Fins al proper 19 d'octubre romandrà oberta a l'Àmbit Zero de l'Ateneu Caixa Laietana, l'exposició del concurs de pintura ràpida, convocada per l'Associació Sant Lluc per l'Art, en motiu de la celebració del Mil·lenari de Santa Maria.
La mostra, inaugurada el passat 21 de setembre, presenta prop d'una trentena d'obres procedents d'artistes fora de l'àrea mataronina, -es llàstima que els artistes locals se sentin tan poc idenfiticats amb la història de la nostra ciutat – configuren una exposició de base temàtica única, però de visió absolutament dispar i sorprenent en alguns cassos. Una crònica artística d'un moment, d'un indret i d'un temps.
Veritablement, l'espectador acostumat a visitar sales i galeries, identifica amb promptitud l'especialització d'alguns artistes als concursos, la qual cosa pot representar una arma de doble fil, doncs la tècnica, en molts cops depurada, apaga el sentiment i l'essència propia de l'art, de mostrar la bellesa d'un indret, a través de l'ànima d'un artista.
No obstant, és acceptada aquesta actitud, i més tenint en compte que si no hagués estat per pintors com: Josep Plaja (Esclanyà), Joan Teuleria (Campllong), Joaquín Marré (Pineda de Mar), Santi Dominguez (Premià de Mar), etc. etc, i ens n'haguessim hagut de refiar dels artistes d'aqui, el concurs s'haguera declarat pràcticament desert.
El primer premi de pintura al oli, va recaure en Daniel Llin, de Mataró, amb una obra un tant discutible. Si bé la traça és ferma i el cromatisme emprat és lluminós, la concepció de l'obra es dubtosa en quan a l'espai, perdent-se en una plana molt ampla i agrupant el conjunt de la bàsilica, conferint-li una visió un tant rural.
En canvi, sí és molt interessant el primer premi d'aquarel·la que va recaure en Francesc Farré de Tàrrega. Partint de la seva percepció de carrer, on s'intueix l'aplom de la presència de l'edifici eclesiàstic, treballa l'obra a base de grups emmarcats, utilitzant un cromatisme on predominen grisos, negres, crus i algun ocre, deixant que l'aquarel·la regalimi, configurant al treball una creació sense deixar de mostrar les particularitats de l'indret.
Una altra aquarel·la d'agradable visió i certa curiositat, va ser la de Francesc Hernández de Sabadell, doncs també a través d'una perspectiva de carrer, amb un esquitx de la bàsilica, va donar a l'indret un aurea de candor, que idealitza l'entorn de Santa Maria, a base de la utilització de la tècnica més clàssica de l'aquarel·la, amb coincidència de cromatisme de carrer i de cel.
Manuel Quintilla, (El Papiol), que va rebre el segon premi de pintura al oli, també presenta una obra de lluminositat extrema, amb rectitud de línies, i on l'indret és perfectament reconegut. Bona perspectiva, treball acurat, polse i pinzellada ferms, donen com a resultat una obra digne, amb encís i evocadora.
Finalment, també són dignes d'esment les obres de Josep Pons (Vielsi-Viabrea) i amb també una aquarel·la, amb domini absolut de l'acadamicisme, però d'admirable perfecció amb una minuciositat exquisida, pel que fa a la seva visió de l'indret i Josep Plaja (Esclanyà) amb un oli molt fotogràfic, centrat més en una perspectiva urbana que de la bàsilica, que es veu al fons, que li permet mostrar el contrast d'entorns, a base de pinzellada abrupta i colors forts.
No comments:
Post a Comment