I els diferents actes de la setmana, dedicada a Santa Maria, s'anaren succeint. El dissabte dia 8 a la Capella del Roser de la basílica, d'estil barroc, el conjunt Exaudi Nos, musiques de l'esperit, era l'encarregat d'oferir un concert de musica renaixentista, que va tenir com a protagonista al compositor mataroní Joan Pau Pujol (1570 – 1626).Tot i que com diu el llibre de F. Bonastre, F. Cortés, F. Costa, J.M. Gregori i Josep Pavia Joan Pau Pujol, la música d'una època, “Joan Pau Pujol (...) té una importància indiscutible en el context del panorama musical català. La seva música representa una fita cabdal en el trànsit del Renaixement al Barroc...”malauradament, el músic mai ha traspassat fronteres, que no siguin les de la capital del Maresme i d'algunes contrades catalanes, essent majoritàriament desconegut pel gran públic, i pel noranta per cent de la població de la vella Iluro.
I per tant, tot i l'esforç econòmic que se sap ha representat pel PMC (ara IMAC), la contractació del conjunt i el “marketing promocional” del mateix en base l'excelsitud del conjunt instrumental, la seva actuació es va desenvolupar dins els cànons que marquen la professionalitat, i el treball estudiat, però realitzada amb fredor i distanciament; les composicions interpretades no donaven per a més, tot i els entusiastes aplaudiments finals, provinents més d'amics, parents i familiars, i de companys de professió o afició, que no de públic en general.
El programa, compost per Villancets, el motet Beatus Vir, el Magnificant secundi, el Regina Coeli i la Missa a sexti toni, va resultar un tant monòton sense brillantor, harmònicament monocorde, faltant una veu, doncs totes les peces constaven a 8 veus, quan només eren 7 els intèrprets.
En les paraules de presentació del director de la formació, Joan Grimalt, en les que considerava la pretensió molt pretenciosa d'escoltar unes peces d'aurea sagrada, fent referència al nom de la formació (Exaudi Nos = escolteu-nos), tot demamant els aplaudiments al final del concert d'una hora de rellotge de durada – tal com també indicava el programa -
Efectivament, el concert es pot qualificar d'excessivament pretenciós amb unes obres de concepció limitada. Talment pot ser era l'encàrrec o desig del moment, qui ho sap.
No obstant, el més interessant va ser la Missa sexti toni, amb un Kyrie i un Glòria, enèrgics, i alhora captant amb sentiment i exquisidesa els significats d'ambdues paraules, transportant a través dels diferents registres de veus, una emoció certament íntima i sentida.
Si bé tal com s'ha esmentat prèviament, Joan Pau Pujol no ha estat ni serà mai un autor majoritari, i en tot cas, només serà reivindicat per un selecte grup “d'intelectualoides” musicals, que per tal de justificar la seva existència, estudiaran partitures d'autors mediocres, o d'escasses obres de gran qualitat, però que els hi permetran obtenir subvencions i contractacions a través d'organismes pro-governamentals, de les administracions que calgui, val a dir que se salva de la seva producció Música para el Corpus, obra recomenable, i disponible en CD, editada pel Ministerio de Cultura i altres estaments. O sigui, el que abans esmentaven. No obstant, la obra te qualitat, ha diferència de la del concert ofert.
No comments:
Post a Comment