Joaquim Llovet i Verdura, un històric de la historia va ser el guanyador de la 50a convocatòria del Premi Iluro d'enguany amb l'obra Els viatges del Capità Moreu.
L'acte acadèmic-conclusiu que va tenir lloc el passat dijous, 30 d'octubre a la sala d'actes de Caixa Laietana, estament convocant del guardó, va comptar amb un nombrós públic: els habituals de cada any, cada cop menys per raons d'edat, alguns ex-regidors i un ex-alcalde, Manuel Mas, i un conjunt d'homes amb vestit i corbata, que per seu tarannà es veien més habituats a les tasques mercantils i credíticies que no pas culturals, però que varen ajudar a molt bé omplir els seients de la sala.
Com també és normal – faltaria plus – cap representant oficial del Patronat de Cultura – ara IMAC -, a excepció d'Àngels Soler, que pertany al Museu de Mataró, i també a destacar l'assistència de Rosa Almuzara, cap de l'arxiu comarcal.
I l'esdeveniment va començar amb les paraules d'introducció del president de l'entitat d'estalvi, Jaume Boter de Palau, qui primer de tot va excusar la absència de l'alcalde J.A. Barón i dels actuals regidors del consistori, per la coincidència amb el ple municipal extraordinari dels pressupostos 2009 (al menys des de fa dotze anys, mai s'havia donat aquesta casualitat).
Boter de Palau, com a bon aficionat a la historia, no se'n va estar d'explicar al personal l'estreta relació entre el Premi Iluro i el que fa trenta anys es celebrava com a “Diada de l'Estalvi”. Tenia lloc durant la festivitat de Tots Sants, i els diferents actes programats, duraven forces hores.
“Ara la caixa de junta d'accionistes, i els discursos presidencials es fan a les assemblees generals (...) Des que hi ha acte acadèmic, sempre hi ha una conferència. Els habituals de l'acte, ja saben que s'han tocat tots els temes, però ens quedava la primera plana: la prehistòria”.
I tot seguit va presentar al Dr. Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l'equip d'investigació del jaciment d'Atapuerca.
Glosant la figura del Dr. Sala – autor de llibres com Planeta Humà, d'importants col·laboracions amb revistes estrangeres de prestigi en el camp de la paleontologia. “La seva tesi doctoral sembla més aviat un llibre de matemàtiques, i algunes de les seves obres, més que llibres sobre arqueologia, semblen de filosofia i sociologia”. - li va cedir el torn de la paraula.
I si bé la majoria dels presents pensaven maliciosament que tractant-se de la prehistòria, assistiríem a una soporífera conferència, quina nova ser la nostra sorpresa, quan ens vam trobar davant del significat de les investigacions d'Atapuerca, situat a quinze kilòmetres a Llevant de la ciutat de Burgos, dels seus principals jaciments o cavitats: La Gran Dolina i la Sima del Elefante, “Amb Atapuerca ha quedat demostrat que Europa havia estat poblada molt abans del que se suposava”, de com amb l'evolució de la tecnologia de les eines trobades, és la mateixa que es va donar a l'Àfrica. “La història de la tecnologia humana es la història de com obtenir millor menjar amb l'ajut de les eines. Les eines per tallar varen facilitar l'aparició de restes humanes. Atapuerca demostra el nucli més dur de la teoria de Darwin: la lluita per la supervivència”.
Amb l'ajut de mitjans informàtics, els presents vàrem poder conèixer Altres aspectes que va destacar el Dr. Sala com: la cronologia de les ocupacions humanes, aportant dades importants sobre els jaciments esmentats, i quelcom que va sobtar seriosament a l'auditori: el canibalisme existent, degut a la manca d'aliments. Les eines per tallar carn, varen servir per esquarterar persones, principalment gent jove d'entre 6 i 18 anys. Una forma d'eliminar la fase reproductiva.
Atapuerca, que ja fa prop de trenta anys que està actiu, encara està pendent de troballes, i continua presentat moltes preguntes. Gràcies a un ferrocarril miner, que mai es va fer servir, es va poder realitzar el descobriment.
Si van trobar restes de grans cérvols, gossos salvatges, àligues pescadores, la qual cosa fa pressuposar que hi havia un important subministrament d'aigua, be per un riu o llac.
“Totes aquestes dades les hem pogut obtenir amb tècniques radio mètriques (anàlisi dels elements radioactius naturals), i hem pogut determinar l'edat de les restes i del jaciment: Entre 1.200 i 1.300.000 anys. (una mandíbula trobada, a la que li falten dents, n'és la prova) Atapuerca demostra que l'activitat era molt reduïda, doncs es tracte d'una cova de difícil accés”.
Les conclusions del Dr. Sala en referència a l'estirp europea pobladora d'Atapuerca es que en un moment determinat va haver-hi un col·lapse i va desaparèixer aquesta estirp, que han anomenat “Antecesor” (s'ha trobat una fosa comú amb vint i vuit cadàvers. És el jaciment on hi ha més restes humanes que d'animals o eines de cacera) i fins al cap de molts anys desprès que no hi van haver-hi nous pobladors.
No comments:
Post a Comment