L'àmbit Zero de l'Ateneu Caixa Laietana presenta fins al proper 29 d'octubre l'obra de Diego Guirao més recent: Asimetrías Telúricas – Anatomías Urbanas, una mostra que si bé no obeeix a l'harmonia, al cosmos, al canon geni i sublimitat, presenta un conjunt de peces de visió senzilla, però d'estructura complexe pel que fa a la seva comprensió.
El artista, que va néixer a Mataró l'any 1956, va ser alumne de Pablo Mañé entre el 1971 y el 1975. Posteriorment va estudiar a l'Escola d'Estudis Artístics de l'Hospitalet de Llobregat (1976-1977), Facultad de Bellas Artes de Santa Cruz de Tenerife (1977-1978) y Escola de les Arts del Llibre, Departament de Gravat , Barcelona entre els anys 1978 i 1983). A nivell expositiu, ha realitzat mostres individuals a galeries com la d' Antonio de Barnola (Barcelona), Túrculo (Madrid), Estol (Barcelona) o Galeria Picasso – Centro Cultural Español (Nova York), en un període que va del 1980 al 1991.
Formes i volums sèptics, distants i freds. Pura geometria en la seva concepció i, exposició. Un univers quasi matemàtic, reforçat per la matèria emprada: ferro, pedra, sorra o altres metalls, donant al conjunt del treball duresa i distanciament.
Una obra urbana, estructurada, amb reminiscències arquitectòniques. Volums i espais uniformats dins un context majoritàriament rectilini, sobtat, implacable e incòmode.
No és aquesta una mostra pel gran públic de la Sant Lluc, que de ben segur aprofitarà l'avinentesa per visitar-la, fet que afavorirà a l'artista, que en altres circumstàncies, no ho tindria tan pla.
No comments:
Post a Comment