Tuesday, October 21, 2008

CA L'ARENAS, NOVA TEMPORADA. Presentació i Discursos (I)

El passat dissabte, 4 d'octubre es va inaugurar a Ca l'Arenas, Centre d'Art del Museu de Mataró, la nova temporada artística 2008-2009, que té com a nexe d'unió de totes les exposicions previstes l'interioritat de l'ésser humà: Mirar endins – Interiors.

Davant d'un cada any més escàs públic – amb la destacada absència d'artistes de reconegut prestigi, o del col·lectiu Els dimarts al Llimoner – i la presència de Can Xalant boys (and girls, of course), el regidor de cultura, Sergi Penedès, va iniciar el torn de paraules acompanyat d'alguns dels artistes que exposen en aquest inici de temporada, i també d'alguns regidors de torn.

Penedès va destacar el fet d'inaugurar-se una nova temporada, amb un seguit de reformes arquitectòniques i de manteniment ja fetes, (ho va anunciar l'any passat), com a conseqüència de tractar-se d'un habitatge antic i adaptat. “Fa un any era una intenció, ara és una realitat”. També va fer esment de l'inici en alguns cassos i continuïtat en altres, d'un conjunt d'activitat complementaries , no tan sols en art sinó en cultura: conferències, seminaris, tertúlies, etc., Relacionades tant amb Ca l'Arenas com en Can Xalant.

En referència a les exposicions: “S'articula tot el discurs expositiu al voltant d'un tema, aquest any interiors”.

Les xifres també varen formar part del discurs del president de l'IMAC (aquestes sigles semblen més el nom d'un saló firal de Barcelona que no pas un estament municipal). En total, 11.000 visites, distribuïdes en 5.000 visitants i 6.000 escolars, repartits entre els diferents centres de Mataró. (Crec que seria necessari precisar que dels 5.000, molts han estat repetitius, com per exemple, aquesta cronista, la gent de la Sant Lluc, etc., però naturalment, el comptador no distingeix qui repeteix; compte visites).

Penedès va valorar positivament aquestes dades, tot acabant el seu discurs, (afortunadament sempre no gaire llargs), fent esment de l'exposició del primer pis, i de les aportacions que per la mateixa s'han utilitzats procedents dels fons del Museu de Mataró. “Cal hipotecar el primer pis per una exposició permanent? - Sí, doncs permet activitats complementaries i educatives”, pregunta aquesta sembla ser formulada més d'un cop per alguns mataronins".

Tot explicant la distribució habitual de les sales pel que fa als artistes que hi exposen, va cedir tot seguit el torn a Carles Marfà, director del Museu de Mataró, qui va iniciar el seu parlament “tot fent una aturada en el viatge, per donar una ullada més cap a la intimitat. La programació s'articula fent exposicions amb els interiors. S'intenta mostrar més enllà dels objectes i en la seva evolució”.

Marfà va posar de manifest la importància de la planta baixa, per donar a conèixer a artistes de prestigi, tant a nivell individual, com a través de l'intercanvi amb altres centres.

A nivell individual, artistes com Manuel Cusachs, Ramon Manent, (per tots ben coneguts) conjuntament amb els intercanvis del Museu de Tarragona o del Fons del Museu d'Art de Sabadell, configure la primera part de la temporada, pel que fa a la Sala 1. Però la temporada s'inaugura amb Josep Ma. Codina de qui Marfà va ressenyar: “Comencem amb la seva mirada obstinada, mirada intimista, que tots portem a dintre i que ell mostra a través de la seva creació”.

Pel que fa al Menjador, els germans Arenas i el seu ampli fons continuaran omplint les parets de l'indret. “Hem començat amb un quadern que els artistes locals li varen dedicar en saber-se la greu malaltia que patia. És una forma de saber com es movia l'art a la ciutat...”

La Sala 2 i la Galeria estan dedicats a l'art emergent. (Abans s'en deia contemporani, desprès d'avantguarda). “Els artistes exposen el seu art i ens permeten un leif motive personal i subjectiva del tema, que mostren provant contrastos”. Gent com Raül Roncero, Arena Tarrés, Glòria Safont-Tria, etc., seran presents a aquestes sales.

Finalment, Marfà va acabar la seva intervenció tot informant de la vinculació del centre Ca l'Arenas amb Can Xalant per activitats creatives i divulgatives, a través de videos com el que s'exposa en el soterrani “Formant part del Museu amb un projecte de més llarg recorregut” de l'organizació de 6 tallers, per tal de mantenir el lligam educatiu, a tres nivells: educació infantil, primària i secundària. “Tota la feina que estem fent i que volem anar desenvolupant amb el públic i els artistes, col·laborant per tal que el centre pugui mantenir una dinàmica artística.

Amb els agraïments de rigor habituals en aquest tipus d'esdeveniments, al personal del IMAC (abans PMC), i convidant als presents a una copa de cava, va quedar inaugurada la temporada, iniciant-se un recorregut pel primer pis i la mostra permanent Més enllà de l'objecte, emmarcada en Mirar endins. Interiors.

2 comments:

Pere-Màrtir said...

És normal que hi hagi una "...destacada absència d'artistes de reconegut prestigi o del col.lectiu Dimarts al Llimoner...": "ells" també destaquen per la seva nul.la presència en les inauguracions dels no "xalaneros-ni-emergents".

Pel que fa a mí, i que jo recordi, només he vist gent relacionada amb l'IMAC i/o algun regidor a l'Espai Enblanc quan vàrem inaugurar amb una col.lectiva. Casualment era vigilia d'eleccions...

Marta said...

Hola Pere Màrtir,

D'acord amb el que dius. Més que tot ho vaig destacar perquè solen anar a tot arreu, i ves per on aquest cop no hi eren.

És trist que la cultura sigui tan limitada; és a dir, que en lloc d'haver-hi bona entesa entre estaments i institucions, hi hagi distanciament. No veus gent de l?IMAC a les expos de Laietana ni al inrevés. És poca entesa de ciutat.

Què hi farem!. Vivim a Mataró sûr mer St.Simon Beach. I no hi ha res més.

Gràcies Pere Màrtir per la teva visita