscencies victories, configurant un exquisid un cromatisme musical, quasi fregant la banda sonora, doncs es tracta d'una obra tremendament visual; no es gens difícil viatjar pel camp anglès, passejar per Oxford Street, gaudir de les obres exposades al British Museum o prendre el té en els nombrosos establiments del centre de la capital britànica. Especialment el darrer moviment, March, s'observa un brillant dinamisme i una plenitud ritmica. Una obra certament melangiosa, d'uns temps que ja no tornaran, i d'un nostàlgic romanticisme.

Seguidament, contrastant musicalment el programa la Ronda a la Memòria de Manuel de Falla, de Xavier Turull.

En aquesta obra, la guitarra juga un paper concertant, i posa de manifest la gran ductilitat de l'instrument, alhora d'acoplar-se a diverses formacions instrumentals.

Lluïda i brillant la interpretació d'Arguiriadis, molt ben secundat per l'orquestra Terrassa-48. Tal com va destacar Vilà, les referències a Falla són absolutes, però la creativitat de Turull demostra un profund coneixement del compositor de Càdis, i també amb un gran domini de la tradició musical. Una obra colorista i costumbrista, plena d'encís i “sabor” andalús, on trobem esboços de peteneras, soleares, seguidillas ...permetent al públic fruir d'un joc harmónic refinat i distingit, però sense cap mena de dubte, intens i profund.

La segona part va començar amb les sorpreses d'Arguiriadis: Un dia de novembre, de Leo Brown i Invocación y danza de Joaquín Rodrigo, on novament el concertista va demostrar el seu mestratge i profund goig per donar a conèixer obres poc interpretades en els grans repertoris.

Seguint la pauta de tot el programa, dues peces contrastants, d'estils, de temàtica, cromatisme, escala, harmonia... un munt de sensacions musicals que tan sols es poden descriure amb l'oida de l'emoció i la imatge dels sentiments.

I finalment la gran estrena de l'obra de Ferran Cruixent, dedicada a Yorgos Arguiriadis, interpretada per l'orquestra Terrassa-48, dirigida en aquest cas per Carles Miró Altimira.
Ferran Cruixent, nascut a Barcelona el 1976, és compositor i pianista. Tal com va destacar Antoni Vila en les dades biogràfiques del “pre-concert talk”, el seu repertori inclou obres per a instruments sols, música de cambra, orquestra i multimedia.

I veritablement ens trobem davant d'un potent, imaginatiu i creatiu compositor, que amb el seu Concert per a guitarra i orquestra núm 1, demostra una preparació acurada, un gran coneixement del conjunt orquestral i instrumental, combinant a la perfecció sons i harmonia, no exempts d'una imatge cinematogràfica, amb reminiscències a Bernard Hermann.

Una obra electritzant i penetrant, amb un ric i variat cromatisme musical, perfectament captat pel director Carles Miró, i que l'orquestra va executar a la perfecció. Una obra del nostre temps, avantguardista i agoserada, plena d'originalitat que Yorgos Arguiriadis va saber transmentre amb caliu i essència, del qui sent i estima l'art de la musa Euterpe.