Rafael Soler i Fonrodona, membre de l'equip de recerca del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, va ser l'encarregat el passat dijous dia 6, d'iniciar el torn de tres conferències previstes per aquest mes de novembre, a l'estatge del Museu Arxiu, al voltant de les celebracions del mil·lenari.
Amb un estil planer, com el de l'avi que explica la seva vida als nets, les 62 persones presents, amb el recolzament explicit de la seva família, varem escoltar atentament, les particulars experiències i vivències de Rafael Soler a l'entorn de Santa Maria, i de com ell la recordava de menut.
Amb presentació prèvia de Manel Salicrú, director de l' entitat, i amb base històrica reconeguda, - havia estat durant la dècada dels vuitanta, gerent del Museu de Mataró, Soler que també ha realitzat nombrosos estudis sobre la basílica i el seu entorn, publicats principalment en Els Fulls del Museu Arxiu, va descriure als presents tant l'interior com l'exterior de l'edifici eclesiàstic: la façana amb els tretze apòstols, els evangelistes, doctors de l'església, la capella dels Sagrament amb pintures d'Enric Monsardà “Era una pintura fortament catequista”, fent especial incidència en la devoció al Sagrat Cor, que era molt social.
Les primeres associacions de Santa Maria, d'origen gremial, les capelles dedicades a Santa Llúcia, Sant Joan i Sant Josep i el gremi dels fusters, el gremi dels navegants i comerciants d'ultramar, dels qui Sant Elm n'era patró, l'altar dedicat a Sant Pere, “una imatge curiosa vestit de túnica i sandàlies de pescador, però assegut en un trono i amb les claus del papa”, l'altar dedicat a Sant Desideri, patró de la ciutat abans que les Santes, Imatges com el Sant Crist de la Puríssima Sang, que era el que es treia per Setmana Santa, les referencies a St. Josep Oriol “molt venerat abans que fos beat”, a les diferents restauracions de Santa Maria, i a la seva etapa del barroc, tot i que “el barroc estava força desacreditat”, destacant el St. Esteve de Viladomat, el cap de moro que hi havia sota l'orgue, i com aquest durant la guerra del 36 al 39, va poder ser salvat gràcies a que un tal indult. També va parlar de la Capella dels Dolors “però això mereixeria una conferència apart”.
El seu recorregut, basat tant en la seva experiència personal com en les lectures dels llibres de Ferrer Clariana i Marià Ribas, en les seves col·laboracions amb Lluís Adan o en Xavier Alarcón, va acabar en l'altar major, i la seva invocació a Santa Maria. “Les Santes eren venerades, però hi havia més devoció per la Mare de Déu". Al 1938 es va portar a serrar l'altar major (que no és el que hi ha actualment), però no es va poder fer pels claus i travessers que hi havien”.
Soler té molt present encara la seva infantesa: “parlava de la meva memòria. Què hi feia un nen de vuit anys a Santa Maria?. Hi havia vint-i-tres capellans, que es reunien en la missa conventual, vaig tenir els primers contactes amb el catecisme, amb el Dr. Samsó. Sempre he vist que el presentaven com un home molt seriós, però alhora del catecisme amb la mainada era molt amable. Era una persona entranyable per a nosaltres”.
Rafael Soler va acabar la seva dilecta xerrada fent esment de la tasca de les Congregacions Marianes, que acollien activitats com la música, o la creació de la Federació de Joves Cristians.
Les seves paraules finals, però, les va dedicar als seus records malauradament inesborrables sobre la guerra civil: “Des de casa, vam veure com tiraven al carrer estris d'església, confessionaris, imatges, el mobles de Can Calvo, i com en van fer una gran foguera. L'esperança era que no durés gaire però la guerra anava venint, i anava produint morts, notícies i crits “s'havia fet justícia matant al rector de Santa Maria”. Varen agafar al meu pare, em varen informar de la mort del Dr. Samsó. La guerra estava venint. Mort el Dr. Samsó i agafat el meu pare, jo que era un noi de tretze anys, sense buscar-ho ni voler-ho, em vaig convertir en un home. Com a noi, ja no podria explicar res més”.
Amb forts i emotius aplaudiments, el public va agrair a Rafael Soler i Fonrodona la seva xerrada i l'exposició de la seva particular i viscuda memòria.
No comments:
Post a Comment