I efectivament el vidre és un art. No tan sols el que estem acostumats a apreciar a través de làmpares, cristalleries o varietat d'objectes de Bohemia (Chequia), o de Murano (Venècia) – els més anomenats - on art i precisió es conjuguen a la perfecció, per a la creació de belles i clàssiques peces, sinó perquè és l'expressió de formes definidies e indefinides, plenes de sinuositat, proporcionat al visitat tota mena de sensacions, sorprenents i alhora díficils de definir.
I em reafirmo: El vidre és un art, i aquests 17 creadors ho demostren, per la qual cosa, hagués estat interessant que els artistes locals, més dedicats a la pintura, dibuix, gravat, escultura, etc., haguessin fet acte de presència, tant com a forma de benvinguda a una nova forma d'expressió artística, com mostrant respecte a col·legues d'una altre branca, dins el món de l'art. Tan sols, la presència de Manuel Cusachs i esposa qui, aprofitant una conferència de Josep Lluís Comeron, no se'n va estar de visitar les exposicions de la sala, mostrant-se veritablement sorprès per aquesta mostra.
L'Eròtica del vidre, és una manifestació artística plena de sensualitat, exquisidesa, voluptuositat, en una varietat de figures, estils i tècniques que tenen tot el dret a tenir un espai propi i en constant promoció dins L'ART.
Sorprén per aquesta cronista avasada en termes com cromatisme, perspectiva, etc,. trobar-se amb una terminologia com vidre bufat gravat a la sorra, fusing termoformat, bufat en camisa de ferro i acer inox, etc.
Però si les paraules emprades per a la definició tècnica resulten estranyes, només cal deixar-se emportar pel gaudi visual de l'obra exposada, de la que volem destacar a Alex Reig i el seu treball Desig, de l'any 1999. Realitzada en vidre bufat, mostra un fascinant i mistoriós erotisme, amb tons blaus i transparents.
Pedro Juan Fernández, a través de la tècnica bufador de llum, ens mostra el seu particular univers a Erótico Sueño, de l'any 2008. Dues obres explícites d'una vuluptuositat exquisida, plena de la fantasia que l'espectador li vulgui donar.
Diego Martín és més visualment explícit amb la seva Órbita Génetica. Feta amb vidre bufat gravat a la sorra termoformat... sense dubte penetra més dins el context biológic i reproductiu de l'ésser humà, la qual cosa li permet jugar artísticament amb colors i tècnica, resultant una obra no exempta d'encís i d'un somriure.
David Gibernau és més pràctic, i l'erotisme se'l contempla més des de la imaginació que de la materialització real d'una relació física home-dona, doncs també existeix el "si no fos...", a segons quines edats. La seva obra Al final del sac és un muntatge que ha precisat altres elements per complementar la peça de vidre: Una tauleta vella, unes sabatilles, realitzades amb fussing termoformat, un orinal com els d'abans, i el dibuix d'una dona en una postura sensual, configuren la realitat del desig, que només es queda en desig, però que existeix.
Mónika Uz presenta una obra absolutament frapant: Enfrontament. Realitzada en tècnica termoformat; es tracte de dues parets de vidre que a simple vista pretenen encaixar, però que en realitat entren dins el context dels simbols i de la sexualitat que identifica home i dona.
Altres artistes són Ferran Collado, Miguel Cañete, Lluís Roca- Ruben Brau aquests últims amb una curiosa obra on el vidre seveix d'ornament a un arbre de fulla artificial, envoltat per un gran vel gris.
Núria Torrente y Jordi Trujillo presenten una sèrie de corbates de vidre, de variat disseny, penjades d'un penjador de ferro forjat, i complementat amb una fotografia de Núria Torrente, que crida l'atenció per la seva sensualitat, i per la significació sexual que tenen les corbates.
Finalment, és de destacar Salvador Cervera, que presenta varies obres, totes de l'any 2008 : Coixí, de fusing termoformat arenat, Típic i tòpic, feta amb casting bufat amb camisa de ferro i acer inox i Torso, que serveix de portada al programa de mà de l'exposició. Tres formes de reflectir l'erotica del vidre, on juguen tots els elements que configuren l'erotisme en si mateix: imaginació, fetitxime, desig... per tal d'arribar al plaer, en aquest cas visual, de la ideosincràsia carnal de l'ésser humà.
Una exposició atípica, que és d'esperar que amb el pas del temps sigui habitual, d'una forma d'entendre l'art on són necessàris conèixements tècnics per arribat a un resultat artístic de qualitat i expressió de creativitat absoluta.
No comments:
Post a Comment