En l'albada del segle XXI, l'arqueologia es contempla a nivell popular, sota el prisma de l'Indiana Jones a la recerca de mil i una aventures, o de les mítiques expedicions de molts arqueòlegs a l'antic Egipte, per descobrir els tresors enterrats dels faraons.
Però la veritable essència de l'arqueologia és llegir, buscar, recorre mil i un indrets i gratar, moltes vegades sense obtenir els resultats volguts, i d'altres descobrint elements culturals i identitaris que no deixen de ser sorprenents.
És aquesta darrera visió la que el Museu de Mataró, conjuntament amb l'Obra Social de la Fundació “La Caixa” ens proposa fins a mitjans d'aquest mes, a través de la mostra La missió arqueològica del 1907 als Pirineus, amb un total de 71 fotografies, seleccionades entre més de 200 clixés.
Com sol ser habitual en aquest tipus de mostres, dedicades més a l'aficionat, a l'encuriosit o a qui té veritable interès, però no al gran públic – la qual cosa no deixa de provocar certa tristesa per la falta de desig de coneixement que es demostra – a base de plafons s'exposa un seguit de fotografies de diferents indrets pertanyents a la Vall Luishon, la Vall d'Aran, la Vall de Bohí, la Noguera i la Vall d'Isàvena, emplaçaments tots ells amb el nexe comú de trobar-se als Pirineus, i que varen servir d'estudi a l'expedició que tal com diu el programa de mà: el 30 d'agost de l907 va sortir en missió científica de l'Institut d'Estudis Catalans, formada pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday, l'historiador del dret Guillem M. De Brocà, el conservador del Museu Episcopal de Vic, Josep Gudiol i el fotògraf Adolf Mas. ...
Aquesta exposició convida al visitant a reflexionar sobre el que significa el patrimoni històric i artístic català. Com l'entrega de cinc persones, procedents de diversos àmbits però amb l'esperit crític d'investigar i de descobrir, va permetre donar a conèixer bona part de les arrels del que avui és Catalunya en la seva basant històrica i artística, i que malauradament, la manipulació política oblida, com si la grandesa que un cop va constituir la Corona d'Aragó juntament amb els comtats de Catalunya no hagués existit mai, i tot es remuntés al 1714.
A través del reportatge fotogràfic – i també d'una filmació que complementa de forma molt adient la mostra – es pot veure la duresa de les condicions de l'expedició, perfectament assumida per l'entusiasme dels expedicionaris, i de com aquesta i d'altres posteriors varen constituir la salvaguarda del patrimoni català, a través de la descoberta de frescos en petites esglésies com la de Santa Maria Taüll o Sant Vicens, o les figures de dos davallaments, i que avui en dia formen part del MNAC.
El programa de mà també informa, que aquesta exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l'Institut Amatller d'Art Hispànic i la Fundació “La Caixa”. No serà aquesta una mostra aïllada, sinó que forma part d'un conjunt de iniciatives que tenen com a objectiu mostrar els fons fotogràfics del patrimoni d'aquest Institut.
A part de les fotografies, també es recullen documents de l'època com una carta de recomanació del Bisbe de Vic o l'autorització del Bisbe de l'Urgell (gentilesa de l'Arxiu i Biblioteca episcopal de Vic), pàgines de les notes a mà, realitzades en diversos quaderns, on si poden trobar dibuixos de Josep Puig i Cadafalch, amb gran quantitat de plantes, seccions i detalls dels edificis, o el llibret Nocions de l'Arqueologia Sagrada de Catalunya de Josep Gudiol, escrit al 1907 i dedicat al fotògraf Adolf Mas. Del mateix Mn. Gudiol es poden trobar uns interessants apunts sobre la memòria dels objectes artístics trobats.
Una exposició molt il·lustrativa de les reminiscències del'esperit d'una època – La Renaixença (1833 - 1859) – i que és d'esperar que els alumnes i professorat de les nostres escoles visitin, en ares de conèixer les arrels de l'autèntica arqueologia.
No comments:
Post a Comment