PREMI ILURO-2008: Veredicte i conclusions (II)

Acabada la conferència, i seguint la més rigorosa tradició, el secretari del jurat, Ricard Navarro, va llegir el veredicte corresponent a la 50a. Edició del Premi Iluro 2008.

Com en la convocatòria 2007, el jurat format per : Jordi Nadal Oller, president, Pilar González Agápito, Manuel Salicrú Puig, Joan Sanmartí Grego, d’Antoni Pladevall Font, va concedir per unanimitat a l'obra presentada sota el pseudònim Epistolar. Els viatges del Capità Moreu (1809-1815) a Joaquim Llovet i Verdura, guanyador per sisena vegada d'aquest guardó.

Un cop recollida la insignia i després de la sessió de fotos reglamentaria, Boter de Palau va demanar al guanyador que adrecés unes paraules al públic present en referència a la seva obra (això no entrava dins la tradició, i és tot un detall que s'agraeix).

Joaquim Llovet, gran estudiós de la història local i comarcal, i que té com a obra més popular La ciutat de Mataró (1959-61), de la que en va fer una revisió amb Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània (gener-2000), va parlar a l'auditori, fent gala del seu característic sentit de l'humor, tot explicant en que consisteix la seva obra, extreta d'uns copiadors de cartes del mateix Capità Francesc Moreu, originari de Calella.

El copiador comença a partir dels temps de la invasió napoleònica a Espanya, i el protagonista del llibre de Llovet explicava tot el que passava a la anomenada Nova Espanya, (actualment Mèxic); és a dir, a les colònies d'ultramar, fent especial incidència de la rebel·lió dels indis contra els espanyols. “El capità Moreu explica que a qualsevol el degollaven per cinc cèntims”.

El llibre és una crònica de fets, del que passava a les Amèriques, i del que succeïa a la península, amb forces anècdotes i també amb anotacions i comentaris del mateix capità Moreu.

“Superat el període d'Atapuerca, el llibre està previst que sigui editat pels voltants de Sant Jordi” va concloure el Sr. Llovet, amb els aplaudiments del públic”.

I tornant a la tradició més recalcitrant, la resta d'obres presentades: Una història inèdita de Mataró (1850); De la guerra de Cuba a la guerra civil, Crònica dels moviments polítics, econòmics i socials a Canet de Mar (1898-1936); La portella de Mantet; Les històries de la iaia i Mataró 1950, un retrat d'una època, varen merèixer els comentaris i opinions del president del Jurat des de ja fa un munt d'anys, el Dr. Jordi Nadal, que novament trencant la tradició, va començar per l'obra guanyadora.

“Són quaderns de bitacora del Capità Moreu i la nau Concepció. Va fer quatre viatges a Amèrica al llarg de la seva vida”

Nadal en va destacar l'època en que es produïen els viatges, amb “durades de vuitanta dies, mars convulsius i tripulacions complexes”. Un material molt ben comptabilitzat, amb detall de preus i tasses de benefici, etc. Per al Dr. Nadal, la segona part del llibre li va ser més gaudidora, doncs s'expliquen dades de com la població de Veneçuela veia a la gent de la península, i com els espanyols contemplaven la vida dels ciutadans de les colònies americanes. “El llibre no es gaire gros, cosa que es d'agrair, i té capacitat de síntesi. Sap sortir del període estricte i basa molt bé la seva informació”. Destacant el tarannà aventurer dels qui anaven a fer les Amèriques, el Dr. Nadal va acabar la glosa a l'obra guanyadora, tot llegint petits paràgrafs del mateix, i expressant els seus comentaris sobre la seva particular visió de l'actualitat catalana, envers l'època del Capità Moreu i manifestant la seva admiració per la tasca del Sr. Joaquim Llovet, com a profund coneixedor de la ciutat i la comarca, amb un treball primmirat, mereixedor de consideració que de molts professionals dedicats a la història.

