Des del passat 3 d'octubre, la galeria en blanc, del carrer Lepant, 56 exposa l'obra de Ramon Torruella. Nascut a Barcelona l'any 1955 i delineant de professió presenta una obra de complexitat psicològica, frapant i absolutament atractiva, mitjançant una preparació i presentació tècnica, on la base fonamental és la utilització del bolígraf i la tinta xina.
El temps meterològic no va acompanyar a un èxit d'inauguració, però va propiciar una conversa especialment atractiva i entretinguda, on l'artista no se'n va estar d'explicar la seva forma de treball, amb la utilització dels mitjans que li extrets el dibuix tècnic.
El temps meterològic no va acompanyar a un èxit d'inauguració, però va propiciar una conversa especialment atractiva i entretinguda, on l'artista no se'n va estar d'explicar la seva forma de treball, amb la utilització dels mitjans que li extrets el dibuix tècnic.
Els colors bàsics que li proporciona els bolígrafs que es poden adquirir habitualment (blau, negre, vermell, verd), combinats, degradats, difuminats, extesos o detallats proporcionen un cromatisme únic i donen a l'obra una personalitat molt definida, perfectament acord amb la imatge que se'ns mostra.
- Pocs són els que utilitzen aquesta tècnica, asegura Torruella.
Ell només coneix un altre artista que també presenta la seva obra amb els mateixos materials.
El gramatge del paper és essencial per soportar les diferents capes de colors que ha de donar en un mateix dibuix, i tot i que el bolígraf corrent es bàsic, altre tipus de material per la seva obra, no es troba facilment per les nostres contrades, la qual cosa fa comprensible alguns tons en concret. La mida dels seus dibuixos sempre és la mateixa (70 x 50), permetent un desenvolupament de la seva obra estructurat, precís i de meticulositat exquisida. S'entèn que una obra li pugui durar de tres setmanes a un mes.
Torruella presenta un univers on l'evolució de la vida, i especialment el factor de la mort, tant en la vasant física de l'home, com en la material, a través de deixalles o indrets abandonats, és el fil conductor d'una obra on no s'està de proclamar la seva admiració per Escher (artista nascut a Holanda conegut pels seus gravats en fusta, litogràfies i xilogràfies, que tracten sobre figures impossibles i móns imaginaris), a qui dedica Impossible baixar (2005).
Mentre que amb el color presenta una obra dura, crítica amb la vida i l'entor social, no exempta de turbulències, quasi fregant l'expressionisme, La saleta de les joguines (1989), Natura post mortem (2008), Bugaderia (2008), amb la tinta xina mostra una cara més amable, de records d'infantesa, de temps llunyans i encisadors: El petit port (2005), Minutatge ferroviari (2003).
Guanyador de diversos premis: any 1989 el Blanc et Noir XIII Salon International de Salbris (França), medalla d'argent al Quatriéme Salon de Peintre a Bedarieux (França - 1986) i amb diverses exposicions com la de l'Acadèmia de Belles Arts a Sabadell (1994) o l'Art22 galeria, Girona (2008), la sala en blanc presenta un artista poc corrent. Observador d'una existencia i d'un entorn que no li complauen, hi adapta formes impossibles i conceptes inexestents, facilitant a l'espectador la reflexió sobre el que ens envolta en contrast amb l'individual món interior, conjuntant la realitat que veiem, la que tenim, la que se'ns vol fer veure o la que vivim.
L'exposició romandrà oberta fins el proper 22 d'octubre.
No comments:
Post a Comment