Fins al passat 16 novembre, a la Sala-Taller que l'Associació Sant Lluc per l'Art té a l'Edifici de la Presó, es va retre homenatge a Jaume Arenas, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, esdeveniment que malauradament ha passat sense pena ni glòria pels diferents estaments de la cultura (?) oficial de la ciutat, que mai ha tingut esme per reconèixer els seus creadors i personatges prominents.
I el finat Jaume Arenas s'ha hagut de conformar amb un indret, que si bé es adaptat, val a dir que no és el lloc adient, tenint un centre d'art que porta el seu nom.
Si més no, però lloable ha estat la intenció i el fet de l'ASLL, d'homenatjar aquest gran artista, la qual cosa, des de la crítica i la crònica d'aquest blog, s'agraeix i es dignifica.
Gràcies a aquesta entitat, el visitant ha pogut gaudir d'una obra absolutament única i fascinant, de paratges onírics amb pinzellada àgil i exquisida, amb una cromatisme ple d'estranya melangia, amb tocs romàtics de línies suaus, amb formes on l'abstracció té solidesa i frapant indescriptiblement. Una obra plena de fantasia, gens llunyana de l'avantguarda dels anys setanta i vuitanta, que malauradament es va estroncar pel traspàs de l'artista, que de ben segur hagués donat una creativitat inimaginable. Alguns l'han volguda imitar, però mai han aconseguit l'essència que Arenas sabia transmetre.
Si bé el figuratiu no era el seu domini – en Jordi n'era mestre – en Jaume guanya en potencia i rauxa expressiva, en imaginació i originalitat.
Una mostra del domini i mestratge de'n Jaume en l'aquarel·la, petita, ben cert, però encertada, procedent del fons del llegat Arenas, i que amb regust a poc es d'esperar que de tant en tant es vagi veient pel centre d'art Germans Arenas.
No comments:
Post a Comment