En referència a Una història inèdita de Mataró (1850), Nadal va reconèixer que l'autor describeix a una família benestant, els Palau, durant un període de trenta anys. “Valor: no es una gran història, però té un valor que és innegable: es una història de Mataró (...) Si l'autor hagués pres més en consideració, si l'autor hagués treballat més...”van ser les paraules al comentari d'aquesta obra, passant tot seguit a De la guerra de Cuba a la guerra civil, Crònica dels moviments polítics, econòmics i socials a Canet de Mar (1898-1936): “És el més gros de tots. Està fet d'una forma antiquada. Són uns anals. La sèrie és molt nodrida, hi ha noticies molt diverses al igual que anècdotes, però hi ha un excés d'informació”

Per al Dr. Nadal, La portella del Mantet li va semblar un llibre desconcertant. “Una sèrie de fets viscuts pel Sr. Vicenç Arbiol de Canet, exiliat degut a la guerra civil, doncs es trobava en el bàndol perdedor. El text va amunt i avall i és molt difícil de seguir”.

No obstant la mala crítica, per al president del jurat hi ha una frase que el va colpir “No és una guerra entre bàndols sinó entre tots. Hi ha mil guerres civils”, explicant tot seguit un fet sobre el comportament extremista a que va estar sotmès un conegut seu. “Està ben escrit, però no se sap per on va".

Nadal va definir Les històries de la iaia com un text curt, que es pot resumir en les paraules que varen manifestar tots els membres del jurat “Tots n'hem tingut de iaia”, i aquí es va permetre una petita dissertació sobre l'excepcionalitat de l'estimació de les àvies pels seus nets, i de l'excepcionalitat d'aquesta estimació. “Això no és una història especial. Si es tractés d'una iaia especial, però la meva iaia era igual”.

I finalment Mataró 1950, un retrat d'una època, del que va comentar que es tractava d'un treball interessant però no acabat, a base d'un llegat que va fer Pere Pagès, dibuixant i ninotaire a Julià Gual, periodista i escriptor, durant la guerra civil “És un recull de vint retrats de personatges. És tracte de caricatures maques i expressives. Hi ha un esforç per documentar qui eren en Gual i en Pere Pagès , però el treball es va quedar curt, perquè només parla dels que tenen caricatura”.

Nadal va fer esment del fet d'haver estat escrit amb pressa, i d'estar massa tancat en si mateix. “No és un retrat de l'època, no hi ha suficients testimonis”.

Però, l'actuació anual i estel·lar del Dr. Nadal no va acabar aquí. Continuant amb la tradició, va mostrar la seva satisfacció per la collita d'obres i per la consolidació del premi, aprofitant l'espai cedit per manifestar opinions i comentaris respecta a la situació política i econòmica actual, criticant el sistema del que ell en porta tants anys gaudint.

L'acte es va tancar amb la intervenció de Jaume Boter de Palau, amb agraïments de rigor al president del jurat “per les aportacions i divagacions a vegades conegudes de raó”, al Dr. Sala per la seva conferència, als membres del jurat pel temps dedicat i a tots els concursants “només amb ells any rera any donen continuïtat i justifiquen la concessió del Premi Iluro durant aquests cinquanta anys, premi degà dels premis d'història de Catalunya”

Les paraules finals del president de l'entitat d'estalvi mataronina, varen anar adreçades a la presentació del llibre guanyador de l'edició 2007 del Premi Iluro: “Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró Segle XVIII i XIX”, a cura del Dr. en història contemporània Ramon Reixach i Puig “Un llibre d'un Kg., però apassionant. Llibre exhaustiu en informació i referències. L'allau de personatges faria les délicies d'un Dostoyevskio on Tolstoi".

Tot convidant al piscolabis posterior, i de nou trencant la tradició, els assistents a l'acte, varem rebre el llibre de Reixach, juntament amb el text de la conferència del Dr. Sala, en mig de la mostra que fins al proper 16 de novembre romandrà oberta a la sala d'exposicions de la plaça Santa Anna: Premi Iluro, 50 anys. A base de text, pancartes, algunes fotografies i imatges en pantalla de plasma, el visitant pot conèixer de primera mà i de forma avorrida, l'evolució d'aquest premi, on les edicions guanyadores i accèssits, sempre han tingut el mateix format, canviant amb el llibre del Dr. Reixach el mateix, amb una imatge visualment més atractiva. Només un modest suggeriment: també haguera estat curiós, com a complement de l'evolució històrica, veure exposats els manuscrits presentats de les obres i accèssits guanyadors.